Resultats de la cerca

El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I

Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el 1950, en ésser derogada la llei d’exili…

El seu primer instrument fou el violoncel, però aviat el canvià pel contrabaix A partir del 1906 tocà en moltes bandes de Nova Orleans i dels vaixells del Mississipí Tocà també a Califòrnia a la banda de Kid Ory, i el 1929 es traslladà a Nova York per treballar a l’orquestra de Louis Russell i Louis Armstrong A partir del 1940 actuà en diversos grups de jazz tradicional, destacant-ne els liderats per Sidney Bechet, Art Hodes i Mezz Mezzrow Durant els primers anys de la dècada dels seixanta collaborà amb Earl Hines a San Francisco, i el 1966 feu una gira per Europa integrat en els New Orleans…

Fou el bateria de diverses bandes de Nova Orleans El 1925 es traslladà a Chicago, on treballà amb Jimmie Noone 1927, Carrol Dickerson 1927-30 i Louis Armstrong, amb el qual collaborà en diversos enregistrament entre el 1928 i el 1929 Muggles , When You’re Smiling , etc Més endavant treballà a Nova York i Chicago amb Jelly Roll Morton, Roy Eldridge, Mezz Mezzrow i Sidney Bechet Durant la dècada dels quaranta residí a Califòrnia, i al principi dels anys cinquanta feu una gira europea amb Mezz Mezzrow Més endavant treballà a Nova York amb els seus propis conjunts o acompanyant músics de l’estil…

Decorà la catedral de Perpinyà 1864-73 i les principals esglésies de la diòcesi amb notables pintures murals al fresc Dupanloup li encomanà importants treballs a la catedral d’Orleans Deixà també quadres a Orleans, Besiers, Castres i Perpinyà El seu fill Pau Pauthe heretà la seva manera original i continuà la seva obra

La capital és Crépy-en-Valois El territori constituí el comtat de Valois en època carolíngia, i pertangué als comtes de Vermandois L’hereva d’aquests dos comtats, Adelaida, es casà amb Hug de França mort el 1102, fill del rei Enric I, que esdevingué comte de Valois En morir sense fills 1168 el seu net, el comte Raül III de Valois, les germanes d’aquest, Elionor i Elisabet muller del comte Felip I de Flandes, es disputaren l’heretatge en un plet que fou resolt 1183 pel rei Felip IV de França en benefici propi, i el 1191 fou unit al domini reial, del qual no se separà fins que Lluís IX el donà…

Els anys vint es parlava de hot-jazz per a distingir el jazz ’autèntic', provinent de l’estil New Orleans jazz , de la música de ball amb elements jazzístics diluïts que tocaven les orquestres més comercials L’expressió hot jazz fou utilitzada pels promotors i crítics francesos Hugues Panassié, a Le jazz hot 1934, i Charles Delaunay, a Hot Discography 1936, amb un significat que abraçava el New Orleans jazz i el període swing

Estudià a Orleans, viatjà per Europa al servei de Carles V i lluità al costat de Carles VI i de Lluís d’Orleans Escriví més d’un miler de balades i uns 200 rondós Sabé comunicar originalitat als temes que tractava, als quals barrejava allusions a la seva vida L’art de ditier et de faire ballades 1392, que seguia la tradició contemporània cortesana de la literatura, influí en La Fontaine Miroir de Mariage , inacabat, és un pamflet antifeminista

Membre d’una família amb gran tradició musical, començà els estudis de piano quan tenia sis anys a la seva ciutat natal Posteriorment estudià al Conservatori de París amb la pedagoga Yvonne Lefébure i hi aconseguí el primer premi en música de cambra i piano Des de molt aviat mostrà una gran inclinació per l’obra de WA Mozart, que ha interpretat sovint en els seus concerts És casada amb Jaume d’Orleans, duc d’Orleans