Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat…
fossa d’Atacama
Fossa marina
Depressió submarina de l’oceà Pacífic, al llarg de la costa oest de l’Amèrica del Sud, entre els paral·lels 17° i 27° S.
Llarga i estreta, té una profunditat que oscilla entre els 6000 i els 7000 m, amb una màxima de 7973 m davant Antofagasta
llac Eduard
Llac
Llac de l’Àfrica oriental, a la frontera entre Uganda i la República Democràtica del Congo.
Situat a 921 m sobre el nivell del mar, té 117 m de profunditat màxima Desguassa al llac Albert a través del Semuliki
raïm de mar

Raïm de mar
Melissa Frey, Royal BC Museum (CC BY-NC 3.0)
Zoologia
Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats, de la família dels ascídids, de cos més ample que llarg (uns 1,5 cm d’ample), sifons anal i bucal distanciats l’un de l’altre i mantell prim, transparent i de vegades incrustat de sorra.
Habiten aïllats o en colònies, en els fons de sorra i en els alguers marins Cosmopolites, es troben fins als 90 m de profunditat
mar Jònica
Mar
Part de la Mediterrània compresa entre la Itàlia meridional, a l’W, i Grècia, a l’E.
Comunica amb la mar Adriàtica pel canal d’Òtranto La profunditat màxima al S del Peloponès és de 5 015 m És una regió sísmica
hexactinèl·lides

Hexactinèl·lides
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe de l’embrancament dels porífers que comprèn esponges dotades d’un esquelet format per espícules megascleres silíciques del tipus hexactina triaxona, soldades o disposades en forma de xarxa.
Inclou formes primitives, d’organització i grandària considerables, com els gèneres Leucon que habita al Pacífic i a l’Índic a molta profunditat i Euplectella
Charles William Beebe
Zoologia
Zoòleg nord-americà, director de la New York Zoological Society des del 1952.
Fou el primer d’explorar les grans profunditats marines amb la seva batisfera, dins la qual arribà a més de 900 m de profunditat 1934
estanyol del Vilar
Estany
Estany perifèric de l’estany de Banyoles, al SW, prop de Porqueres (Gironès).
Té 175 m de longitud, 70 m d’ample i 6 m de profunditat des del 1949 és unit a l’estany de Banyoles per un canal
Trasimè
Llac
Llac d’Itàlia, a l’Úmbria, entre la vall de Chiana (Toscana) i Perusa.
Té 128 km 2 de superfície i una profunditat de 6 m A l’interior hi ha alguns illots, el més important dels quals és l’anomenat Maggiore
mar de Java
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, entre les illes de Borneo, Java i Sumatra.
L’estret de Karimata la uneix amb la mar de la Xina Meridional, i el de Sunda, amb l’oceà Índic La màxima profunditat és de 82 m
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina