Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Francisco José Porcar Puig
Natació
Nedador.
Especialista en papallona i membre del Club Natació Catalunya, fou quatre vegades campió de Catalunya dos cops en 100 m 1996, 1998 i dos cops en 200 m 1997, 1998
María Luisa Fernández Díaz
Natació
Nedadora.
Especialitzada en papallona, el 1986 s’afilià al Club Natació Catalunya, procedent del Gimnasio Madrid, després de proclamar-se campiona absoluta d’Espanya en els 100 m A partir d’aleshores, i sempre en estil papallona, fou quatre vegades campiona de Catalunya dues en 100 m 1989, 1992 i dues en 200 m 1987, 1989 En l’àmbit estatal assolí quinze títols a l’estiu, cinc en 100 m 1987-91 i dos en 200 m 1987, 1989, i a l’hivern, uns altres cinc en 100 m 1987-91 i tres en 200 m 1989, 1990, 1991 Fou recordista d’Espanya en disset ocasions en el període 1986-91 dotze en…
Margarita Armengol Fuster
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Barcelona, guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en 100 m braça a dotze anys 1972 Prengué part en el Campionat Mundial de Cali 1975 i en el de Berlín 1978 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i en els Jocs Mediter-ranis d’Alger 1975, en què aconseguí la tercera posició en 4 × 100 lliure, i de Split 1979, en què guanyà la medalla de bronze en 4 × 100 estils Fou campiona d’Espanya de 100 m papallona 1980, 100 m braça 1972, 1975, 1976, 200 m braça 1974, 1975, 1976, 200 mestils 1974, 1975, 1976, 1979, 1980 i 400 mestils 1974, 1975, 1976, 1978…
Mònica Colomina Garcia
Natació
Nedadora.
Competí amb el CN Sabadell Fou dues vegades campiona de Catalunya de 200 m papallona 1991-92 i medalla de bronze d’aquesta mateixa prova als Campionats d’Espanya d’hivern i d’estiu del 1991
Cristina Vallespí Suñé
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Sant Andreu Es proclamà campiona de Catalunya en 200 m papallona 1983 i en 4 × 100 m lliure 1984 Fou campiona d’Espanya d’hivern del relleu 4 × 100 m lliure 1984
Marc Tortosa
Natació
Nedador.
Membre del Club Natació Tàrraco, el 1979 guanyà el descens nedant del riu Ebre, entre Tortosa i Amposta El 1980 fou triple campió de Catalunya en vèncer els 200 m papallona i els 100 m i 200 m esquena
seda

Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…
petit paó de nit
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels satúrnids, que ateny de 50 a 80 mm d’envergadura.
Les ales anteriors tenen ocels situats dins una taca blanca, i la femella, més grossa que el mascle, té les ales posteriors molt clares, en contraposició al mascle, que les té groguenques Aquesta papallona es troba sobretot a l’abril i al maig
gerani de jardí

Gerani de jardí
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les geraniàcies, de fulles peloses o glabrescents i de flors sovint zigomorfes.
Són plantes molt conreades en jardins i tests per la boniquesa del fullatge i de les flors i per llur rusticitat Les espècies més comunes són el gerani d’escata de peix P zonale i el gerani de flor de papallona P schizopetalum
trompa

La papallona colibrí té una llarga trompa que li permet xuclar en vol estacionari
Levilo (CC BY-NC 2.0)
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina