Resultats de la cerca

Un avió de la línia aèria de les illes Açores SATA s’estavellla contra el Pico de la Esperanza, a l’illa São Jorge, i causa la mort dels seus 35 ocupants 31 passatgers i quatre membres de la tripulació L’aparell és un dels tres de què disposa la companyia SATA per als vols entre les nou illes de l’arxipèlag L’accident s’atribueix a les condicions de pèssima visibilitat al lloc del sinistre a causa de la boira i la pluja

Abans del seu primer llargmetratge professional, Los viejos escolares 1974, havia dirigit diversos films en formats subestàndards Amb El desencanto , paràbola documental entorn de la família Panero, demostrà una notable capacitat tècnica Altres films seus són A un Dios desconocido 1977, Dedicatoria 1980, Las bicicletas son para el verano 1984, Las cosas del querer 1989, Las cosas del querer, segunda parte 1993, Besos para todos 2000, El año del diluvio 2004, Camarón 2005, etc El 2007 collaborà també en el muntatge teatral collectiu Estriptis amb M Gas, S Picó i altres

En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi collaboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, JMLópez-Picó i Josep Sebastià Pons Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador 1971

Era l’òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats N'era director Lluís Companys, i entre els redactors i collaboradors hi hagué Francesc Riera i Claramunt, Amadeu Aragay, Ernest Ventós, Josep Pujols, Josep Picó, Humbert Torres, Jordi Arquer, Àngel Ossorio y Gallardo, Gabriel Alomar, Lluís de Zulueta, Àngel Samblancat, Marcellí Domingo i Julio Álvarez del Vayo A la fi del 1936, fusionat amb Pagesia , donà lloc al nou periòdic Terra…

Llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és autora dels reculls Poètiques del cos 2006, premis Amadeu Oller de poesia 2006 i memorial Anna Dodas 2008, Costures 2010, premi Vila de Vallirana-Josep M López-Picó de poesia,  Tantes mudes 2014, premis Benvingut Oliver de poesia 2013 i Lletra d’Or 2015 i Nosaltres, qui 2020, premis Mallorca de poesia 2019 i Josep Maria Llompart de poesia 2021 L’any 2023 guanyà el premi Carles Riba de poesia per  Si una emergència Des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia

Fill de Josep Maria Lopez-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961 També presidí la Federació Catalana de Tennis de Taula 1957-61 abans de ser tancada i aleshores fou dos anys més president de la federació de Barcelona També fou president del Club Ariel en tres ocasions La federació de Barcelona el distingí amb la insígnia d’or

Llicenciat en filosofia i lletres, amplià estudis a Nàpols, on investigà la influència medieval catalanoaragonesa Professor d’institut, participà en la fundació del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Secretari de la Joventut Valencianista Republicana 1915 fundador del partit radical socialista a València S’exilià a França el 1939 Publicà les narracions Raça vençuda 1915 i Nits d’hivern 1919 i els volums poètics Les jornades 1920, amb pròleg de JM Lopez-Picó, Esberles del cor 1914 i Hortolans 1967 Escriví les comèdies Lo que ningú sabia i Pantomima

El 1915 l’impressor Ramon Tobella i Castelltort la hi comprà i la continuà fins el 1926 Publicà especialment assaigs, però també novelles, contes, poesia i alguna traducció Desl seixanta-tres volums editats cal destacar Etapes estètiques , de Ramon Casellas, Història dels moviments nacionalistes , de Rovira i Virgili, Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, Orígens del coneixement , de Ramon Turró, i Antologia de poetes catalans moderns , d’Alexandre Plana, a més d’obres de López-Picó, Pous i Pagès, Manuel de Montoliu, Alfons Maseras, Nicolau d’Olwer, etc El catàleg reflecteix un clar…

Es llicencià en lletres i en dret i exercí la carrera d’advocat La seva lírica és influïda per Josep M López-Picó i Carles Riba Publicà La vida nua 1921, Boires i estrelles 1948, d’estètica parnassiana, Poema de l’amor i Eva 1950, Somni de la vida eterna 1952, L’íntim combat 1953, Camps Elisis 1954, Beatituds 1955, Missatge de les roses 1956, Sota el signe d’Àries 1958, Rèquiem per a Carles Riba 1960, Salms 1966 i Escala de Jacob 1967 En les darreres obres creix la interiorització religiosa i la temàtica espiritual

Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià  i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià