Resultats de la cerca

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà durant la dècada de 1950 i la de 1960 Participà en diverses competicions espanyoles i en matxs llatins El 1962 guanyà el Trofeu Governador Civil de tir amb pistola El 1966 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu Formà part del comitè tècnic i del jurat en Campionats de tir provincials, i fou vicepresident del club als anys seixanta

Posseeix una notable diferenciació dialectal, manifestada en els dialectes arcaics El merina , dialecte més evolucionat, esdevingué llengua oficial el 1820 Escrit en caràcters llatins, conserva trets austronèsics en el lèxic i l’estructura morfològica Ha manllevat un nombrós vocabulari del sànscrit, de l’àrab i del swahili principalment La literatura malgaixa és d’una gran riquesa popular i consta de nombrosos proverbis, oracions, històries, contes i poemes

Els més interessants de l’Antiguitat són els epitalamis grecs de Safo i Teòcrit o els llatins de Catul Posteriorment n’escriviren Pierre de Ronsard, B Tasso, etc Per extensió, s’anomena epitalami la cançó basada en aquesta mena de textos, així com la música instrumental destinada a solemnitats nupcials Un dels exemples més coneguts és la marxa nupcial del tercer acte de Lohengrin , de R Wagner

A Hamburg edità la Bibliotheca graeca 1705-28, en 14 volums, i la Bibliotheca latina 1697, en 2 volums, enumeracions bibliogràfiques d’autors grecs i llatins, així com la Bibliotheca latina mediae et infimae aetatis 1734-36, en 6 volums, que representa el primer repertori científic de la literatura medieval És també autor d’un recull d’escrits extracanònics i apòcrifs de la Bíblia

Sacerdot, perseguit per la inquisició, fugí a París Féu traduccions d’autors llatins i francesos i escriví epigrames, sàtires, epístoles, etc Purista de la llengua i poeta arcàdic, escriví Da Arte Poética Portuguesa , codificació de normes poètiques i lingüístiques, on seguia la preceptiva horaciana i el formalisme arcàdic Malgrat això, un cert esperit de revolta i l’entusiasme per la Illustració el situen com a poeta preromàntic

Fou sacerdot i, potser, bisbe Escriví un Paschale carmen , en hexàmetres, de poc valor poètic, que amplià en un Opus Paschale , en prosa rítmica Hi tracta els fets més importants de l’Antic Testament i de la vida i passió de Jesús Coneixedor i imitador dels principals poetes llatins de l’època imperial, és autor de l’himne A solis ortus cardine , integrat a la litúrgia llatina

Tenia un alfabet de 25 caràcters alguns dels quals coincideixen amb formes de l’alfabet actual dels tuàregs de formes geomètriques En són conservades inscripcions, localitzades sobretot al domini de l’antiga Cartago, difícilment desxifrables i gairebé totes d’època romana Algunes són escrites en caràcters llatins L’escriptura líbica és probablement un derivat aberrant del semític occidental, i té signes similars a algunes formes fenícies

Comprèn una sèrie de dialectes molt diversificats És una de les llengües vehiculars del Daguestan, emprada ja al sXIX, amb caràcters àrabs modificats, per a la propaganda musulmana Després de la Revolució Russa ha estat escrita en caràcters llatins modificats i actualment en caràcters ciríllics A part una rica literatura popular oral, existeix una literatura culta escrita, el principal representant de la qual és Hamsat Tsadassa 1877-1951

Fou campió d’Espanya de balls llatins 2006 amb la seva parella Susana Prinetti Han estat la primera parella a representar Andorra en les competicions internacionals de ball esportiu El 2004 fundaren el primer club d’aquesta modalitat al país, el Balland, i posteriorment crearen l’escola de ball Xavi i Susana, a Andorra la Vella És professor titulat de tango argentí i salsa, entrenador de ball esportiu i jutge internacional

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva