Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
trencar l’olla
Jocs
Joc popular d’infants consistent a trencar una olla de terrissa penjada en un cordill entre dos pals.
Hom pot posar dins l’olla aigua, farina, serradures, joguines, caramels, monedes, etc, de manera que, en trencar-se, el seu contingut cau a terra o damunt el qui l’ha trencada Els infants, alternativament, amb els ulls embenats i un pal a les mans, procuren de localitzar l’olla i trencar-la normalment cada infant pot fer tres intents
Olaf I de Suècia
Història
Rei de Suècia (994-1022).
Aliat de Dinamarca, derrotà Olaf I de Noruega a la batalla naval de Svolder 1000 i s’apoderà d’una part dels seus territoris Batejat el 1008, afavorí el catolicisme al seu país Constituí un fisc segons el model noruec i manà d’encunyar les primeres monedes sueques El seu llinatge Skötkonung s’extingí el 1060, substituït per la dinastia dels Stenkil
Dídac Joaquim Ballester
Periodisme
Periodista.
Cronista de la ciutat de Lleida Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que era susceptible Lérida , punt de partença de les reformes urbanes posteriors Donà a l’institut de Lleida una collecció de monedes de Pompeia i d’Egipte, fruit dels seus viatges per Europa i Àsia Hom el considera un precursor de la Renaixença a Lleida
Anna Balaguer i Prunés
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Museologia
Historiadora, numismàtica i museòloga.
Ha collaborat a Gaceta numismática i Acta numismàtica De la seva obra cal destacar Las emisiones transicionales árabe-musulmanas de Hispania 1976, Corpus de la moneda catalana comtal 1979, Troballa de monedes comtals a Òrrius 1983, Història de la moneda catalana 1986, Del mancús a la dobla Or i paries d’Hispània 1993 i Història de la moneda dels comtats catalans 1999
patró
Economia
Mecanisme pel qual els països efectuen llurs pagaments internacionals i equilibren la balança de pagaments.
Fins el 1914, el sistema monetari internacional es fonamentava en el patró or Aquest implica un sistema de tipus de canvi fixos on les fluctuacions del canvi es mantenen en un marge molt estret Cada país manté les seves reserves en or, i la moneda nacional és convertible en or al banc central a la paritat establerta per llei L’oferta monetària d’un país depèn de les seves existències d’or i es modificarà en variar les reserves d’or En un patró or, l’ajust de la balança de pagaments tindrà lloc, d’acord amb la teoria quantitativa del diner, mitjançant la variació dels preus Un país que tingui…
timbre
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a algunes monedes antigues que duien gravat l’escut reial.
Celestí Pujol i Camps
Historiografia catalana
Historiador, advocat i numismàtic.
Fou jutge municipal a Girona, diputat provincial pel districte de la Bisbal d’Empordà 1874-75 i un dels fundadors de l’Associació Literària i de la Revista de Gerona Després exercí la carrera d’advocat a Madrid El 1886 ingressà com a membre numerari en la Real Academia de la Historia També fou membre de la societat francesa de numismàtica i arqueologia, secretari particular del ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer, i secretari del consell general d’Instrucció Pública Les seves aportacions en el camp historiogràfic se centraren en la numismàtica i en l’estudi de la revolució del 1640 En el…
joaní
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ducat d’or encunyat per Joan II a València i a Saragossa.
El tipus s’inspirà en el del pacífic de Pere de Portugal Fou el primer ducat batut a la corona catalanoaragonesa Els documents apliquen també el nom de joaní als rals d’argent aragonesos de Joan II Els joanins foren les primeres monedes d’or i d’argent consentides pels estaments aragonesos que no n'havien admès d’altres que el diner jaquès de billó
Camp de les Lloses
Jaciment arqueològic
Jaciment iberoromà del terme municipal de Tona (Osona).
Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan s II aC La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial L’any 2006 s’inaugurà un centre d’interpretació del jaciment
cossetà | cossetana
Història
Individu d’un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona fins al coll de Balaguer; la Conca de Barberà i el Penedès formaven probablement part del seu territori.
El nom sembla provenir de l' oppidum o ciutat de Cissa o Cissis , presa pels romans el 218 aC, no localitzada la seva possició lluny de la mar priva que pugui ésser identificada amb Tarragona Els cossetans no degueren ésser gaire importants el botí pres pels romans fou qualificat com “d’utensilis bàrbars i d’esclaus miserables” Hi ha monedes cossetanes de bronze amb llegenda ibèrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina