Resultats de la cerca
Es mostren 1020 resultats
colze

Articulació del colze : 1 húmer; 2 cúbit; 3 radi; 4 lligament anterior; 5 lligament lateral extern; 6 lligament lateral intern; 7 lligament rodó; 8 càpsula articular; 9 tendó del bíceps; 10 tendó del múscul braquial anterior
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Articulació del braç i l’avantbraç i les parts toves que l’envolten.
L’articulació del colze és constituïda per unes superfícies articulars, una cavitat articular que conté el líquid sinovial, una càpsula articular i uns lligaments articulars lligaments anterior, posterior, anular i laterals intern i extern Les superfícies articulars d’aquesta articulació formen part de l’húmer, del cúbit i del radi Els moviments principals de l’articulació del colze són la flexió i l’extensió, però també són possibles els moviments de pronació i de supinació Els músculs que envolten l’articulació del colze són els supinadors, el pronador rodó i el tendó del bíceps Els nervis…
Sant Feliu de Bruguera (Ribes de Freser)
Art romànic
Situació Un detall d’un dels murs exteriors de l’església, la qual, a desgrat de les profundes transformacions sofertes, encara deixa veure algun vestigi important d’època romànica M Anglada L’església de Sant Feliu de Bruguera, a l’agregat més important del municipi, es troba enmig d’un q conjunt de masies i cases agrupades entorn de l’antiga parròquia Mapa 256M781 Situació 31TDG330810 Per arribar-hi cal sortir de Ribes de Freser per una carretera vers migjorn que hi porta amb 6 km MAB Història El lloc de Bruguera apareix documentat l’any 901 formant part del “ valle Petrariense…
cicle biosfèric

Esquema del cicle biosfèric del nitrogen
© Fototeca.cat
Ecologia
Cicle que completa un element químic o un compost a la natura.
Atès que no hi ha, pràcticament, bescanvi de matèria entre la biosfera i les capes més superiors de l’atmosfera o entre aquella i les capes profundes de l’escorça terrestre, els éssers vius disposen d’una quantitat fixa d’elements químics a la biosfera, els quals passen per cicles geometeorològics com el cicle de l aigua o biològics com els cicles del carboni , del nitrogen , de l’ oxigen , del fòsfor i del sofre El cicle biosfèric és energèticament mantingut pel balanç energètic de la Terra El funcionament del cicle ecològic és fàcilment exemplificable en el cas del carboni…
tala

Tala massiva d’arbres
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Silvicultura
Operació que consisteix a tallar els troncs dels arbres per la base i abatre’ls o, per extensió, a abatre els arbres amb altres procediments.
Quan la tala és manual, és efectuada amb destral i, eventualment al final, amb serra de cadena sense fi La tala mecànica és basada en l’ús d’instruments tallants dotats de moviment alternatiu de vaivé o circular, accionats per motors d’explosió o, no tan sovint, de funcionament elèctric o pneumàtic En alguns casos, quan les espècies que hom vol talar tenen arrels poc gruixudes i poc profundes i el terreny és tou o sorrenc, hom abat els arbres empenyent-los, per exemple amb bulldozers , o estirant-los amb cordes o amb cadenes En altres casos hom fa una excavació entorn de l’arbre…
Aielo de Rugat
Aielo de Rugat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell.
És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu Vernissa El territori, muntanyós a la seva meitat meridional, és relativament pla al nord Les terres de conreu, poc profundes i pedregoses, estan força repartides i són conreades, en general, pels propietaris Els principals conreus de secà són la vinya, les oliveres, els garrofers, els ametllers i el blat el regadiu és molt reduït La població ha disminuït lentament durant els darrers cinquanta anys El poble 197 h 2006, aielins 267 m alt, situat al peu de la serra, sota un antic castell, era una antiga alqueria musulmana…
crinoïdeus
Blothrocrinus del Carbonífer superior,equinoderm de la classe dels crinoïdeus
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe d’equinoderms pelmatozous, que comprèn animals marins i bentònics que viuen fixats al substrat, almenys durant llur fase larval.
Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades Entre…
Cants de mort
Literatura catalana
Sèrie de sis poemes decasíl·labs d’Ausiàs Marc.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de sis poemes consagrats a la mort de la seva esposa, que, segons Riquer, podria ser Joana Escor-na, amb qui estigué casat durant els anys 1443-54, i amb qui, com expressa al poema 92 v 249-250, manifestà en el seu testament que volia ser enterrat En aquests llargs i reflexius poemes, Marcexposa la desolació per la pèrdua de la «muller aimia», en descriu amb patetisme el trànsit i, tot i que proclama la vivència, tan llargament teoritzada en altres parts del seu cançoner, de l’amor pur i àdhuc el triomf de l’amor damunt la mort, els poemes no deixen de fer…
Tortuga llaüt
L’anomenada tortuga llaüt és fonamentalment atlàntica, però sembla haver-se reproduït a la Mediterrània El més notable d’aquesta espècie, l’única que constitueix la seva família, és que no presenta escuts cornis, sinó una pell gruixuda i coriàcia, amb el dors negre o bru fosc, amb taques més clares Presenta de cinc a set crestes longitudinals molt prominents, que, de vegades, tenen una mena d’entalladures La part posterior de la closca és afilada, i la part ventral és clara amb marques fosques El maxillar superior és escotat i forma un dibuix, com si el bec tingués dues dents La tortuga…
serac
Geomorfologia
Hidrografia
Irregularitat de la superfície d’una glacera, que presenta una estructura caòtica amb trossos i blocs de glaç, separats per profundes escletxes.
Els seracs són conseqüència de l’entrecreuament de les escletxes, i aquestes es formen per la diferència de velocitat del glaç en els sectors on hi ha ruptura de pendent
corrent de convecció
Geologia
Designació genèrica dels corrents circulars convergents que s’originen a les capes profundes de la Terra a causa dels gradients de temperatura.
Aquests corrents podrien ésser l’origen de la deriva dels continents Les línies de convergència cap a les superfície serien les responsables de la separació de dues plaques, amb sortida a l’exterior de material profund, com el que s’esdevé a les dorsals oceàniques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina