Resultats de la cerca

Segons informà Josep Pella i Forgas en la seva obra del 1883 * , al costat del cementiri de Fontclara hi havia uns grans sarcòfags de pedra, rectangulars o trapezials “ en forma de gran ataúd ” L’autor esmentat no precisà quin era el nombre de sarcòfags, ni cap altre detall Només indicà que eren com els de Sant Climent de Peralta

Teòricament, l’ofici era triennal Hi hagué tres vegueries, amb molt poques notícies de llurs titulars Atenes Guillem Sesplanes, 1321 Galceran de Peralta, 1370/71-74 i 1377-79 Bernat de Vic, 1374-77, Tebes Guillem de Puig, 1331 Joan de Lloria, 1359 Albert de Bonacolsis, 1366-69 Nicolau d’Ardonyo, 1369-72 i 1375-78 i Levàdia Guillem d’Almenara, 1366 i 1373-79 Guillem Frederic d’Aragó, 1366 Gilbert Vidal, 1374

L’enclavament de Pelegrinyó, que domina l’artèria del barranc del Regal, fou conquerit i repoblat pels comtes d’Urgell en data desconeguda Formà part de l’anomenada honor de Ribagorça La primera referència del castell de Pelegrinyó data de l’any 1226 quan la comtessa Aurembiaix d’Urgell el concedí en feu a Ramon de Peralta, fet confirmat als seus descendents pel rei Jaume I 1234 i per Ponç I d’Urgell 1236, 1267

Fill de Felip III de Castre Es casà, vers el 1366, amb Joana de Castella, filla bastarda del rei Alfons XI de Castella i germana del rei Enric II, llavors comte de Trastàmara i aspirant a la corona castellana 1366 Acompanyà el seu cunyat en l’expedició a Castella del 1367, la qual acabà amb la derrota de Nájera, on Felip caigué presoner El 1368 fou alliberat per Enric, que, en accedir al tron de Castella, li donà les viles de Paredes de Nava, Medina de Rioseco i Tordehumos Morí lluitant contra els seus vassalls aixecats a Paredes de Nava a causa dels imposts que els exigia Tingué una sola…

Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, comte de Castellar i baró de Bicorp i de Quesa El 1603 es casà amb Anna de Peralta Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el pseudònim de Tranquilidad , i hi presentà les úniques obres literàries que se li coneixen catorze composicions poètiques de circumstàncies i un discurs lloant les dones, el Discurso en alabança de las mujeres El 1581 Andreu Rei d’Artieda li dedicà la seva obra Los amantes

Governà les possessions familiars, entre les quals hi havia Oliva i la Font d’En Carròs És possible que fos ell qui anà al setge d’Almeria 1309 Jaume II el nomenà almirall 1313 Participà amb vint galeres valencianes en la conquesta de Sardenya 1323, on ajudà a la construcció de la vila de Bonaire Durant el setge de Càller es dirigí amb l’armada cap a Còrsega per tal de vigilar els moviments dels pisans, sense enfrontar-s’hi De retorn, bloquejà el port de Càller i obtingué un triomf en dispersar les naus enemigues, mentre a terra els catalans guanyaven la batalla de Lucocisterna 1324 Signà l’…

El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta

Estudià amb Ramón E Peralta i José O García, i a l’Havana amb P Sanjuán Exercí de director de l’Orquesta de la Sociedad Sinfónica de Ciudad Trujillo, la Banda Municipal de Bani i la Banda Municipal de Santiago de los Caballeros A més, fou director de l’Academia Municipal de Santiago 1948 Entre les seves obres figuren treballs per a orquestra, com Suite Romántica , Danza Oriental i Romanza sin palabras El seu catàleg inclou també composicions per a piano, diverses obres per a veu i piano i sarsuela

Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya 1326 Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns Armà una galera per ajudar el rei Pere en la campanya contra el rei de Mallorca vers el 1343 El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol

Del 1348 al 1362, especialment, disputà el predomini polític a Sicília al partit llatí, que representava part de la noblesa indígena, progenovesa i proangevina Els Alagó o Alagona , els Peralta, els Montcada, els Vallguarnera foren els membres més destacats del partit, en el qual militaren també, en alguns moments, d’altres nobles d’origen sicilià, com els Rosso, els Spadafora, els Ventimiglia o els Sclafani Dominaven la zona meridional i oriental de l’illa Val di Noto, Siracusa i Catània Tingueren l’ajut del rei Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1349 els envià una flota per defensar Catània