Resultats de la cerca
Es mostren 609 resultats
Pardines
Despoblat
Despoblat del municipi de Beniarjó (Safor).
Antiga alqueria islàmica, esdevingué lloc de moriscs 8 focs el 1563, annexat el 1535 a la parròquia de moriscs de Beniarjó Al s XVII pertanyia als Montcada, marquesos d’Aitona
comtat d’Oliva
Història
Títol concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt
, senyor de les baronies de Nules i Oliva.
Passà als Borja, ducs de Gandia, als Pimentel, comtes ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní
comtat de Bunyol
Història
Títol concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foida de Bunyol) i batlle general del Regne de València.
El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró
Berrós Jussà
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), situat a 1 091 m d’altitud en una petita vall, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, drenada pel torrent de Berrós
, que neix al Montcalbo.
L’església parroquial de Sant Jaume, esmentada ja el 839, té annexa la de Berrós Sobirà La jurisdicció pertanyia als comtes, després marquesos, de Pallars Formà part de l’antic municipi de Jou
ducat de Lécera
Història
Títol senyorial concedit el 1493 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, senyor de Lécera i primer duc d’Híxar.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda, el 1599, al quart titular, Joan Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, duc d’Híxar Passà als Silva, marquesos d’Alenquer i d’Orani
baronia de Palma
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Palma, prop de Gandia.
Comprenia també el terme d’Ador Pertangué als Pròixida A la darreria del s XV passà, per enllaç, dels Tolsà als Montcada, comtes i, després, marquesos d’Aitona, que la uniren a llurs estats
comtat de Fuentes
Història
Títol senyorial concedit el 1508 per Ferran el Catòlic a Juan Fernández de Heredia y Bardaixí, baró de Móra i senyor de Fuentes.
En morir 1677 el dotzè comte, sense fills, el títol passà als Torrelles, comtes de Castellflorit, que es cognominaren Fernández de Heredia Més tard passà als Moncayo, marquesos de Coscojuela de Fantova, i als Pignatelli
marquesat de les Palmes
Història
Títol concedit a Sardenya el 1627 a Lluís d’Aragall òlim de Gualbes i Bellit, primer comte de les Palmes, baró de la Joiosa Guarda i senyor dels castells d’Aguafria i Monestir, al mateix regne.
El comtat de les Palmes li havia estat concedit el 1622 sobre el seu castell homònim El marquesat passà als Brondo, marquesos de Villasidro i comtes de Serramagna, i als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer
la Cueva
Llinatge castellà originari de Navarra o del lloc de La Cueva (Burgos).
N'és estirp coneguda Pedro de la Cueva , que fou un dels pobladors de Molina de Aragón, on s’establí 1150 El seu besnet Diego de la Cueva intervingué en la conquesta de Baeza 1227 El fill d’aquest, Sancho de la Cueva , participà en la conquesta de Sevilla, i el seu fill Juan Sánchez de la Cueva s’establí a Úbeda El primer llinatge de la Cueva s’extingí amb la neta d’aquest, María de la Cueva , que es casà amb el cavaller francès, resident a Úbeda, Hugues Bertrand Hugo Beltrán, considerat parent de Bertrand Du Guesclin Llur descendència formà el segon llinatge de la Cueva Llur fill…
baronia de Jorba
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué a Guerau de Jorba (1146-80) i als seus descendents i als Castellolí ja des de la primera meitat del s XIV.
El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar