Resultats de la cerca

Es formà a la catedral de Florència, de la qual esdevingué mestre de capella l’any 1512 A partir del 1514 estigué actiu a Roma com a cantor de la capella dels papes Mèdici Escriví una collecció de responsoris de Setmana Santa, arranjaments polifònics de canzonette i ballate estròfiques profanes i alguns madrigals que poden considerar-se uns dels primers del segle XVI i que, en essència, ja contenen les principals característiques del madrigal italià que es desenvolupà alguns anys més tard Una de les seves produccions més interessants és la collecció de madrigals Musica sopra le canzone del…

La interpretació històrica que fan de la música del Barroc és la seva principal característica Inicialment es tractava d’un conjunt de cambra dedicat a la interpretació de música barroca, tant sacra com profana El grup aviat assolí un gran prestigi al seu país, i el 1979 feu el seu debut internacional en el marc del Holland Festival, a Londres El 1983, en commemoració del X aniversari, la formació es transformà en una orquestra, i des de llavors ha realitzat gires per Europa, Amèrica, Austràlia i, fins i tot, el 1985, la Xina, amb motiu de l’any Bach Ha rebut el Premi Buxtehude de la ciutat…

És considerat l’autor més interessant de la primera meitat del s XV en el camp de la cançó profana Quasi totes les seves cançons, de gust fi i jovial i d’una gran intensitat d’expressió, són fetes en forma de rondó i a tres veus, la superior de les quals —l’única que duu el text— dibuixa la línia melòdica de més fantasia Les parts de tenor i de contratenor, amb una polifonia no gaire elaborada, semblen destinades a una execució instrumental Són remarcables Triste plaisir et douloureuse joie text d’Alain Chartier, De plus en plus se renouvelle i Filles à marier En la música d’…

El 1420 era a Rímini al servei dels Malatesta Prosseguí la carrera a la cort pontifícia i a les corts de Ferrara, Savoia i Borgonya El 1436 el papa li atorgà una canongia de la catedral de Cambrai Fou un ordenador i aclaridor de la música profana definí els diversos gèneres musicals, llurs relacions i estil propi En música religiosa establí un pla musical per a l’ordinari de la missa missa cíclica i li donà unitat a base d’un sol i únic cantus firmus Usà per primer cop el fals bordó La seva balada Se la face ay pale fou el primer cantus firmus d’origen profà Les seves misses…

Fill de Josep Marinello i Bosch Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Fou redactor en cap del diari “Las Noticias”, i dirigí “El Día Gráfico” que contribuí a fundar i “La Tribuna” Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com “La Campana de Gràcia” de la qual fou cofundador, “L’Atlàntida”, “El Rector de Vallfogona”, “La Llumanera”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, “Lectura Popular” i “El Patufet”, i fou director de “Germanor” 1902 i de la Collecció Selecta Catalana de novella Emprà alguns cops el pseudònim ALlimoner Publicà volums de poesia, com Poesia profana…

Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari “Las Noticias”, director de La Tribuna” i fundador d’“El Día Gráfico”, que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , “El Rector de Vallfogona”, “La Llumanera”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, “Lectura Popular” i En Patufet , i fou director de “Germanor” 1902 i de la collecció “Selecta Catalana de Novella” Publicà volums de poesia, de tendència modernista i amb crítica social, com Pirinenques 1892…

Vida El seu pare fou músic civil a Oxford, el seu germà Edward, organista a Exeter, i l’altre germà, Ellis, compositor Al febrer del 1596 entrà a formar part del cor del King’s College de Cambridge, dirigit per Edward Al maig del 1599 s’inscriví com a estudiant a la Universitat de Cambridge Compongué música per a les festes del King’s College en dues ocasions, el 1602 i el 1603 Aquest darrer any entrà a formar part de la capella reial El 1604 succeí a Arthur Cock com a organista de la capella del rei Jacob I, càrrec que conservà fins a la seva mort El 1606 es graduà a Cambridge i el 1622…

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…

Treballà com a músic i professor de llaüt i viola en diverses cases nobles d’Anglaterra El 1634 prengué part en la mascarada The Triumph of Peace de J Shirley, a Londres El 1660 entrà com a intèrpret de tiorba a la capella reial, i, tot i que no la freqüentà, en cobrà un salari fins a la seva mort, com a valoració de la seva reputació musical Durant els darrers anys de la seva vida estigué al servei de Philip Wodehouse, a Kimberley Excellí sobretot en el camp de la música instrumental Se li coneixen més de 800 obres entre fantasies, suites , ayres i peces per a solistes, conservades únicament…

Obtingué la seva primera plaça com a organista a l’església de Sant Bartomeu, a Cremona El 1616 era actiu, ocupant el mateix càrrec, a l’església de Santa Maria Incoronata, a Lodi Cap al 1521 s’establí a Polònia, on estigué al servei del rei Segimon III com a organista de cambra Retornà a Cremona, i el 1626 fou nomenat mestre de capella de Laudi della Madona, capella de la catedral, càrrec que exercí de manera intermitent fins el 1665 Entre el 1631 i el 1642 s’encarregà de l’orgue de l’església de Santa Maria Maggiore i del de la catedral de Bèrgam Fou membre de l’Accademia dei Filomusici de…