Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
Edward Young
Edward Young . Detall d’una pintura a l’oli de J.Highmore
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Teatre
Poeta, dramaturg i crític literari anglès.
Educat a Oxford, és conegut especialment per la seva obra poètica The Complaint, or Night Thoughts on Life, Death and Immortality 1742-45, obra que per temàtica i ambientació el qualifica com a poeta preromàntic Fou autor també de peces teatrals, entre les quals sobresurten The Revenge estrenada el 1721 i The Brothers estrenada el 1753 Com a crític sobresurt el volum Conjectures on Original Composition 1769, obra adreçada al seu amic el novellista Samuel Richardson, que ha estat considerada com a precursora del pensament romàntic
Fernando Yáñez de la Almedina
Resurrecció , pintura a l’oli de Fernando Yáñez de la Almedina
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor castellà.
De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi collaboressin Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a collaborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el retaule dels…
Arthur Colley Wellesley

Retrat del duc de Wellington, oli sobre tela de Thomas Lawrence (1815)
Història
Militar
Política
Militar i polític britànic.
Fill del primer comte de Mornington És més conegut com a duc de Wellington , títol que rebé el 1814 Les corts de Cadis el crearen 1812 duc de Ciudad Rodrigo i gran d’Espanya, i fou creat també príncep de Waterloo als Països Baixos i duc de la Victòria, duc de Douro, marquès de Torres Vedras i comte de Vimiero a Portugal Terratinent a Irlanda, ingressà a l’exèrcit 1787, i aviat ascendí a tinent coronel 1793 Governador britànic a l’Índia 1793-1805, reduí les darreres resistències a la dominació britànica i fou ascendit a general 1801 Tornà a la Gran Bretanya, i fou diputat 1806 i secretari del…
Robert Walpole

Robert Walpole en un oli realitzat per Godfrey Kneller en 1710-15
Història
Política
Polític anglès, primer comte d’Oxford.
Propietari rural, fou diputat, líder dels whigs , ministre de la guerra 1708-10 i tresorer de la flota 1710-11 Acusat de corrupció, fou empresonat 1712 En instaurar-se la dinastia dels Hannover 1714, els drets de la qual al tron anglès ell havia defensat, fou rehabilitat i nomenat canceller de l’Exchequer 1720-40, càrrec des del qual dirigí la política del país, acomplint les funcions de primer ministre Partidari convençut del liberalisme econòmic, impulsà l’expansió econòmica, afavorí el desenvolupament industrial i financer, l’agricultura, el comerç i l’explotació colonial i assentà les…
Elisabet d’Aragó

Santa Isabel de Portugal, oli sobre tela de Francisco de Zurbarán (1635)
Història
Reina de Portugal.
Filla de Pere II de Catalunya-Aragó i reneboda de la reina Elisabet d’Hongria El 1282 fou promesa a Barcelona amb el rei Dionís I de Portugal les noces se celebraren el 1288 El 1320 visità Catalunya, i visqué un quant temps a Poblet Sostingué sempre una actitud conciliadora en les lluites que degeneraren en guerra civil entre el seu fill, el futur Alfons IV , i el seu marit 1322-23, fins al punt que, acusada d’afavorir el seu fill, fou exiliada a Alenquer i confiscada la seva senyoria de Leiria però fou després rehabilitada Vídua 1325, feu un altre viatge a Catalunya es retirà al monestir…
llumenera
Electrònica i informàtica
Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl·lic, amb un o més brocs per als blens, i una barreta que el travessa en sentit vertical proveïda d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo.
També té una o més pantalles que, com el dipòsit de l’oli, poden ésser desplaçades al llarg de la barreta
àcid araquídic
Bioquímica
Àcid gras que hom troba com a component normal de l’oli de cacauet, en proporcions de l’1 al 3% i en quantitats molt més elevades (del 20 al 35%) en certs greixos de sapindàcies orientals.
Aquests greixos són els del rambutan Nephelium lappaceum i del pulasan Nephelium mutabile i la mantega de Makasar que prové de la Schleichera trijuga Poc soluble en alcohol, soluble en èter, es fon a 75,4°C i bull a 205°C, a 1 mm de mercuri, i a 328°C amb descomposició, a la pressió atmosfèrica És obtingut generalment de l’oli de cacauet i és emprat per a la fabricació de ceres sintètiques
acamussar
Tecnologia
Adobar una pell a la manera del cuir de camussa; tractar-la amb oli d’una manera exclusiva o, en alguns casos, després d’un tractament amb formaldehid.
Aquesta tècnica és molt antiga i fou utilitzada primitivament per a les pells d’isard hom pot aplicar-la a qualsevol pell, encara que actualment és utilitzada principalment per a serratges de pell d’ovella o pell d’anyell amb la flor raspada L’adobatge consisteix a alternar les absorcions d’oli a la bota o en batans especials i els sojorns en cambres closes, on té lloc una oxidació del greix a l’interior de la pell, amb despreniment de calor i de productes volàtils irritants Quan l’adobatge és suficient, les pells passen a la bota amb aigua tèbia i d’allí a la premsa per tal d’…
poma de la discòrdia

El judici de Paris, oli de Pierre-Auguste Renoir (1913–1914)
Hiroshima Museum of Art
Religions de Grècia i Roma
Poma d’or que Paris atorgà a Venus i que provocà l’enemistat d’Atenea i d’Hero.
En el llenguatge comú, designa allò que és causa de contesa i de discòrdia entre persones o entre collectivitats que abans estaven d’acord
Felip V d’Espanya

Felip V d’Espanya, en un oli sobre tela de Jean Ranc (1723)
Història
Rei de Castella (Felip V) (1700-24 i 1724-46) i, com a Felip IV, rei de Catalunya-Aragó (1700-05), de Sicília (1700-13), de Nàpols (1700-07) i de Sardenya (1700-08); reconegut rei d’Espanya (1713-24 i 1724-46) des del tractat d’Utrecht; duc d’Anjou.
Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina