Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
cistre
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, sense cordal, i en el qual hom obté el so pinçant amb el plectre les cordes, generalment dobles i metàl·liques.
El mànec és força allargat i té la caixa en forma de pera i el fons pla Era conegut a l’edat mitjana i fou utilitzat sobretot als s XVI i XVII Al s XVIII foren construïts cistres-tiorba amb dos clavillers
Antoni Comas i Torregrossa
Medicina
Metge i filatelista.
Fou director de l’hospital de Vilafranca i president de la junta de sanitat Entusiasta de la filatèlia, escriví l’únic manual en català del segle XIX, Estudi sobre’ls sellos de correu, datos pera col-leccionarlos, manual del col-leccionador 1893
coma de Claror
Coma
Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu, dins el terme d’Andorra la Vella.
És dominada pel pic de Claror 2 602 m alt i pel de Monturull 2 761 m, el qual, pel coll de Claror , enllaça amb el pic de Perafita 2 756 m Aquest conjunt l’aïlla del clot de Claror , al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d’alimentació del riu d’Arànser Baixa Cerdanya
XI Premis Gaudí
Se celebra al Palau de Congressos de Catalunya Barcelona l’onzena edició dels premis Gaudí Les pellícules més premiades són Entre dos aguas , d'Isaki Lacuesta Les distàncies, d'Elena Trapé, i Viaje al cuarto de una madre Joan Pera rep el Gaudí d’honor Com en l’edició anterior es reivindica l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats
aplatament
Geologia
Relació de la diferència del radi equatorial o semieix major ( a
) i el radi polar o semieix menor ( b
), al radi equatorial a: A = (a-b
)/ a
.
Al congrés de geodèsia celebrat a Madrid l’any 1924 fou adoptat com a ellipsoide internacional el de Hayford, amb els següents valors semieix major a 6378388 m semieix menor b 6356909 m, de què resulta un aplatament de A = a-b / a = 1/297 Modernament, la Terra no és considerada un ellipsoide rígid, sinó elàstic, en forma de pera, que ha rebut el nom de geoide
Es crea a Lleida l’associació de productors de fruita
La Federació de Cooperatives Agràries de Lleida i el Comitè Econòmic de la Fruita creen l’associació Catalonia Qualitat per a coordinar les activitats en defensa del sector fruiter català Catalonia Qualitat, que aplega el 60% de la producció de poma i el 40% de la de pera, préssec i nectarina de Catalunya, serà l’associació de productors de fruita més important de l’Estat espanyol
Francesc Basset
Història del dret
Jurista, germà de Pere Basset, també jurista, la línia política del qual seguí.
Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume d’Urgell 1413 i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial 1416-1419 La generalitat li encarregà que, amb Narcís de Santdionís, tingués cura de la revisió i la correcció de la primera compilació dels usatges i constitucions de Catalunya i de la traducció que n'havien fet Jaume Callís i Bonanat Pera
La Vidriera Catalana. Josep Vallès i Joan Ligé
Fàbrica de Josep Vallès, Fill i Gendre a l’Eixample de Barcelona Guía , 1888 La Vidrieria Catalana i Josep Vallès introduïren a Catalunya la fabricació de mig cristall Se sap ben poca cosa de La Vidrieria Catalana Es constituí el 1844 i la fàbrica era installada al barri del Clot, al terme municipal de Sant Martí de Provençals Es dedicava a la fabricació de vidre pla, prim i gruixut, i de vidre buit De la fàbrica, en sortien vidres cilíndrics i ovalats per a fanals, teules per a claraboies i ampolles de tota mena de mides i colors Tenien l’administració i les oficines a la plaça de Palau,…
Sant Jaume de Peracalç (Clairà)
Art romànic
Antiga església del lloc de Peracalç villa Petra Calce , 928, era situada a la riba esquerra de l’Aglí, a prop de la carretera de Salses a Perpinyà L’ “ecclesia S Jacovi de Peracaus” apareix documentada per primera vegada el 1334 Ha desaparegut totalment, com la localitat i el pont del mateix nom “pons de Pera e caus, vocatus de Sant Jacme, qui antiquitus erat in Aglino” , 1455
Els Marquès
La segona indústria de Vilanova La família Marquès Pel mes de febrer del 1854 tres vilanovins —Pere Puig i Carsi, Joan Rafecas i Puig i Isidre Marquès i Riba— sollicitaren permís a l’Ajuntament de la seva ciutat per a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó en un hort propietat del primer La fàbrica funcionaria amb màquines de vapor Es constituí aleshores la societat Puig, Rafecas, Marquès i Companyia formada per ells tres i per Joan Serra i Totosaus, Salvador Raldiris i Gabriel Coll i Puig El capital desemborsat era molt important 134000 duros o 2680000 rals Serà la fàbrica de cal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina