Resultats de la cerca

Fill del violoncellista Antoni Planàs , entrà a l’ Escolania de Montserrat  el 1939, i com a novici del monestir l’any 1941 El 1947 feu els vots perpetus, que renovà el 1964 Fou deixeble de violoncel de Lluís Millet i Farga i de Sants Sagrera L’any 1961 amplià estudis de composició a París amb André Jolivet, i d’orgue, amb André Marchal Des del 1945 ençà fou professor de solfeig, de piano i de violoncel a l’Escolania, i des del 1960, en fou el primer organista És autor d’un mètode de violoncel per a infants Contribuí a la reforma del cant litúrgic, facilitada pel concili II del…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1950 Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat en la vaga de tramvies Ingressà al monestir de  Montserrat  el 1954, on fou ordenat sacerdot el 1960, i on fou professor de Sagrada Escriptura i d’història contemporània de l’Església Aquell mateix any redactà, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es diplomà en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió Democràtica de…

Hom hi preparava els àpats i tot el que calia per al sàbat, en què eren interdites totes les activitats domèstiques L’evangeli de Joan ho refereix a la Pasqua jueva i amb aquesta significació ha passat a la litúrgia cristiana per designar el divendres sant feria sexta in parasceve

La seva celebració, originària de Jerusalem des de temps molt antics, passà aviat a Roma i a tot l’Occident La litúrgia del dia, en el qual no se celebra l’eucaristia, consisteix en una celebració de la Paraula, referent a la Passió, i en la solemne adoració de la Creu

És autor d’un formulari de pregàries Séder Rab ‘Amrām , la redacció completa més antiga de la litúrgia jueva de tot l’any Mantingué relacions amb la comunitat jueva de Barcelona, on envià ~ 875 la seva obra, fet que explica que el ritual sefardita provingui de l’antic ritual babilònic

Sacerdot de l’Oratori, fou alumne de Louis Duchesne i des del 1918 fins al 1956 professor a la Universitat d’Estrasburg Són d’especial importància les seves edicions dels Ordines romani i del Pontifical Romà per a entendre l’evolució de la litúrgia des del segle VI fins al XV

Hom ja troba aquest nom al s III, i indica que hom veu en aquesta primera oració comunitària un recull de la pregària de tots els presents Introduïda per una invitació “preguem”, era seguida, en l’antiga litúrgia, d’una motivació, tal com hom fa actualment en la pregària universal o del fidels

Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘El Senyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922

Arquebisbe de Novgorod 1526, esdevingué metropolita de Moscou el 1543 Coronà el tsar Ivan IV el Terrible, damunt el qual influí molt fortament Tingué una gran activitat en el camp de l’administració eclesiàstica, del dret canònic, de la litúrgia, etc Recollí la tradició russa en diversos volums sobre vides dels sants

Arquebisbe, primer de Ravenna i després de Bolonya 1952-58, i cardenal 1953-76 Destacat promotor de la pastoral i del moviment litúrgic a Itàlia, per la seva actuació i els seus escrits una cinquantena d’opuscles, es distingí també en les qüestions ecumèniques i socials Fou president del Consilium de litúrgia