Resultats de la cerca

Els seus viatges a París 1764 i Itàlia 1773-75 li portaren la influència de la pintura neoclàssica Conreà exclusivament un retrat elegant i inexpressiu, no psicològic Retratista de moda, en enamorar-se de la futura lady Hamilton, abandonà la seva clientela per fer d’ella gairebé l’únic tema de la seva obra Ariadna 1875, National Maritime Museum, Greenwich Les seves pintures es caracteritzen per la textura neta i sòlida, així com pel despullament compositiu, ja neoclàssic

Adreçada a la societat benestant barcelonina que s’introduïa a l’esport, en fou director Ricard Cabot i redactor en cap Josep Elies Juncosa D’acurada presentació i ben illustrada, oferia seccions temàtiques com “Sección doctrinal”, “El apostolado del sport”, “Crónica gráfica”, “Nuestras sociedades”, “La moda en el sport”, “De sociedad” i “Las industrias del sport” Incloïa un suplement independent, titulat Guia del sportman De periodicitat quinzenal i setmanal, se’n publicaren 562 números i estigué activa fins al desembre del 1930

S'inicià escrivint llibres pornogràfics, de moda aleshores, fins que fou condemnat per les autoritats 1791, i començà les seves activitats literàries Hàbil pintor, illustrà moltes de les seves obres, entre les quals es destaquen Mukashigatari inazuma-byōshi ‘Les armes dels llamps, una vella història’, 1805 i la continuació, Honchō suibodai zenden ‘La illuminació en l’embriaguesa, història completa’, 1809, obres inspirades en els esdeveniments dramàtics, amb la finalitat de provocar l’emoció, l’estupefacció i l’horror en el lector

Després d’una estada a Alemanya, anà a París i es casà amb RDelaunay 1910, amb qui collaborà en la realització de diverses obres i prengué part en l' orfisme , que aplicà a les arts industrials i especialment als teixits i tots els elements de la moda, els quals tingueren un gran èxit en l’exposició d’arts decoratives del 1925 Després de la mort del seu marit 1941, començà una nova etapa, caracteritzada per la realització d’aiguades, d’una gran sensibilitat

Celebrà 19 certàmens, fins el 1936 el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura El 1969 inaugurà un modern palau de fires 200 000 m 2

Conreà el tema històric i de gènere, de factura minuciosa i de petit format, del qual imposà la moda Tingué un gran èxit entre els seus contemporanis El 1834 es donà a conèixer al Salon amb Una visita a casa del burgmestre Des del 1851 concebé la idea de pintar una epopeia napoleònica, tant del Primer Imperi La campanya de França 1814 , 1864, Musée du Louvre, París Els cuirassers, Iena , 1807 com del Segon Napoleó III a Solferino , 1863, Musée du Louvre

D’etimologia incerta, el mot s’utilitzà a partir del segle XVIII, tot i que fou moda en temps de G Rossini Per a aquest compositor, seguint l’antiga tradició de l' aria da capo , la primera exposició s’havia de cantar tal com estava escrita, però el cantant podia afegir ornamentacions a la repetició Durant el segle XIX el terme s’usà de forma habitual per a anomenar la brillant secció final d’una ària o d’un concertant vocal a les òperes italianes

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Actuà a l’Amèrica del Sud i a Barcelona fou contractat per a actuar al París-Concert de París, on fou partenaire de Carolina Otero Obrí una acadèmia de ball a París Féu més de trenta viatges a Rússia, on actuà davant els tsars i donà a conèixer el bolero, que féu posar de moda entre l’aristocràcia russa Actuà 1907-17 al Teatre Imperial de Peterburg, però hagué de tornar a París amb motiu de la revolució del 1917 Fou director de l’Opéra

De família noble, estudià amb ALotti La seva obra mestra és l' Estro poetico-armonico , collecció de cinquanta salms També deixà concerts per a cinc instruments 1708, sonates per a clavecí, per a flauta i baix continu 1712, etc, i oratoris, misses i cançons madrigalesques i àries per a cambra El 1720 publicà una sàtira sobre la vida musical de la seva època Il teatro alla moda El seu germà, Alessandro Marcello Venècia ~1684 — ~1750, fou violinista —deixeble de Tartini—, i deixà música instrumental i religiosa