Resultats de la cerca

El 1930 començà un estudi exhaustiu de les partícules ionitzades produïdes pels raigs còsmics Mitjançant una càmara de Wilson, situada en l’interior d’un potent camp magnètic, observà el 1932 l’existència efectiva del positró, predit per Dirac però no observat fins llavors Això li valgué el premi Nobel de l’any 1936, conjuntament amb Victor F Hess Continuà les seves investigacions i el 1936, amb Seth Neddermeyer, identificà el μ-mesó o muó, que semblava ser la partícula prevista teòricament per Yukawa el 1935, cosa que posteriorment no es confirmà Membre de la National Academy of…

Es doctorà a la Universitat de Stanford i des del 1984 treballa a la Universitat de Colorado a Boulder El seu interès principal és l’espectroscòpia làser aplicada a problemes fonamentals de la física L’estiu del 1995, en collaboració amb EACornell, obtingué el primer condensat de Bose-Einstein en un vapor d’àtoms de rubidi mitjançant tècniques basades en llum làser Aquest descobriment el féu mereixedor del premi Nobel de física del 2001 Es tracta d’un nou estat de la matèria en què els àtoms del vapor es troben tots en un mateix estat quàntic i, per tant, es comporten de forma coherent, com…

Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’investigar l’…

Si aquesta transformació és provocada mitjançant la interacció amb alguna altra mena de partícules o nuclis, rep el nom de reacció nuclear Hom distingeix dues grans classes de desintegració la α partícula alfa i la β partícula beta, la diferència essencial de les quals està en el fet que la primera desintegració té un espectre discret d’energia, mentre que la segona el té continu, a causa de la presència del neutrí que acompanya la interacció feble Semblantment a la desintegració β, es dóna la captura electrònica dels tipus K, L, M, etc Acompanyant algun d’aquests…

El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de diferent energia i,…

La trampa conté un camp magnètic que serveix per a confinar els àtoms que formaran el condensat Un cop els àtoms es troben dins la trampa, s’han de refredar per tal d’arribar a les condicions de formació del condensat El refredament es pot fer de dues maneres deixant escapar les partícules més energètiques o fent servir un feix làser la longitud d’ona del qual pugui ésser controlada En determinades condicions, l’impacte del feix làser provoca el xoc del fotó amb la partícula i el seu rebot l’electró extern de l’àtom s’excita i passa a un nivell superior, però torna a l’estat…

Posseeix una estructura microcristallina de làmines hexagonals La seva aplicació més important és la ceràmica, especialment per a obtenir porcellana i terrissa blanca Els caolins amb dimensions de partícula prou petites menys d’un micròmetre són emprats com a matèries de càrrega donen cos i opacitat al paper i n'augmenten el poder absorbent de la tinta, milloren la resistència a la ruptura i a l’abrasió dels cautxús, augmenten el poder cobrent de les pintures i la resistència als agents químics dels plàstics, etc Són emprats, també, en l’elaboració de catalitzadors del craqueig…

Fou deixeble de Maxwell i professor i director del Cavendish Laboratory 1884 Estudià les propietats de la matèria en relació amb l’electricitat El 1897, estudiant els raigs catòdics, en descobrí l’electró com a partícula constituent Efectuà un experiment, que ben aviat es difongué mundialment i que el féu famós, per a mesurar la relació càrrega/massa e/m dels electrons i que permeté més tard a RAMillikan de mesurar-ne la càrrega i la massa, separadament Inventà l’espectrògraf de masses, estudià els raigs positius i suggerí un model d’àtom, que després fou modificat per Rutherford…

El fotons que la constitueixen són d’una freqüència superior a la dels raigs X i, per tant, encara són més penetrants i tenen una probabilitat apreciable de travessar uns quants centímetres de plom La llei que dóna el valor de la intensitat I d’un feix de partícules γ que travessa un gruix x d’una substància és I = I ₀ e -Σ x , en què I ₀ és la intensitat del feix incident i Σ la secció eficaç macroscòpica d’absorció que depèn de la natura de la substància travessada i de la freqüència energia dels raigs γ En incidir en la matèria, una partícula γ pot produir l’efecte…

La contaminació radioactiva és mesurada mitjançant detectors de radiacions, entre els quals hi ha els comptadors de Geiger-Müller o els d’escintillacions, i és avaluada en becquerels Bq o en curies Ci per m 2 en contaminacions superficials o per m 3 en contaminacions volúmiques Quan els nivells de contaminació són molt baixos, és a dir, pròxims als límits de detecció dels aparells, la contaminació és mesurada en xocs per segon, essent un xoc la detecció pel comptador d’una partícula o radiació ionitzant Quan la contaminació radioactiva es produeix sobre un ésser viu, cal distingir la interna…