Resultats de la cerca
Es mostren 1448 resultats
Josefina Cardona i Bosch
Literatura catalana
Poeta.
Amb el poemari Plouen pigues 1978 fou finalista del premi Vicent Andrés Estellés, al qual seguí Pessigolles de palmera 1981 Se’n feu una antologia en l’obra Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 Publicà articles d’opinió en diversos diaris i treballà com a guionista, presentadora i directora de programes de televisió
Pere Mialet i Rabadà
Literatura catalana
Escriptor.
Fou redactor de La Publicitat i de La Humanitat , i collaborador de L’Opinió , Mirador , Lluita de Valls 1931-33, etc Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva 1951, Melodia discordant i Canvi de ruta 1953
Agrupació Socialista Josep Pallach
Partit polític
Grup socialdemòcrata i catalanista d’efímera durada sorgit el 1977 d’una escissió del Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) disconforme amb la línia de Josep Verde respecte al procés d’unificació del socialisme català.
El precedí la creació del Grup d’Estudis i Iniciatives Socialistes, editor de Lletres a l’Opinió Era liderat per Amadeu Cuito, Josep Buiria i Teresa Juvé, vídua de Josep Pallach Al novembre de 1978, significats membres de l’agrupació Lídia Bargalló, Gabriel Almodóvar, Josep Buiria, Enric Nosàs i Albert Vergès inscrigueren el Partit Socialista Democràtic
Pere Mialet i Rabadà
Literatura catalana
Novel·lista i autor de teatre.
Fou redactor de La Publicitat i de “La Humanitat”, i collaborador de “L’Opinió”, “Mirador”, “Lluita” de Valls 1931-33, entre d’altres Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva , Melodia discordant i Canvi de ruta 1953
Ramon Artigues Cordó
Esport general
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, formà part, juntament amb Ramon Sanabria, de l’estudi Artigues & Sanabria Arquitectes Entre els projectes de caràcter esportiu que dissenyà cal destacar el Pavelló Olímpic d’Halterofília dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà el premi FAD de l’opinió d’arqui-tectura 1994 i el premi ASEFAVE 2004
integració de l’ordinador a la telefonia
Incorporació dels ordinadors com a suport a la telefonia.
També anomenada CSTA Computer Supported Telephony Applications , es tracta d’un conjunt de programes d’aplicació que s’executen en un ordinador per a gestions telefòniques, com ara en campanyes publicitàries i d’enquestes d’opinió Entre les funcions que ofereix el CTI hi ha serveis d’escolta de correus electrònics, de selecció de missatges de veu i de contestador
kitsch
Art
Concepte artístic que hom defineix generalment, bé que no exactament, com a mal gust.
És la manca d’opinió que porta un determinat públic a imitar en art allò que creu modèlic i que, gairebé sempre, pertany a un passat enyorat, generalment l’art burgès de la fi del s XIX Aquest concepte fou posat en circulació per H Broch els anys trenta, però fins al sisè decenni del segle no fou plenament acceptat
Mošé Hallewa
Literatura
Judaisme
Rabí i autor jueu.
El 1373 el rei Pere el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França Hom n’ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics
biscaí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del basc
estès per Biscaia (exclosa la part occidental, de llengua romànica), alguns punts d’Àlaba i l’oest de Guipúscoa.
Pròxim al biscaí, hi havia en altre temps el basc parlat en una bona extensió d’Àlaba i a la riba dreta de l’Ebre Bé que aquesta àrea dialectal és ben diferenciada, sembla que no té fonament l’opinió que oposa el biscaí a la totalitat dels altres dialectes L’ús com a instrument literari és relativament precoç i abundant
Diego de Espinosa
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Fou president del consell de Castella 1565, inquisidor general 1566, cap del consell d’estat i del consell privat Bisbe de Sigüenza 1566, fou nomenat cardenal el 1568 Aconsellà una política moderada als Països Baixos, en contra de l’opinió del duc d’Alba, però preconitzà la publicació d’un decret 1566-1567 que provocà la revolta dels moriscs 1568-1570
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina