Resultats de la cerca

S’inicià en la pràctica del tennis el 1929 i un any després es feu soci del Reial Club de Polo El 1933 ingressà a les files del Reial Club de Tennis Barcelona Jugà els campionats de Camprodon, s’Agaró i Sitges 1936, únics campionats internacionals de l’època Acabada la Guerra Civil, jugà a la primera categoria estatal 1944, especialitzant-se en dobles i fent parella habitualment amb Màrius Castellà Entre el 1945 i el 1960 guanyà més de 300 trofeus de Catalunya i d’Espanya, entre els quals cal destacar el Campionat de Catalunya de dobles guanyat juntament amb Jaume Bartrolí 1946 i el Torneig…

Començà els estudis de teatre per formar-se com a actor, però aviat es dedicà a la dramatúrgia i des del 1995 també a la direcció escènica, especialment dels seus propis textos Així mateix, estudià arts combinades a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Buenos Aires, però acabà abandonant els estudis per a dedicar-se plenament a l’activitat teatral Ha estat autor resident de teatres com el Royal Court de Londres, el Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg o la Sala Beckett de Barcelona, i autor convidat en diversos teatres internacionals Ha escrit i estrenat Un momento argentino…

Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en la investigació de noves tecnologies i de la realitat virtual Professor d’imatge sintètica a la UPF, també coordina l’assignatura de realitat virtual en aquest centre És director artístic de Galeria Virtual, un projecte interdisciplinari iniciat l’any 1993 i realitzat juntament amb Narcís Parés, responsable de l’àrea tècnica informàtica Galeria Virtual vol combinar les noves tecnologies amb noves motivacions estètiques i produeix projectes artístics virtuals Topofonia , amb Joan Fontcuberta, que es presentà…

Estudià comerç i filologia catalana i treballà de llibretera i de documentalista Començà a escriure poesia en llengua castellana entre el 1964 i el 1967 Com a poeta ha publicat  Quadern de vacances una lectura d’El segon sexe  1983, premi Miquel Martí i Pol 1981, Ales intactes 1996, Les lentes illusions 2001, premi Màrius Torres 2000, Congesta 2007,  Ganiveta Antologia poètica 1964-2011 2012 i Baix continu 2014 La seva primera novella és  Potala 1986, a la qual seguiren No em dic Raquel 1989, La dona liquada 1990, premi Ciutat de Palma, Rimmel 1994,  Els dies infinits 2001 i Sense alè 2012,…

La seva trajectòria professional començà el 1977 com a redactor de l’agència EFE a Barcelona Un any després formà part de la redacció fundacional d’ El Periódico , d’on s’inicià en les tasques de cronista polític, des de les quals feu una atenció especial als afers de l’àmbit català El 1982 formà part de l’equip fundacional de l’edició catalana d’ El País , publicació en la qual exercí com a corresponsal polític L’any 1994 s’incorporà a La Vanguardia com a redactor en cap de l’àrea de política catalana El 1998 es feu càrrec de la coordinació de tota l’àrea política del diari fins que en fou…

Es matriculà al Conservatori de Caen, on fou alumne de Fernand Blachet 1933-38 Continuà els estudis amb Auguste Périer al Conservatori de París, on obtingué un primer premi de clarinet el 1939 Del 1941 al 1950 formà part de l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, l’Orquestra de Ràdio París i l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard A partir de la dècada dels cinquanta inicià la carrera de solista, al llarg de la qual recuperà obres per a clarinet poc freqüents en les programacions, com ara algunes peces de F Devienne, G Rossini o JM Molter Combinà la carrera de concertista amb…

Llicenciat en ciències econòmiques Treballà com a redactor econòmic al diari Cinco Días  i, des del 1983, exercí el periodisme a l’ Avui Des del 1990 és redactor de la secció de societat de La Vanguardia Ha publicat, entre d’altres, Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Antoni Batista, La gran conspiració crònica de l’Assemblea de Catalunya 1991, amb Antoni Batista, L’Alt Empordà 1992 i  Què pensa Gabriel Ferraté 2005 Interessat en la figura de Salvador Dalí des d’una entrevista que li feu en la dècada del 1980, és considerat un dels millors especialistes de l’obra de l’…

El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968 Com un núvol…

Format a l’escola de ball de l’Opéra National de Paris, deixà el ballet d’aquesta institució, al qual s’havia incorporat el 1940, per a treballar amb Jeanine Charrat L’any 1945 estrenà Les forains , amb música d’Henri Sauguet L’èxit assolit l’empenyé a fundar els Ballets des Champs Élysées 1945, que dissolgué el 1948 per a crear els Ballets de Paris, amb els quals donà a conèixer la ballarina Zizi Jeanmarie  1949, amb la qual es casà el 1954 Altres coreografies notables foren les de Cyrano de Bergerac 1959, Notre-Dame de Paris 1965, L’Arlésienne 1974 i Coppélia 1975 L’any 1954 feu la…

Encetà la seva carrera amb la publicació de dos reculls d’aprenentatge, Hores baixes 1995 i Temps impersonal 1996, que donaren pas a dos llibres de maduresa Ulls d’ombra 1997 i La nit sense alba 2000, premi Màrius Torres 1999 El 2003 publicà Sentit premi Joan Alcover de poesia, que significà l’inici d’una nova època en la seva producció La seva és una poesia de figuració clarament realista, que en un segon moment es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida, i, en un tercer moment, encara, es projecta cap a una exploració de zones de l’inconegut a partir de l’ús d'imatges…