Resultats de la cerca

Fill i successor d’ Esteve Uroš III , que destronà, es casà amb Helena, germana del tsar Joan Alexandre de Bulgària 1331 Amb ajut venecià vencé una expedició hongaresa 1340 Volia crear un imperi serbobizantí que aturés l’avanç turc Aliat amb l’emperador bizantí Joan VI Cantacuzè, des del 1341, conquerí Macedònia 1342-45, Tessàlia, Acàrnia, Epir i Etòlia 1348, però no aconseguí de recuperar l’Hercegovina dels bosnians Després d’haver-se fet coronar tsar dels serbis i dels grecs a Skopje, independitzà l’església sèrbia El 1349 promulgà un codi zakonik d’inspiració bizantina Atacat el 1354…

A la sortida es formà una manifestació que baixà pel carrer de Balmes cantant Els Segadors En arribar prop de la Fraternitat Republicana els membres d’aquest centre lerrouxista feriren a trets alguns manifestants D’aquest banquet en sortí una caricatura en el Cu-cut 23 de novembre que provocà un motí per part de 300 oficials de la guarnició 25 de novembre, els quals calaren foc a la redacció i impremta del Cu-cut i a la redacció de La Veu de Catalunya El govern Montero Ríos, no podent castigar aquesta insubordinació, caigué, i pujà Segismundo Moret, el qual promulgà la llei de jurisdiccions…

Lluità a Numància 133 aC i fou un dels triumvirs elegits per a aplicar la llei agrària del seu germà Tiberi Qüestor a Sardenya 126-124 aC, fou elegit 123 aC tribú de la plebs Planejà unes reformes que tendien a limitar el poder senatorial i a enfortir la sobirania del poble Per venjar el seu germà féu aprovar una llei que prohibia la repressió violenta dels ciutadans sense un judici previ També durant el primer tribunat, per obtenir partidaris, promulgà una llei frumentària El 122 aC presentà les lleis de les colònies i la d’atorgament del dret romà als pobles itàlics El fracàs d’aquesta…

Era fill dels senyors de Preixens Noguera i germà de Bertran, senyor del dit lloc Essent canonge ardiaca d’Urgell fou elegit bisbe El 1174 assistí al casament d’Alfons I el Cast a Saragossa, i el 1177, a instàncies del rei, traslladà la parroquialitat d’Ix a la nova vila de Puigcerdà Fou marmessor i home de confiança del comte Ermengol VII d’Urgell i del seu fill Ermengol VIII, amb el qual lluità contra el vescomte Arnau I de Castellbò 1190 per a defensar els drets de la seva església Assistí al concili III del Laterà 1179 i el 1187 promulgà, amb Ermengol VIII, una pau i treva per a tot el…

Era ostrogot d’origen i fou enviat per Teodoric, rei dels ostrogots, a Hispània com a general i governador Casat amb una dama noble hispanoromana, que li aportà riqueses territorials immenses Fou elegit rei pel desembre del 531, a Barcelona, on residí Vencé els francs, que envaïen tota la Tarraconense, l’any 541 En canvi, després d’ocupar Ceuta a l’Àfrica, l’hagué d’abandonar el 542 Teudis, tot i professar l’arianisme, fou no sols tolerant amb els catòlics, sinó que els protegí Sota el seu govern se celebraren els concilis de Barcelona ~540, el de Lleida 546 i de València 546, tan importants…

Lluità contra l’oligarquia regnant i, després de diverses derrotes, aconseguí el poder 317 aC Fou nomenat estrateg amb plens poders Castigà durament els seus adversaris i promulgà unes mesures que el feren molt popular anullació de deutes i redistribució de les terres El seu objectiu era el domini sobre totes les ciutats gregues de Sicília Els seus enemics polítics obtingueren l’ajuda dels cartaginesos, contra els quals lluità En una audaç i brillant maniobra desembarcà a l’Àfrica i posà en perill la mateixa Cartago, però, vençut, tornà al seu país, on la seva crueltat provocà una revolta El…

Fill de l’exarca de Cartago, Heracli, intervingué en l’enderrocament de l’usurpador Focas i fou proclamat emperador Políticament, es trobà amb les incursions dels perses, que prengueren Antioquia 611, Jerusalem, d’on s’endugueren la Vera Creu 614, i Egipte 619, i amb les amenaces dels llombards a Itàlia i dels àvars, arribats fins a Constantinoble Concentrà els seus esforços a combatre els perses, i els vencé el 628 Cosroes II fou assassinat i tornà solemnement a Jerusalem la creu de Crist 631 A la península Ibèrica perdé els últims reductes de les possessions bizantines Acabà el seu regnat…

Duc de Santa Fe Fou nomenat ministre de guerra per Carles IV 1793 i virrei de Nova Espanya 1798-1800 Retornat a la península Ibèrica, fou ministre d’hisenda de Ferran VII 1808 i membre de la junta provisional que Ferran VII deixà en marxar cap a Baiona 1808 fou reclamat per Napoleó a Baiona i designat president de l’assemblea de notables que promulgà l’estatut de Baiona Sota Josep I detingué les carteres d’Índies i de Cultes, i esdevingué el seu home de confiança, fins al punt de presidir el consell en la seva absència abril-juliol 1811 Influí, en qualitat d’ambaixador extraordinari, en la…

Fou establerta per primera vegada al concili de Charroux 989 i al de Puy 990, on foren dictades normes per a protegir els més desvalguts contra les violències dels poderosos El 977 al sínode de Llemotges, on concorregueren els bisbes i nobles aquitans, s’establí un pacte de pau i justícia recíproca El concili de Potiers 1000 promulgà la pau pública per amor de Déu i prohibí a tothom que es prengués la justícia per la seva mà Aquesta pau de Déu s’estengué per França i Flandes i es convocaren assemblees de bisbes i nobles, a voltes presidides pel rei, a Orleans 1010, Verdun 1016, Llemotges 1031…

Era conseller secretari de Lluís XIV de França Aquest l’envià 1702 a Felip V de Castella, que li havia demanat un expert per a refer les decaigudes finances castellanes La seva gestió fou eficaç millorà els proveïments de l’exèrcit i estimulà les manufactures Reorganitzà l’administració amb un criteri racionalista i aconsellà d’introduir-hi el càrrec d’ intendent suggeriment dut a la pràctica pel comte de Bergeyck, el 1711 La seva antipatia i insolència el feren impopular i hagué d’abandonar la cort 1706 Reclamat a Madrid el 1713 i recompensat amb el títol de comte de Vinaròs, intervingué en…