Resultats de la cerca
Es mostren 349 resultats
herba escombrera
Herba escombrera
Luigi Rignanes (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia generalment perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles radicals en roseta, runcinades o lirades, i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.
Creix en erms, en vores de camins i de camps, etc, de la regió mediterrània
carlina corimbosa
Carlina corimbosa
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, ramificada, que ateny de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles coriàcies i espinoses i capítols mitjans, agrupats en ample corimbe terminal.
Les flors són grogues, i les bràctees internes, d’un groc viu Creix en pasturatges secs de la regió mediterrània
lli de prat
Lli de prat
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les linàcies, de 6 a 60 cm d’alçada, de fulles linears, de flors blaves i de fruits en càpsula.
Es fa en prats i pedregars
bec de cigonya
Bec de cigonya
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de tronc ascendent i pubescent, fulles molt dividides, flors violàcies i fruits en esquizocarp, prolongats per un llarg bec de 6 a 8 cm.
Creix a les vores de camins de la regió mediterrània
garrofer del diable
Garrofer del diable
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbust caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades, flors grogues amb taques negres i fruits en llegum força grossos.
Tòxic i pudent, creix a les màquies de la terra baixa mediterrània
herba d’olives
Herba d’olives
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les labiades, alta de 10 a 50 cm, de fulles obovades petites i de flors blanques.
Creix en llocs àrids i calcaris del País Valencià, Múrcia i Andalusia, d’on és endèmica És emprada per a adobar olives
ordi
Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
camamilla
Flors de camamilla
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
herba foradada
Herba foradada en flor
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gutíferes, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i ovals, amb nombroses glàndules translúcides, de flors grogues i de fruits capsulars.
És comuna en terrenys erms i herbosos, arreu d’Europa
Scipione
Pintura
Pseudònim de Luigi Bonichi, pintor italià.
Sensible a la incipient revaloració de l’art barroc, tingué un model, El Greco, i una obsessió, Roma, que li serviren per a formular una visió fosca i fantasmagòrica de la realitat que l’envoltava, amb un existencialisme pessimista subjacent, angoixat, dolorós, però molt sensual N'és un bon exemple El cardenal Vannutelli 1929, Galleria d’Arte Moderna, Roma Morí en un sanatori