Resultats de la cerca

Anomenat al principi Museu Martorell de Geologia , fou inaugurat el 1882 en un edifici construït expressament al parc de la Ciutadella per Rovira i Trias, i se'n féu càrrec la Junta Autònoma de Ciències Naturals, fundada per aquest motiu Reduït a museu de geologia, té una notable secció de mineralogia Amb la dotació que acompanyava el llegat hom adquirí, a més, lots de teixits per a incrementar els fons museístics de la ciutat i organitzà exposicions i conferències El 1916 hom inicià la publicació de Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona , amb cinc seccions zoològica, botànica…

Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites tectita i la fulgurita Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristallització

Així, els productes vegetals naturals es cultiven sense l’ús d’adobs químics ni pesticides, els cereals es comercialitzen integrals i els derivats làctis s’elaboren amb mètodes artesanals Des dels anys setanta existeixen empreses i comerços dedicats exclusivament a la producció i la venda d’aliments naturals, anomenats també aliments biològics

Estudià a Barcelona el 1925 es doctorà en ciències naturals Fou ajudant de MSan Miguel a la Universitat de Barcelona, i collaborà sovint amb ell El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb LDuparc Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional 1926 El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica , i el 1928, Estudio petrográfico de los alrededores de Toledo premi Agell 1926 Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1930, i fou collaborador, i més tard…

Doctor en farmàcia i en ciències naturals Inicià l’herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i fou professor de botànica a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Autor d’un Assaig d’una flora liquènica de Catalunya i d’unes Contribuciones al estudio de la flora del Pirineo catalán Valle de Arán

El seu objectiu fonamental és contribuir a la sostenibilitat del desenvolupament humà a la Terra Amb la seva activitat vol impulsar totes les accions que afavoreixin una relació social respectuosa amb el medi, tot garantint la conservació i la renovabilitat dels recursos naturals i preservant els processos naturals que regulen la Terra Alhora, cerca coordinar els esforços dels collectius que treballen pel mateix objectiu

Estudià a Cervera Ingressà en la Companyia de Jesús i fou catedràtic de filosofia i de teologia a la Universitat de Cervera Arran de l’expulsió dels jesuïtes, passà a Itàlia 1767 i ensenyà filosofia i ciències naturals a Roma El 1787 fou acceptat com a membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual envià alguns treballs

Fou professor de química orgànica al Collège de France 1861-1907 i a la facultat de farmàcia de París 1859-61 Elegit senador vitalici el 1881, fou ministre d’instrucció pública 1886-87 i d’afers estrangers 1895-96 Treballà en gairebé totes les branques de la química i, en algunes, hi féu aportacions fonamentals Obtingué l’esterificació de la glicerina, cosa que hom pot considerar un dels primers assaigs fets per sintetitzar productes naturals Reeixí en la síntesi de diversos alcohols i de l’acetilè, i, a partir d’aquest darrer, en la d’una sèrie de productes naturals…

Filla de Rosa Sensat i Vila Estudià per mestra i després ciències naturals a la Universitat de Barcelona Exercí la docència com a professora de ciències naturals a la Universitat de Barcelona i a diversos instituts d’ensenyament mitjà de Catalunya, entre els quals l’Institut Escola, i a Madrid Fou directora de l’institut Infanta Isabel de Barcelona 1966-74 Escriví Natura I 1969 i Natura II 1970, entre altres obres