Resultats de la cerca

Passà a Itàlia, on fou un cantant cotitzat El 1811 estrenà a Bolonya L’equivoco stravagante, de Rossini, que li confià també el paper de Mustafà a L’italiana in Algeri quan s’estrenà a Venècia 1813 Pietro Romani escriví per a ell l’ària Manca un foglio 1816, que fou introduïda a Il barbiere di Siviglia rossinià en lloc de l’ària A un dottor , massa alta per a ell, canvi que prevalgué fins els anys quaranta del s XX Posteriorment cantà a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid 1822 i 1823

Hom coneix poques dades seves Deixà un Regina coeli laetare a nou veus amb ministrers, i la composició polifònica Manete in dilectione mea

La seva primera obra documentada una cadira per a dur la custòdia a la processó del Corpus, de Santpedor data de l’any 1643 El 1659 féu el retaule de Sant Antoni i Sant Isidre , de la parròquia de l’Estany Són també obres seves el retaule major de la Gleva 1660, els del Roser de Navarcles 1672 i de l’Estany 1675, el de sant Ramon al castell de Cardona 1681, i els de la Mare de Déu de l’Esperança, de Santpedor, i Sant Esteve de Castellar 1684

El 1639 contractà l’obra de pintar i daurar el retaule major del convent del Carme, a Manresa

A setze anys 1688 ja efectuà el retaule de Sant Libori per a la Pietat de Vic, i el 1690, el de Sant Antoni per a l’església parroquial de Torelló Traçà el de Sant Benet de la Seu 1698 quan treballava en un altre per al monestir de la Portella L’any següent contractà el del Sant Crist per a la parròquia de Seva, i el 1705, el fastuós de Sant Feliu de Torelló acabat el 1710 El 1708 efectuà el del Roser per a Olot actualment a la parròquia de Sant Esteve i, entre el 1706 i el 1712, el grandiós retaule d’Arenys de Mar, que havia començat 1682-86 Francesc Santacruz Sembla que seguidament feu el…

Exercí de sacerdot a Lima Perú i donà la volta al món abans de tornar a Catalunya Fou autor de Tesoro espiritual de divinos ejercicios 1616, de Modus exactissimus officium divinum recitandi 1627, i de diverses cròniques d’esdeveniments polítics i religiosos contemporanis, en castellà

Autor de Breve y compendioso tratado de aritmética 1624, d’ El nuevo maestro contador 1634 i de Vida política de mujeres

Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Obtingué l’únic premi en la justa poètica del 1665 i el primer en la del 1668 Sembla que, de jove, escriví comèdies i que posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús

Els seus poemes — Au bèu solèu dis avis ‘Al bell sol dels avantpassats’, 1925, A l’aflat dau gregau ‘A l’alè del gregal’, 1929 i Lo Lume subre la dralha ‘La llum sobre el camí’, 1931— celebren la bellesa del món provençal en un estil impregnat d’esteticisme clàssic Les seves narracions Au cantar di dogas ‘A la cançó de les dogues’ han restat inèdites

Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Participà amb diverses poesies en castellà en un certamen en honor de la Immaculada Concepció, que es publicaren en el recull del concurs València 1665, i en la justa en honor de sant Joan de Mata i sant Fèlix de Valois València 1668 Sembla que, de jove, posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús, i que escriví comèdies que s’arribaren a representar