Resultats de la cerca

S’inicià al Club Atlètic Laietà, en el qual milità tota la seva vida Entre el 1945 i el 1953 participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, principalment en proves de mig fons El 1952 obtingué el títol d’entrenador d’atletisme i entrà al collegi de jutges i cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme Fou directiu i gerent del Laietà 1982-88

Estudià dret a la Universitat de València, i fou registrador de la propietat Milità de jove al partit liberal de Canalejas i, posteriorment, al radical de Lerroux Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena Alcalatén, en totes les eleccions posteriors al 1905 Fou ministre del justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935

Fou professor i rector de la Columbia University, de Nova York 1901-45 Edità Educational Review 1891, i escriví The Meaning of Education 1898, Education in the United States 1910 i The Path to Peace 1930 Milità activament en el partit republicà i presidí l’American Academy of Arts and Letters 1928-41 Li fou concedit el premi Nobel de la pau el 1931

Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional del 1937 Governador civil de Conca 1937-39, encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué 1947 una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi

Milità a la Joventut Republicana de Lleida i fou diputat a les corts 1931 i al parlament català 1932 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Durant la guerra civil fou nomenat fiscal del Tribunal de Cassació de Catalunya, però, allèrgic a les imposicions governamentals i molt vinculat per amistat amb Manuel d’Irujo, dimití S’exilià el 1939, i després residí temporades a França i a Barcelona

Jugava de davanter centre i milità en el Reial Club Deportiu Espanyol en dues etapes 1939-41, 1943-44 Disputà 40 partits de Lliga i marcà 31 gols, i guanyà la Copa 1940 i el Campionat de Catalunya 1940 Jugà 2 partits amb la selecció catalana i marcà 3 gols En retirar-se, exercí d’entrenador El 2011 es batejà el Poliesportiu Municipal de Manises amb el seu nom

Debutà a la divisió d’honor amb el Club Handbol Palautordera la temporada 1988-89 Milità en el Futbol Club Barcelona 1989-95, i guanyà una Copa d’Europa 1991, dues Recopes 1994, 1995, tres Lligues 1990, 1991, 1992 i tres Copes del Rei 1990, 1993, 1994 Posteriorment jugà amb el Granollers 1995-99, i aconseguí la Copa EHF 1996 Fou internacional en 35 ocasions amb la selecció espanyola

Inicialment quinzenal, fou convertida en diari vespertí el 1886 Fou la primera publicació sabadellenca que dedicà un espai regular a articles en català, llengua en la qual fou redactada totalment a partir de l’agost del 1932 Milità dins un catalanisme moderat i catòlic a més de notícies, publicà articles científics i literaris Entre els seus collaboradors es destacà Agnès Armengol de Badia Deixà de publicar-se pel gener del 1935

Es retirà de la carrera militar el 1854 per tal de dedicar-se al periodisme i a la política Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península” Diputat per Oriola 1858, es mostrà contrari a la política d’Isabel II i s’hagué d’exiliar el 1866 Retornà després de la revolució del 1868 i fou sotssecretari de finances Publicà Hacienda de la nación 1872

Formà part de la Joventut Nacionalista de la Lliga i fou membre de la comissió executiva que organitzà la Conferència Nacional Catalana 1922, d’on sorgí Acció Catalana, partit en el qual milità Fou conseller sense cartera del govern de la Generalitat de Catalunya 26 de setembre de 1936 El 1939 s’exilià a França tornà a Barcelona el 1945 Collaborà a La Publicitat i a Revista de Catalunya