Resultats de la cerca
Es mostren 1383 resultats
Francesco Brioschi
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Fou professor de geodèsia, mecànica racional i càlcul infinitesimal a la Universitat de Pavia 1852 El 1863 fou encarregat d’organitzar i dirigir la cració de l’Institut Politècnic de Milà, del qual fou director, i hi ensenya hidràulica i mecànica racional Dirigí els “Annali di Matematica Pura e Applicata” 1867-77 i fou secretari del ministeri d’instrucció pública Els seus treballs més importants desenvolupen la teoria dels invariants, i introduí a Itàlia l’obra de Karl Gustav Jacobi i de Cailey en La teoria dei determinanti e le sue applicazioni 1854, les funcions ellíptiques, les equacions…
Sébastien Érard
Música
Constructor francès d’instruments.
Installat a París, gràcies a la seva formació anterior com a constructor de clavicèmbals aviat es convertí en un dels primers fabricants de pianos de França El 1785 fundà la casa Érard Frères, i durant la Revolució Francesa n’obrí una filial a Londres, cosa que li permeté conèixer molt a fons la mecànica anglesa, que ell desenvolupà i perfeccionà en successives innovacions i millores Algunes de les seves patents, com l' agraffe i el double échappement del 1821, han passat a formar part integrant de la mecànica estàndard del piano modern També perfeccionà l’arpa, en la qual introduí el…
Francesc Santponç i Roca

Francesc Santponç i Roca
© Fototeca.cat
Metge i inventor.
Estudià a Cervera i es doctorà a Osca Amplià estudis de física a l’estranger El 1786 guanyà un premi de la Société Royale de Médecine de París i aquell mateix any ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on fou revisor de la secció d’estàtica 1791-98, que dirigí del 1799 al 1805 i el 1815, i director de la secció de matemàtiques i mecànica 1816-20 També fou membre i secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona, i en fou vicepresident des del 1804 Collaborà amb Francesc Salvà i Campillo en l’experimentació de màquines noves i en la creació d’alguns invents El 1805…
electromecànica
Electrònica i informàtica
Tècnica d’aplicació de l’electricitat a la mecànica.
motor elèctric
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que converteix l’energia elèctrica en mecànica.
Segons el tipus de corrent elèctric amb què funcionen cal distingir entre motors de corrent continu i motors de corrent altern Els motors de corrent continu , essencialment anàlegs a les dinamos dinamo , són alimentats amb corrent continu mitjançant l’excitació adequada màquina elèctrica Per a l’engegada hom disposa sovint d’un reòstat d’engegada en sèrie amb l’induït, a fi de limitar el corrent inicial La velocitat d’aquests motors pot ésser variada regulant el flux inductor o bé la tensió de l’induït per diversos procediments per exemple, mitjançant tiristors Els motors de corrent altern…
Fuchū
Ciutat
Ciutat del ken d’Hiroshima, a l’illa de Honshū, Japó, situada a la costa de Seto-naikai, a l’est d’Hiroshima.
Indústria mecànica
principi de causalitat
Física
Principi segons el qual el coneixement de les condicions inicials d’un sistema físic en un instant t0 i de la dinàmica que el controla (forces i equació del moviment) determinen completament els valors de les variables dinàmiques en tot temps t posterior a t0.
En el marc de la dinàmica clàssica, aquest determinisme és palesat pel fet que l’equació diferencial del moviment té una solució única un cop especificades les condicions inicials El sorgiment de la relativitat i de la mecànica quàntica modificaren aquesta concepció En el context relativista, el principi de causalitat consisteix en l’afirmació que un esdeveniment no pot precedir les seves conseqüències això es tradueix en una exigència a l’hora de relacionar dinàmicament dos esdeveniments —l’ordenació temporal dels quals depèn generalment del sistema de referència des del qual l’observador…
Erwin Schrödinger
Erwin Schrödinger
© Fototeca.cat
Física
Físic austríac.
Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb PAM Dirac…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina