Resultats de la cerca
Es mostren 7407 resultats
cladònia
cladònia ( C.rengiformis )
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de líquens, de l’ordre dels lecideals, d’apotecis foscs o vermells, arrodonits, que viuen sobretot damunt la terra no calcària.
Comprèn moltes espècies, unes de tallus en forma d’esquames, unes altres en forma de trompetes, moltes en forma d’arbrets molt ramificats, fràgils en temps sec Les espècies fruticuloses i de color clar són anomenades popularment molsa blanca
Castells i Fills
Empresa medallista creada el segle XIX per Bernat Castells i Brunet (1822-1883).
Produí moltes de les medalles catalanes més reeixides del tombant de segle i del primer terç del segle XX, entre les quals moltes de les de l’Exposició del 1888, del Primer Congrés Catalanista 1880, les de l’Exposició del 1929 i les de la Generalitat de Catalunya del període republicà
cualbra
Cualbra llora
Paffka (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les russulàcies, de capell convex o poc o molt aplanat, comunament virolat, amb làmines generalment gruixudes i espaiades, de color blanc o groguenc, a l’igual de l’esporada.
La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en…
bovor
Escalfor que se sent en un lloc tancat i poc ventilat on hi ha moltes persones, bèsties, una gran il·luminació, etc.
bombo
Tecnologia
Cilindre de metall o fusta, de bastant diàmetre amb relació a l’alçada, generalment buit, que forma part de moltes màquines.
misser | missera
A Mallorca i Menorca, persona que xerra molt amb pretensions de saber moltes coses, o que es mostra aviciada i exigent.
vesícula aerífera
Botànica
Cadascuna de les protuberàncies vesiculars que presenten els grans de pol·len de moltes coníferes i que faciliten llur dispersió pel vent.
divino
Folklore
Música
Al Principat, nom popular donat a moltes cançons tradicionals cantades per quaresma i setmana santa, gairebé sempre referents a la passió.
És especialment conegut el Divino a la Passió de Cristo Senyor Nostre, al to del contrapàs llarg , editat sovint en fulls solts
bilabiat | bilabiada
Botànica
Dit del calze o de la corol·la que es divideixen formant dos llavis separats, com és el cas en moltes labiades.
trifosfat d’uridina
Bioquímica
Ribonucleòtid que funciona com a donador de fosfat en moltes reaccions dels teixits animals que porten a la síntesi de polisacàrids.
És necessari com a coenzim en algunes reaccions de transformació de sucres Es biosintetitza a partir d’uridina-5-fosfat, amb ATP