Resultats de la cerca
Es mostren 442 resultats
Elegit el primer president de Somàlia per votació en quaranta-vuit anys
Enmig de grans mesures de seguretat s’elegeix en un hangar de l’aeroport de Mogadiscio, la capital, Mohamed Abdullahi Mohamed, conegut pel sobrenom de Farmajo , com a nou president de Somàlia Des del 1969, en què es va elegir un president democràtic, el país ha viscut en una espiral d’enfrontaments facciosos, cops d’estat, dictadures i terrorisme la milícia islamista Al-Xabab controla gran part del territori El nou president, que té doble nacionalitat, somali i nord-americana, té el suport de la comunitat internacional, de la Unió Africana i de l’ONU per a intentar estabilitzar…
Prop de 50 morts a la frontera de Síria amb Turquia
Almenys 48 persones moren en explotar un camió a la ciutat siriana d’Azaz, a 7 km de la frontera amb Turquia És el pitjor atemptat des de l’alto el foc mediat per Rússia i Turquia al desembre del 2016 Tot i que l’autoanomenat Estat Islàmic EI i els kurds són exclosos de la treva, ningú reivindica l’atemptat La ciutat havia estat anteriorment sotmesa a combats de gran intensitat Sota el control de l’EI des del 2013, en va ser expulsat el 2014 per la milícia rebel, que té el suport de Turquia
les Bullangues
les Bullangues La tropa i els manifestants, davant el Teatre de la Santa Creu, durant la bullanga del 4 de maig de 1837. Gravat anònim coetani
© Fototeca.cat
Història
Conjunt dels tumults produïts a Barcelona del 1836 al 1843.
Foren provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social temor a l’atur, problema de les quintes i dels consums i conduïts per elements republicans i exaltats, sovint afiliats a societats secretes La bullanga del 1837 acabà amb l’afusellament de Ramon Xaudaró i el desarmament de la Milícia Nacional, i la del 1842 amb el bombardeig de Barcelona per Espartero Barcelona la del 1843 és coneguda per la Jamància
home de paratge
Història
Al Principat de Catalunya i al Regne de de València, fins al segle XV, home de llinatge conegut, generós o honrat que, procedia de llinatge militar o aloer i tenia una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra).
Gaudia d’un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d’haver estat fet cavaller Poden ésser considerats com la més petita noblesa de caràcter rural
Guillem Estruç
Història
Cavaller.
El 1312 fou reclutat al servei del soldà de Bugia Passà després al servei del soldà de Tremissèn, on la seva posició com a alcaid de la milícia cristiana s’afermà vers el 1320, amb motiu de l’aliança naval del rei Sanç de Mallorca i el soldà de Tremissèn contra el de Bugia El seu càrrec fou discutit pel bastard Jaume d’Aragó, protegit per Jaume II de Catalunya-Aragó, que rivalitzava amb Mallorca per la influència sobre el soldanat Estruç perdé, de fet, el seu lloc a partir de la conquesta de Bugia i de Tunis 1330
Revolució del 1854
Història
Moviment revolucionari espanyol, també anomenat la Vicalvarada, que desplaçà els moderats i donà el govern a una coalició liberal-progressista.
Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit generals O'Donnell, Ros de Olano, Dulce, Serrano, etc, que, alhora, traduïa el d’una part de la burgesia però l’adhesió dels progressistes i de les classes populars de Madrid, Barcelona, etc, obligà a donar contingut polític a la insurrecció el 7 de juliol, el manifest de Manzanares, redactat per Cánovas del Castillo, prometia descentralització, reforma electoral, restabliment de la milícia nacional, etc i l’estengué a tot el país Isabel II hagué de designar Espartero cap del govern i començà…
Joaquim de Gispert i Anglí
Economia
Negociant i home d’empresa.
Ocupà diversos càrrecs de l’administració pública estatal escribà de cambra, arxiver del tresor, visitador de rendes, tresorer i recaptador de contribucions i fou capità de la milícia nacional 1820-40 Inspirant-se en models francesos, crea a Barcelona la primera vaqueria a gran escala 1841 i, a Sant Feliu i a l’Hospitalet de Llobregat, els primers prats artificials El 1838 ingressà com a soci al Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès i engegà i dirigí, fent cara a tota mena de dificultats, la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1846-48 El 1847 fundà el Cercle del…
Acord entre el govern i els separatistes del Iemen del Sud
El govern del Iemen i els representants del Consell de Transició del Sud CTS signen un acord per posar fi a les hostilitats En principi, ambdues parts formen l’aliança que, amb el suport de l’Aràbia Saudita, lluita contra la guerrilla xiïta houthi, que rep el suport de l’Iran Tanmateix, el mes d’agost, assistida per la Unió dels Emirats Àrabs, la milícia del CTS va expulsar el govern de la ciutat d’Aden L’acord de pau, que l’ONU considera un pas cap a la pacificació del Iemen, preveu la formació d’un govern format a parts iguals per membres del CTS i del nord
Josep Mateu i Cervera
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Edició
Polític i impressor.
Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren aquest periòdic
Eugenio Lucas Velázquez
Pintura
Pintor castellà.
Exposà a l’Academia de San Fernando el 1841 Cap al 1884 visità París Tingué una participació important en la decoració del Teatro Real de Madrid 1850 Fou tinent de la Milicia Nacional 1856 Vigorosament romàntic, fou un bon retratista al marge del món acadèmic, però sobresortí per les seves escenes populars, en les quals hom sovint aprecia l’influx de Goya, a qui han estat atribuïdes, erròniament, obres seves Mal estudiat fins a una època recent, hom l’havia cregut d’Alcalá de Henares, més jove i amb el segon cognom de Padilla El seu fill Eugenio Lucas Villamil Madrid 1858 — 1918 també fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina