Resultats de la cerca

En introduir aquest concepte —traducció del terme alemany Gestalt — hom es proposà d’aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s’integren, fora del qual aquests no tenen cap significat Aplicada primerament a la percepció, la noció de forma s’estengué a tota la psicologia, on donà origen a l’escola de la psicologia de la forma , fundada el 1912 per MWertheimer, segons la qual els processos psíquics són considerats com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o elements separats, i els components del sistema de la…

Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud constant que…

La participació dels grups de pressió en les polítiques públiques s’inicià al segle XIX als Estats Units i té una llarga tradició en els sistemes polítics dels països anglosaxons, que foren els primers que en regularen el funcionament a través de l’ordenament jurídic El 1945 els Estats Units aprovaren la primera llei amb aquest propòsit, que ha estat successivament modificada L’any 2008 la Comissió Europea implantà el Registre dels Representants d’Interessos, ampliat i aprovat pel Parlament Europeu el 2011 en el Registre de Transparència A Catalunya, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de…

Entre els fenòmens patològics de l’activitat psicomotriu es destaquen, en la infància, els corresponents a estats deficitaris orgànics, de tipus cerebral o endocrí retard mental, idiòcia, cretinisme, mongolisme o a debilitat psicomotriu, sovint associada a deficiències intellectuals infantilisme motor, asinergia motriu i mental, pobresa de llenguatge, manca de personalitat, etc

Té l’objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar

Representant de l’escola trescentista sienesa, fou cap d’un taller relacionat directament amb la personalitat de Duccio, collaborador seu en algunes obres Políptic , Pinacoteca de Siena El seu estil mostra una elegància i una manera que fan pensar també en influxos d’Ugolino di Nerio i de Simone Martini

Considerada com una manifestació de poca sociabilitat humana, pot respondre a un desmesurat exalçament de la pròpia personalitat, o bé a un sentiment pessimista i a una frustració quant a les possibilitats de collaboració amb els altres Modernament és inclosa dins els estats patològics de l’individu, acompanyada sovint de malenconia i hipocondria

Definició La neurosi obsessiva és un trastorn psíquic caracteritzat pel predomini d’un sentiment de compulsió que es manifesta per una marcada tendència a realitzar uns actes determinats, a pensar unes determinades idees o a recordar unes experiències concretes Tot plegat d’una manera reiterada, i sovint amb el suposat objectiu d’evitar eventuals contratemps La persona afectada és conscient d’aquest sentiment de compulsió, que li ocupa una gran part de l’activitat psíquica, i intenta evitar-lo, però el seu esforç només aconsegueix d’incrementar-li la por que té de les suposades desgràcies que…

És un procediment que, bé que hom pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat emprat sobretot pels narradors contemporanis es manifesta i aconsegueix la realització màxima a l’obra de Joyce, en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana

L’artilleria no fou constituïda com a arma o cos amb personalitat pròpia fins al s XVII, amb la fundació 1671 a França, per part de Lluís XIV, del primer cos permanent especialitzat Felip V introduí la nova organització a l’exèrcit castellà a partir del 1710 amb la creació del regiment reial d’artilleria