Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
singspiel
Música
Terme, sorgit cap al segle XVIII a Alemanya, per a designar, originalment, tota mena de drames musicals, però que aviat fou emprat per a indicar les òperes còmiques (amb diàleg parlat) de llengua alemanya, basades en l’opéra-comique dels francesos i en la ballad opera anglesa.
Entre els primers autors alemanys de singspiele figuraren JAHiller, Hvon Benda, JFReichardt, etc La major part dels números cantats es basaven en ritmes o melodies populars els personatges còmics tendien a ésser sovint arquetípics, com el popular Hans Wurst L’emperador Josep II d’Àustria volgué dignificar el singspiel i fer-ne un gènere nacional germànic i n'encarregà un a WAMozart, el qual compongué Die Entführung aus dem Serail ‘El rapte del serrall’, 1781 aquest, juntament amb Die Zauberflöte ‘La flauta màgica’, 1791, també de Mozart, Fidelio 1805-14, de Beethoven, i Der…
Alfred Bruneau
Música
Compositor i musicòleg francès.
Amic d’Émile Zola, compongué, sobre texts d’aquest, moltes òperes, d’orientació naturalista o realista Destacaren Kérim 1887, Le Rêve 1891, L’attaque du moulin 1893, Messidor 1897, Lazare 1905 i Naïs Micoulin 1907 Compongué també un ballet Les Bacchantes , 1912, una Ouverture Héroïque 1883, poemes simfònics La belle au bois dormant , 1886, un Requiem amb orquestra i orgue, melodies, etc Exercí la crítica musical en diversos periòdics, publicà alguns estudis Musique de Russie et musique de France , 1903 La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré , 1921 i un llibre sobre Zola i llur…
Thomas Moore
Música
Poeta irlandès.
Es formà musicalment en part de manera autodidàctica, i entre el 1794 i el 1798 estudià al Trinity College de Dublín El 1799 es traslladà a Londres, on les seves cançons, poemes, òperes i obres teatrals obtingueren molta popularitat Destaquen especialment The Gipsey Prince 1881, amb música de Michael Kelly, i els poemes de Lalla Rookh , d’ambient oriental i musicats per Gaspare Spontini 1821 i Anton Rubinstein 1863, entre altres compositors D’altra banda, publicà reculls de cançons populars irlandeses, la música i el text de les quals sovint modificà parcialment A Selection of Irish …
Jean-Joseph Vadé
Música
Dramaturg i compositor francès.
Funcionari de la hisenda pública, el 1745 es traslladà a París per exigències del càrrec, la qual cosa li permeté donar a conèixer les seves obres literàries, que escrivia per afició Malgrat un debut fallit a la Comédie Française 1749, el 1752 obtingué un gran èxit amb l' opéra-comique La Fileuse , gènere en què obtingué una gran popularitat, en part perquè conreava l’anomenat genre poissard 'gènere peixeter', faceciós i que recollia el llenguatge popular Sovint compongué la música de les seves obres, que normalment eren variacions sobre melodies populars Escriví, també, el…
Píndar
Música
Poeta grec.
Sovint considerada la culminació de la lírica grega, l’obra de Píndar posseeix un acusat caràcter religiós Hi exalta i solemnitza tant divinitats -sobretot Apollo i Dionís- com esdeveniments i personatges contemporanis, i destaca els aspectes més agonístics Els seus epinicis celebren la victòria en tota mena de competicions i concursos Les referències musicals en la poesia de Píndar són abundants hi destaquen, per la seva freqüència, les de l’aulos i la cítara, instruments que fins i tot descriu Hom hi troba també judicis sobre diverses melodies, en els quals expressa una clara…
Jean Japart
Música
Compositor flamenc.
El 1477 entrà a servir com a cantant a la cort del duc Ercole I d’Este a Ferrara, i hi romangué fins el 1481, any en què el seu nom desapareix del registre En aquesta cort fou un dels cantants amb el salari més alt Possiblement es traslladà a Bergen-op-Zoom, on, a la capella de la germandat de Liewe-Frowe, consta un Jaspart el 1507 El seu nom apareix en vint-i-tres cançons, algunes d’adjudicació problemàtica perquè el seu estil és semblant al d’A Busnois Compongué sobretot quòdlibets, combinant dues o tres melodies preexistents, i cànons enigmàtics Probablement fou amic de…
Adam de Fulda
Música
Teòric i compositor alemany.
Després de passar pel monestir benedictí de Vormbach, el 1490 entrà al servei de Frederic III de Saxònia com a cantor i, més tard, com a mestre de capella El 1502 obtingué un lloc com a professor de música a la Universitat de Wittenberg Escriví el tractat De musica 1480, en el qual transmeté útils informacions sobre l’estil d’alguns compositors del segle XV, com Guillaume Dufay o Anthoine Busnois La major part de la seva obra es basa en l’harmonització de melodies de corals o de cançons profanes Se n’han conservat una missa i un magníficat, set himnes, dues antífones, un…
ruggiero
Música
Esquema de baix obstinat sobre el qual es desenvolupaven variacions (variació) instrumentals o vocals, popular a Itàlia des de mitjan segle XVI fins a mitjan segle XVII.
El ruggiero es presenta sempre en quatre frases en mode major i habitualment en metre binari Sobre aquest baix estròfic es desenvoluparen una gran varietat de melodies discantus i progressions harmòniques El nom podria provenir de la primera paraula d’una de les estrofes de l' Orlando furioso de L Ariosto L’ús de l’expressió aria di Ruggiero per G Frescobaldi i d’altres suggereix l’origen vocal i el caràcter melòdic de l’esquema La seva primera aparició està continguda en el Tratado de glosas 1553 de Diego Ortiz, inclosa en la seva taula de tenors italians N’existeixen nombrosos…
The Doors
Música
Grup de rock creat l’any 1965 per Ray Manzarek (teclats), Jim Morrison (veu), John Densmore (bateria) i Robby Krieger (guitarra).
Es caracteritzà per mesclar el blues enèrgic i el rock en unes melodies sinistres, cantades per la veu profunda del poeta i filòsof Morrison El 1967 feren el primer disc, The Doors , ple del lirisme autodestructiu i tortuós de Morrison Les seves actuacions es consideraven escandaloses i després de set discos, on destacaren Morrison Hotel 1970 i LA Woman 1971, Morrison es traslladà a París, on morí d’un atac de cor i esdevingué un mite del rock El grup es mantingué fins el 1973, any en què cada component emprengué la seva carrera en solitari Bibliografia Complement bibliogràfic…
comunió
Música
En la missa romana, antífona que acompanya el moment de la comunió dels fidels.
És anomenada també cant de comunió El cant dels salms amb antífona -una de les més primitives és Gustate et videte , del salm 33- és testimoniat des del segle IV Els versets s’anaren perdent amb la desaparició de la comunió dels fidels i aquest cant restà reduït a la simple antífona la reforma del concili II del Vaticà els ha restablert Les antífones més primitives provenen dels Salms posteriorment, n’hi ha moltes que són extretes de l’evangeli del dia Les melodies, en general, són sillàbiques, poc ornamentades El tractament polifònic d’aquest cant es redueix pràcticament al Lux…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina