Resultats de la cerca
Es mostren 595 resultats
Agostino Bassi
Biologia
Naturalista italià.
Amb els seus estudis sobre una malaltia del cuc de seda demostrà per primera vegada 1835 que la causa del contagi era la presència de microorganismes en el medi —en aquest cas un fong—, que creixien i es multiplicaven tot parasitant l’animal malalt El 1851, generalitzà les seves conclusions per a totes les malalties contagioses, fins i tot les humanes
dipeptidasa
Bioquímica
Nom usual del grup d’enzims anomenats dipeptidohidrolases, que hidrolitzen específicament l’enllaç peptídic dels dipèptids.
Contenen ions metàllics divalents en la molècula CO 2 + , Mn 2 + o Zn 2 + o bé els necessiten per a èsser actives Les dipeptidases que intervenen en la digestió dels dipèptids en els mamífers són a la mucosa intestinal Moltes són específiques per a un dipèptid, com la glicil-leucinadipeptidasa També han estat trobades dipeptidases en les plantes i en els microorganismes
Abscés de pulmó
Patologia humana
Definició És anomenada abscés de pulmó l’acumulació de pus —líquid viscós constituït bàsicament per microorganismes, cèllules del sistema immunitari i restes de teixits— que es localitza en una cavitat formada a l’interior del pulmó per la destrucció dels teixits broncopulmonars normals en el curs d’una infecció Aquesta cavitat habitualment es comunica amb el bronqui per on han entrat els gèrmens responsables de la infecció en el teixit pulmonar Causes L’abscés de pulmó és degut en general a una infecció del pulmó causada per microorganismes procedents de la boca i…
alteració enzimàtica d’aliments
Alimentació
Degradació dels aliments povocada per l’acció d’enzims.
Els enzims poden ésser presents per pròpia biosíntesi o bé biosintetitzats per microorganismes que es desenvolupen sobre l’aliment alteració microbiològica L’alteració enzimàtica pot provocar descoloració de vegetals verds enfosquiment enzimàtic de fruites i tubercles, enranciment en olis, canvis en l’aroma i pèrdua de valor nutritiu de proteïnes i vitamines com a efectes més importants La inactivació enzimàtica és el tractament preventiu adequat
biodeterioració
Biologia
Destrucció, mitjançant l’acció d’éssers vius, de materials d’interès econòmic.
Comprèn, entre d’altres, l’atac per part de microorganismes, fongs, insectes, etc, de la fusta, el paper, els teixits, els productes alimentaris, etc obstrucció o corrosió de canonades per obra de bacteris incrustació del buc dels vaixells per pegellides, lamellibranquis, cirrípedes, etc destrucció de productes emmagatzemats per obra dels rosegadors, etc La importància econòmica de la biodeterioració pot arribar a atènyer un grau considerable
demanda bioquímica d’oxigen
Ecologia
Prova per a determinar la pol·lució orgànica de l’aigua.
Es basa en les activitats metabòliques dels bacteris i d’altres microorganismes aerobis que tenen dependència tròfica orgànica Indica el volum d’oxigen requerit per una mostra incubada a 20°C, a la foscor i durant cinc dies l’oxigen consumit, en conseqüència, assenyala la quantitat de matèria orgànica present a la mostra estudiada S'expressa en milligrams d’oxigen consumit per litre d’aigua mg/l
Vaccinació o immunització activa
Patologia humana
La immunització activa , o vaccinació , consisteix en la inoculació de microorganismes atenuats, afeblits o morts, o de fraccions derivades d’ells, que es comporten com a antígens, és a dir que, després d’haver estat introduïts en l’organisme, hi indueixen l’elaboració de cèllules defensives, d’anticossos específics que immunitzen o protegeixen el subjecte davant les infeccions provocades per aquells gèrmens El mecanisme protector que desencadenen els vaccins en l’organisme és similar al que hi desperten les infeccions, ja que en ambdós casos el sistema defensiu capta la presència d’un…
guerra bacteriològica
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diversos tipus de bacteris, virus, rickèttsies i fongs, dispersats, a fi de provocar els corresponents efectes nocius i àdhuc mortals.
Els microorganismes experimentats amb finalitats bèlliques són espores d’àntrax, rickèttsies de la febre Q i virus de la grip, de la psitacosi i de diferents tipus d’encefalitis, i també toxines aïllades de bacteris, com la toxina botulínica botulínic Hom pot atenuar les conseqüències de la guerra bacteriològica mitjançant mesures d’immunització i de profilaxi i de terapèutica química o mitjançant l’aplicació immediata d’antibiòtics adequats
Frederick William Twort
Biologia
Microbiòleg anglès.
Fou un dels primers que aplicà mètodes selectius en l’obtenció de cultius bacterians purs i, juntament amb GIngram, establí la necessitat d’un factor de creixement la vitamina K per als cultius de determinats microorganismes El 1915 descriví la destrucció de l’estafilococ piogènic per un agent filtrable el bacteriòfag, del qual no reconegué la natura viral, contràriament a Fd’Herelle, amb qui es disputà la prioritat de la descoberta
liofilització
Química
Operació de liofilitzar consistent en una congelació, seguida d’una deshidratació per sublimació que té lloc en un recipient on hom ha fet el buit.
Cal evitar que el glaç format es fongui durant l’operació, per la qual cosa hom treballa a una temperatura inferior al punt triple A la pràctica, però, hom congela la substància, dissolta, a molt baixa temperatura -50°C i a una gran velocitat, per evitar els fenòmens de fusió local, que donen lloc, a vegades, a una efervescència quan hom hi fa el buit El buit aconseguit és de 0,1 a 0,01 mm Hg, i la velocitat de sublimació ha d’ésser com més lenta millor per això aquesta operació dura molt de temps Quan gairebé tota l’aigua del producte s’ha sublimat, hom augmenta lleugerament la temperatura,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina