Resultats de la cerca

Membre d’una noble família llenguadociana, fou elegit abat de Cluny el 1109, en morir l’abat Hug Després d’un govern agitat i dificultós, dimití, el 1122, i anà a Jerusalem Prengué part en les lluites contra els musulmans i finalment tornà a Cluny, el 1125, i se n'apoderà per la força Fou excomunicat i declarat cismàtic pel papa Honori II 1126 i morí a les presons pontifícies

El seu pare i antecessor, Hārūn al-Rašīd, a la seva mort 809, deixà l’imperi dividit entre els seus fills, i l’Iraq restà per a al-Amīn El seu califat es distingí per les continuades lluites que hagué de sostenir contra el seu germà al-Ma'mūn, a qui havia estat assignat el govern del Khorāsān Finalment fou vençut i mort per un soldat d’al-Ma'mūn

Fou trobada el 1903, i es compon de 3 553 versos assonants, bé que hom considera que des del vers 1 980 pertany a una altra cançó de gesta, la Chanson de Rainoart Narra les lluites contra els sarraïns a l' Archamp , una suposada regió costanera entre Barcelona i Girona, i es destaca, sobretot, pel realisme en les descripcions guerreres i per la bellesa i el sentit tràgic d’algunes situacions

Fill del vescomte Gastó III de Bearn i d’Adelaida d’Armanyac, es casà 1079 amb Beatriu de Bigorra, i poc temps després heretà aquest comtat amb la seva muller El rei aragonès Sanç Ramírez envaí el comtat i obligà Cèntul a retre-li homenatge, fet pel qual el comtat de Bigorra restà vinculat al regne d’Aragó en les lluites d’aquest contra els musulmans Morí assassinat vers el 1090

Filla petita de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Fou casada 1428 amb l’infant Eduard de Portugal des del 1433, Eduard I , que li dedicà la seva obra O leal conselheiro Vídua 1438, fou regent del seu fill Alfons V , i hagué de fer cara a les lluites familiars Són notables el seu túmul i el del seu marit al monestir de Batalha

Pertanyent a la noblesa, si bé les lluites literàries i socials dels anys 1860 i 1870 l’inclinaren a la dreta, les seves sàtires anaren dirigides a la burocràcia tsarista, com Son Popova ‘El somni de Popov’, 1873 Altres obres, de tema històric, idealitzaren la Rússia feudal, com Kn'az’ Serebr'anyj ‘El príncep Argent’, 1862 Diversos compositors, com Čajkovskij, Rimskij-Korsakov i altres, musicaren els seus poemes

Molins d’arròs i serres mecàniques Fundada el 573 amb el nom de Hamsavati, fou capital de l’imperi homònim dels mons i sostingué contínues lluites amb Birmània fins que hi fou annexada, al s XVIII, per Alaungpaya Al s XV s’obrí al pensament i a la cultura del budisme, i encara n'és un gran centre, amb nombrosos santuaris i pagodes, entre elles la famosa de Shwemmada, de 100 m d’alçada

Fill de Jordi IV, la seva tia i regent Rusudana proporcionà la corona al seu fill David V A la seva mort 1245 David VI fou coronat pels nobles i els mogols i governà juntament amb el seu cosí, l’un a la Geòrgia oriental i l’altre a l’occidental Participà en l’ocupació de Bagdad 1258, en l’expedició a Egipte 1260 i en les lluites internes dels mogols, contra Batu Kan

Es distingí en les lluites independentistes i en la guerra polonosoviètica En el període d’entreguerres personificà l’oposició a l’autoritarisme de Piłsudski i dels seus epígons i fou cap de l’estat major de l’exèrcit 1921, primer ministre 1922-23 i ministre de defensa 1924-25 En esclatar la Segona Guerra Mundial esdevingué cap del govern polonès a l’exili Morí en accident d’aviació, potser degut a sabotatge

Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548