Resultats de la cerca

Membre de la federació local de Barcelona de l’Associació Internacional del Treball, milità simultàniament en el partit republicà federal, pel qual fou candidat en les eleccions municipals del juliol del 1873

Deixà la carrera militar en convertir-se a l’anarquisme En 1871-72 fou el principal organitzador de la Federació Regional Espanyola de l’AIT a Aragó, i participà en el congrés de Saragossa d’aquesta associació Fou un dels dirigents de la Insurrecció Cantonalista a Cartagena 1873, i s’exilià a París Tornà el 1881 a Espanya, i exercí de mestre a Sabadell i a Sallent A Sabadell dirigí, en 1884-86, Los Desheredados , periòdic que assolí una gran difusió Després, hom l’implicà en el procés de Montjuïc 1896 Convertit en un apòstol de l’anarquisme, fou un dels principals defensors de les tesis de la…

Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera

Inicialment cenetista i dirigent del Sindicat del Transport de Barcelona durant la vaga del 1923, evolucionà després cap al sindicalisme revolucionari, formant part del Grup de La Batalla , i passà finalment al socialisme Tingué un paper molt destacat en les activitats revolucionàries dels anys 1930-31 Dirigent de la UGT catalana, collaborà en el seu setmanari La Internacional 1931 ocupà la presidència del Sindicat d’Estibadors del port de Barcelona, fou membre del comitè regional del PSOE 1934 que s’integrà, el 1936, en el Partit Socialista Unificat de Catalunya Fou assassinat per…

Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya

Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, juntament amb Joaquim Molar i Pere Francesch representà la comissió de la classe obrera que dirigia la vaga a la comissió mixta integrada amb representants de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la milícia nacional que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el cap del govern, general Espartero En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, que representava l’esmentada milícia, i li prometé la collaboració de les societats obreres en el seu projecte de formar una…

Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener del 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol del 1873 Posteriorment continuà 1874 essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid

Organitzà els pagesos de l’Urgell i el 1936 fou elegit secretari de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT Milità a la Unió Socialista de Catalunya i desaprovà la integració d’aquesta al PSUC El 1939 s’exilià a Mèxic, i el 1959 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya

Capeller, després d’ésser un dels organitzadors de la federació local de societats obreres valencianes en 1870-72, passà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de l’AIT Secretari general de la federació d’ofici de tot Espanya Bakuninista i de l’Aliança de la Democràcia Socialista, fou molt amic de García Viñas i participà en les comissions federals clandestines de la FRE, de l’AIT el 1874, en 1876-78 i el 1880 Morí a la presó

Teixidor de llana, fou un dels organitzadors de la federació local d’Alcoi adscrita a la Primera Internacional i el 1872 passà a formar part del Consell General de la Unió Manufacturera El 1873 fou elegit membre de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, i pel juliol del 1873 fou, juntament amb Francesc Tomàs, Severí Albarracín i Vicent Fombuena, un dels dirigents de la insurrecció internacionalista d’Alcoi