Resultats de la cerca
Es mostren 941 resultats
Institució Catalana de Música
Música
Escola de música fundada al final del 1896 per Joan Gay i Josep Lapeyra, coneguts pedagogs de la música d’aquella època, i que funcionà fins el 1900.
La Institució tenia una escola de música, a partir de la qual es creà un cor i una orquestra de cambra amb la finalitat de dinamitzar la vida musical a Barcelona, sobretot pel que fa a la difusió de la música del país En aquest sentit, intentà la instauració d’una Festa de la Música Catalana, que pretenia ajudar a potenciar la música catalana del moment Publicà el Butlletí de la Institució Catalana de Música , un bon model de revista d’informació musical de periodicitat mensual i un format de 17,1 14 cm N’aparegueren 28 números, el primer dels quals l’1 de novembre de 1896
Campionat del Món d’Esgrima
Esgrima
Competició internacional d’esgrima.
Organitzat per la Federació Internacional d’Esgrima, la primera edició tingué lloc a París l’any 1921 La 48a edició s’organitzà al Palau Blaugrana i al Palau de Gel de Barcelona l’any 1985 Hi participaren tiradors de 19 països i aplegà 209 periodistes acreditats en un moment en què Barcelona pretenia demostrar que tenia capacitat per a organitzar els Jocs Olímpics del 1992 L’Alemanya Occidental dominà el medaller, amb tres ors, dues plates i un bronze En segon lloc quedà Itàlia, amb tres medalles dos ors i una plata, i en tercer, Hongria, també amb tres medalles or, plata i bronze
Jaume Pallarès
Cristianisme
Abat de Poblet.
Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat
Unión del Pueblo Español
Partit polític
Associació política fundada al juliol de 1975 a Madrid per alts càrrecs del Movimiento i del sindicat vertical i encapçalada inicialment per Adolfo Suárez i José Solís Ruiz. Defensà la continuïtat de les institucions franquistes amb una adequació democràtica que no suposés una ruptura.
Era l’associació més oficialista i pretenia vertebrar els integrants del Movimiento i la burocràcia franquista Suárez l’abandonà per liderar la Unión de Centro Democrático i, sota el lideratge de Cruz Martínez Esteruelas, la UDPE s’apropà a l’òrbita de Manuel Fraga A Catalunya hi van pertànyer, en un o altre moment, Joan Antoni Samaranch, Pablo Porta, Francisco Platón, Pablo Llorens, Jorge Carreras Llansana i altres persones vinculades al món de l’esport A l’octubre de 1976 s’integrà en la Federación de Partidos de Alianza Popular, que donà lloc a Alianza Popular AP i concorregué…
Ignace-François de Glimes de Brabant
Història
Militar
Militar való.
Senyor de La Neffe i baró de Samar Passà al servei de Felip V de Borbó 1703 amb la companyia de guàrdies valons lluità al setge de Gibraltar 1704-05 i a la batalla d’Almansa, i participà en el setge de Tortosa 1711, on assolí el grau de tinent general Fou governador de Tortosa 1715 Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi Fou capità general de Castella la Vella 1727 i de Catalunya 1735-37 i 1738-42 entrà en conflicte amb l’audiència barcelonina, que pretenia de reduir les seves atribucions El 1746 fou creat gran d’Espanya
Agostino Depretis
Història
Política
Polític italià.
Seguidor de Mazzini, entrà a la vida política activa el 1848, que fou elegit diputat Fundà el diari “Il Diritto” Prodictador de Sicília 1860, més tard fou líder de l’esquerra, com a dirigent de la qual arribà a presidir un govern 1876-78 Polític hàbil, evolucionà en les seves posicions i, gràcies a una actitud més moderada, fou un altre cop president del govern 1878-79 i 1881-87 Aquesta actitud més moderada es concretà en la tàctica parlamentària coneguda per transformisme , que, de fet, pretenia d’estabilitzar el poder en una tendència centrista El 1882 integrà Itàlia a la…
Liechtenstein 2012
Estat
Arran de l'actitud del príncep Joan Adam II envers el referèndum del final de setembre del 2011, convocat per relaxar la prohibició de l'avortament, quan va anunciar que faria servir el seu poder de veto per a impedir qualsevol canvi en la legislació vigent, un grup de ciutadans va iniciar una campanya per un nou referèndum que limités els poders polítics singulars que conserva la monarquia del país La iniciativa votada l'1 de juliol, que només pretenia eliminar el veto reial sobre els resultats de referèndums nacionals, mantenint el veto que disposa sobre les decisions…
Judici per una violació en grup als Sanfermines
Comença a Pamplona el judici contra cinc joves acusats de violar una madrilenya de 18 anys el 7 de juliol de 2016, durant les festes de San Fermín, a la capital navarresa Als acusats, que s’autoanomenen La manada , se’ls imputen delictes d’agressió sexual, robatori violent i delicte contra la intimitat, i la pena que se’ls demana és de vint-i-dos a vint-i-cinc anys de presó El judici aixeca una gran indignació quan el jutge accepta com a prova un informe de la defensa que pretenia demostrar que la víctima feia "vida normal" i no estava traumatitzada El dia 28, acaba el judici i…
Ǧamaḥirija
Història
Nom oficial que rebia el règim establert a Líbia per Moammar al-Gaddafi entre el 1977 i el 2011.
És un concepte encunyat pel coronel Gaddafi en el seu Llibre Verd per definir un sistema de democràcia directa articulat, de dalt a baix, en comitès popular locals assentats sobre les estructures tribals tradicionals, que delegaven els seus representants al Congrés General del Poble poder legislatiu, que, al seu torn, designava els membres del Comitè General Popular poder executiu Dins d’aquesta estructura, Gaddafi es reservava el paper de líder amb una funció de cohesió nacional tanmateix, acabà exercint un poder autocràtic El règim s’inspirava en la doctrina de la “tercera via internacional…
Domus de Santa Coloma de Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Domus de Santa Coloma de Montbui Domus erigida a Santa Coloma de Montbui actualment Santa Margarida que domina la població Pròpia dels enfrontaments feudals del segle XIII, formava part del conjunt de domus que el vescomte de Cardona pretenia emprar per tal d’afermar el seu domini de la Conca d’Òdena La infeudà als Montbui, i l’enfrontament entre els Cardona i els Montbui a mitjan segle XIII permeté que aquests hi afermessin el control Precisament, l’acolliment dins de la domus d’Arnau Tort, que havia fet mal en un molí de Berenguer de Cardona, fou adduït pel vescomte contra el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina