Resultats de la cerca

Fill de Douglas Fairbanks Després de pellícules com The Prisoner of Zenda 1937, Sinbad the Sailor 1947, de R Wallace, i State Secret 1950, de S Gilliat, actuà en films de menys èxit i es dedicà a la televisió Douglas Fairbanks Presents , 1952-57 L’últim film en què aparegué fou Ghost Story 1981, de J Irvin

Contemporani de Mizoguchi, rodà més de cent pellícules i en vida fou poc conegut fora del seu país És considerat un dels impulsors del realisme cinematogràfic dels anys 30 amb obres com Izu no Odoriko ‘La ballarina d’Izu’, 1933 o Jinsei no Onimotsa ‘El pes de la vida’, 1935 Romangué actiu fins els anys 60

Se celebra al Palau de Congressos de Catalunya Barcelona l’onzena edició dels premis Gaudí Les pellícules més premiades són Entre dos aguas , d'Isaki Lacuesta Les distàncies, d'Elena Trapé, i Viaje al cuarto de una madre Joan Pera rep el Gaudí d’honor Com en l’edició anterior es reivindica l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats

Conduïda per l’actor David Verdaguer, se celebra a l'Auditori del Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona la gala dels Premis Gaudí Les pellícules més guardonades són Estiu 1993 , de Carla Simón Tierra firme , de Carlos Marques-Marcet i Incerta glòria d’Agustí Villaronga Durant l’acte es reivindica l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats

Amb seu a València, la seva primera edició tingué lloc l’any 1985 Correspon a les característiques de festival especialitzat i competitiu Inclou projeccions de pellícules, premis, homenatges, retrospectives i taules rodones I reserva un important espai en la seva programació al Mercat Internacional del Curtmetratge, de manera que absorbeix bona part del volum anual de la producció mundial de curts

Sortit del camp del grafisme i també prolífic escriptor, obtingué més tard una important difusió internacional amb els seus films Red 1969, Les mâles 1970, La vraie nature de Bernadette 1971, premi del Canadà 1972 al millor director i Fantastica 1980, entre d’altres pellícules El 1989 fou guardonat amb la Palma d'Or de Canes al millor curtmetatge per 50 ans

Llançada com a sex symbol els anys seixanta, les seves pellícules ressalten més per les seves qualitats físiques que per les interpretatives Cal citar-ne The Fantastic Voyage 1965, One Million Years bC 1966, The Lady in Cement 1969, Myra Breckinridge 1969, The Three Musketeers 1973, Globus d’Or a la millor actriu, The Prince and the Pauper 1977, etc

De la seva obra, que palesa certes influències de PHindemith i IStravinsky, cal destacar tres concerts per a violí, per a viola i per a violoncel, dues simfonies, l’oratori Belshazzar's Feast ‘El festí de Baltasar’, 1931 i unes variacions sobre un tema de Hindemith 1963 Compongué també música per a diverses pellícules El 1951 rebé el títol de sir

Fou director d’"El Sol” i de “La Voz” de Madrid i durant la guerra civil de 1936-39, de “La Vanguardia” de Barcelona Exiliat a Mèxic, hi publicà novelles, com El diario de Hamlet García 1944, i obres teatrals El Emplazado 1943, El hombre que hizo un milagro 1944 És autor també de diversos guions cinematogràfics per a pellícules de Jorge Negrete

Descoberta per Otto Preminger pel seu rostre infantil però revelador d’una gran força interior, la féu protagonista de Saint Joan 1957 i de Bonjour Tristesse 1957 Altres pellícules seves són À bout de souffle 1959, In the French Style 1963, Les oiseaux vont mourir au Pérou 1968, Paint your Waggon 1969, Airport 1970, L’attentat 1972, etc Se suïcidà el 1979