Resultats de la cerca

Fill d’Albert de Quintana i Combis Es llicencià en dret i fou degà del Collegi d’Advocats de Girona Regidor i alcalde de la ciutat, després fou diputat provincial El seu germà Pompeu de Quintana Girona 1858 — fou advocat, visqué a Cuba i fou elegit diputat provincial i a les corts espanyoles per Torroella de Montgrí 1893 i 1896

Estudià música amb Boi Sabater i Càndid Candi i es llicencià en dret civil Residí en diferents ciutats i hi dirigí orquestres de companyies d’òperes i sarsueles Destacà en l’ensenyament del cant, i fou mestre de Maria Barrientos És l’utor de la música de les obres escèniques de Conrad Colomer Dos carboners , La gardènia i El pobre Maneja

Fill del navilier bilbaí José Antonio de Olano e Iriondo, estudià a Lovaina, on es llicencià en enginyeria de mines Inicià l’explotació de les mines de carbó de Fígols, que assoliren una gran importància El 1908 Alfons XIII li concedí el títol de comte de Fígols Intervingué en política en el partit conservador i fou president de la diputació provincial de Barcelona

Es llicencià en medicina i filosofia Fou membre de la Societat d’Amics del País, de València, de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i de l’Acadèmia de Ciencias de Madrid, on anà a residir Fou professor del Museo de Ciencias d’aquesta ciutat Publicà un Índice de las aves que forman las especies propias de la Albufera i obres didàctiques

Fou mestre i prevere i es llicencià en teologia a la Universitat de València Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899 i la llarga narració dialogada En Pepito Carabassa no hi ha mal que per bé no vénga 1900 És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies 1903 Collaborà a l’almanac d’ El Felanigense

Resident a Gavà, des de l’any 2004 té llicència de la Federació Catalana de Tennis Guanyà cinc torneigs del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Amsterdam 1999, Bucarest 2001, Doha 2002, Casablanca 2002 i Munic 2002 El 2003 assolí la posició més alta de la seva carrera en el rànquing de l’ATP 14è en individuals i 85è en dobles

Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost Publicà a la tercera Antologia poètica universitària Malalt, es retirà a la seva ciutat, on publicà Poemes 1971, expressió de la seva tendència a la poesia pura i a la deu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i també reflex de la seva joia i de la seva angoixa vitals

Des del 1927 dirigí les guerrilles nacionalistes contra la dominació nord-americana Finalment, en accedir a la presidència Juan Bautista Sacasa i retirar-se del país els marines nord-americans, pactà amb el govern, deposà les armes i llicencià les seves tropes 1933, però el cap de la guàrdia nacional, Anastasio Somoza, el féu assassinar i perseguí els seus partidaris

Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret Ocupà la presidència del consell d’administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld

Fill de Joan de Déu Trias i Giró Es llicencià 1923 i doctorà 1924 en dret a Barcelona S'especialitzà en temes de dret privat, collaborà en revistes especialitzades, com La Notaría i Revista de Derecho Privado , i participà en els congressos internacionals de notaris de Madrid 1950, Roma 1958, etc Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya