Resultats de la cerca

Sacerdot, doctor en teologia, moralista Deixeble de Jeroni Munyós Fou canonge de València Catedràtic de matemàtiques Escriví un enginyós tractat sobre la manera de fabricar rellotges de sol Libro de relojes solares 1575

Estudià, vers el 1565, a la Universitat de València, on ensenyà després filosofia, teologia, matemàtiques i astrologia Fou amic i condeixeble del justícia major d’Aragó Martín Bautista de Lanuza Escriví uns Discursos matemáticos

Publicà nombrosos treballs de física i de matemàtiques, el més important dels quals és Demostración elemental de la fórmula barométrica y explicación de su uso para medir alturas 1847, publicat al Memorial de Ingenieros

En teoria, l’elecció de la notació és totalment arbitrària Ara bé, la resolució dels problemes matemàtics i especialment els de matemàtica moderna és molt més simple si hom utilitza una notació adient En aquest aspecte, cal recordar només el progrés que per als càlculs aritmètics representà la substitució de la notació romana o sistema de numeració romana pel sistema de numeració decimal actual, el qual utilitza l’anomenada notació posicional o de posició , que consisteix en el fet que el valor de cada símbol no és determinat només per la seva forma sinó també per la posició que ocupa…

Professà a l’orde augustinià 1641 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690

Treballà com a cartògraf durant la guerra del Francès Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, ensenyà matemàtiques als instituts de Tortosa 1842, Tarragona 1846 i Palma 1847 Deixà inèdits nombrosos treballs científics

S'establí a Barcelona, on fou professor de matemàtiques El 1670 publicà una Aritmética especulativa y práctica y arte de álgebra , que tingué una gran difusió i fou reeditada els anys 1672, 1711, 1715 i 1745

Té 130 membres titulars, dos dels quals són secretaris perpetus i els altres es reparteixen entre vuit seccions Aquestes seccions s’agrupen en dues divisions la de ciències matemàtiques i físiques i la de ciències químiques i naturals

Fou catedràtic de geometria a Oxford i de matemàtiques pures a Cambridge Investigà la teoria dels nombres, especialment la teoria de les funcions El 1908, simultàniament però independent del metge alemany Wilhelm Weinberg, formulà la llei de Hardy-Weinberg

Fou professor a l’École Polytechnique i a la facultat de ciències de París, i membre de l’Académie des Sciences Investigà en el camp de les matemàtiques pures i féu treballs sobre les funcions ellíptiques i la teoria dels nombres