Resultats de la cerca

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Publicà en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935 i Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39 Collaborà a Mirador  i a La Publicitat

El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru” Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia El 1917 publicà Sonetid ‘Sonets’, primer recull de poemes, de to melangiós i intimista Posteriorment, amb Haal varjust ‘Veus de l’ombra’, 1927, Kiri sudamelt ‘Una pedra treta del cor’, 1935 i Onnevarjutus ‘Eclipsi de la sort’, 1929 evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país

A Roma 1510-12 fou influït per Miquel Àngel, Rafael i Sodoma Els estigmes de santa Caterina , 1516 Academia, Siena més endavant, dins el primer manierisme, féu una pintura sovint estranya i misteriosa en què la subtilitat i el simbolisme predominen sobre la preocupació estructural Es plantejà problemes de llum i d’ombra que el feren precursor de Caravaggio Una part important de la seva obra és conservada a Siena Sant Miquel Carmine, Caiguda dels àngels i Crist als llimbs Pinacoteca Conreà també l’escultura en bronze

Conreà especialment el periodisme, el teatre i la poesia De la seva obra cal destacar la que fa referència al tema de la guerra Dni i noči ‘Els dies i les nits’, 1944, Živye i m'ortvye ‘Els vius i els morts’, 1959, etc, amb una anàlisi del tremp de l’home soviètic situat enmig d’una lluita heroica En teatre és autor de Russkie l’udi ‘Gent russa’, 1942, Čužaja t'en’ ‘L’ombra aliena’, 1949, etc, i en poesia publicà Pavel Č'ornyj 1938

És autor dels poemaris Adam a l’ombra 1992, Potser el cor 1994, premi Bernat Vidal, Memòria del temps 1996, Biografia per a l’ús del vent 1996, premi Martí i Dot 1995 i el llibre de narracions Una varietat del mim 1998, premi Miquel Àngel Riera 1997 Ha traduït E de Andrade L’any 2007 va publicar —selecció i traducció— Los perfiles de Odiseo , antologia que recull setze autors de les illes nascuts després del 1967 Ha estat cofundador d’Edicions del Salobre

De formació autodidàctica, fou influït per Hobbema, Gainsborough i Constable El seu estil, que uneix la pintura holandesa del segle XVII amb el Romanticisme de Richard Wilson, donà com a resultat formal una pintura de forts constrasts de llum i ombra Fundà la Norwich Society of Artists 1803 El 1814 visità França i Bèlgica Les millors obres daten dels darrers anys de la seva vida Vista de Mousehold Heeth 1815 Victoria and Albert Museum, Londres i El roure de Poringland 1817-21 National Gallery, Londres

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S’exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Ha publicat en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935, Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39, i, pòstumament, el llibre de memòries La guerra civil i la revolució a Tortosa 1936-1939 2001 Collaborà a “Mirador” i a La Publicitat

Poden ésser destinats al tractament de la pell locions i cremes tòniques, nutritives, de neteja, sabons i sals de bany, a la neteja i blanqueig de les dents dentifricis, al maquillatge pintallavis, coloret, pólvores, ombra per als ulls, etc, a la coloració dels cabells tints i de les ungles esmalts, a fixar el pentinat fixadors, laques, o a donar brillantor als cabells uns altres cosmètics són els desodorants, els productes de perfumeria talcs, colònies, perfums, els productes per a protegir la pell del sol o per a intensificar l’embruniment, etc

Representant de l’escola veneciana del s XVIII, obrí el camí a JBTiepolo amb obres com la Glòria de sant Domènec 1727, església de San Tanipolo, Venècia Pintà escenes de gènere influït pel caravaggisme, però amb contrasts atenuats d’ombra i llum i amb lluminositat en els colors blaus i roses La seva millor etapa se situa entre el 1740 i el 1750 L’endevinadora Galleria dell’Accademia, Venècia, Eliezer i Rebeca Pinacoteca di Brera, Milà Fou també un dibuixant excellent Fundà una acadèmia de pintura reconeguda oficialment 1750 per la república veneciana