Resultats de la cerca

Autor de peces didàctiques per a piano, encara en ús, i de sonates, misses, etc El 1824 envià un vals seu a cinquanta compositors d’anomenada entre altres, Liszt, Schubert i el fill de Mozart perquè n'escrivissin una variació cadascun en resultà un aplec molt representatiu del seu temps i, a més, les 32 variacions opus 120, de Beethoven, que per llur extensió foren publicades a part

Estudià nàutica Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local Collaborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas Publicà també Blasco Ibáñez novelista 1963, obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular

Després d’una etapa en què treballà a Barcelona, el 1724 era a Roma, on fou deixeble de JTrey El 1739 tornà temporalment a Barcelona, essent ja prestigiós Els anys 1750-56 tornava a ésser a Itàlia, i poc abans de morir fou nomenat gravador del Vaticà Féu retrats i figures religioses Reproduí les pintures trobades feia poc a Herculà en làmines, publicades en tres volums 1757-61

Collaborador de Joventut , El Poble Català , Catalunya , La Vanguardia , Catalunya Artística , L’Atlàntida , etc Poeta modernista, publicà Brometes, corrandes i altres poesies 1899, Prosa vulgar 1899 i Jovenesa , que dedicà a Frederic Rahola Amic de Picasso, alguna de les primeres illustracions publicades per aquest acompanyen poemes seus Escriví els llibrets de les òperes Friné —musicada per Sadurní— i Hespèria —musicada per Joan Lamote de Grignon—, estrenada al Liceu el 1907

Fill de Bernat Oliver, doctor en medicina És autor de dues dècimes, en català, una d’elogiosa de l’actitud combativa antiagermanada dels ducs de Gandia i de Sogorb, Joan de Borja i Alfons d’Aragó, i l’altra a la “fidelitat” de Bocairent durant la guerra de les Germanies Elogiat per Gil Polo, les dècimes foren publicades per Cerdà i Rico en les seves notes al Canto del Turia

Després d’estudiar al seminari de Mallorca, fou ordenat de sacerdot el 1905 Exercí a la seu de Palma fins el 1950, i combinà aquesta dedicació amb l’escriptura d’obres teatrals, no publicades, i de poemes, alguns aplegats en volum i altres apareguts en la premsa de l’època Durant la guerra civil de 1936-39 se significà a favor dels feixistes amb poemes en català i en castellà publicats a “Correo de Mallorca”

Vida i obra Beneficiat de la parròquia de Santa Caterina de València des del 1623, deixà inèdites unes Memorias curiosas publicades a Perpinyà el 1905, breus i força descurades literàriament, on acumulà descripcions i notes sobre esdeveniments succeïts entre el 1609 i el 1651 d’una manera poc rigorosa, amb desordre cronològic i interferències lingüístiques entre català i castellà Bibliografia Ferrando Francés, A 1995 2 Llavina, J i altres 2001 Vegeu bibliografia

Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà

Resident a Lleida des de molt jove, collaborà en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes “Zig-Zag”, “Corre-Vuela”, “El Peneca” i “Las Últimas Noticias” de Santiago de Xile Participà sovint en l’Exposició Internacional de l’Humor que se celebra cada any a Mont-real Canadà Pertanyia a l’Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales Fou conegut pel pseudònim Niko

Home polifacètic, publicà en diversos gèneres, poesia, narrativa, literatura, història, geografia i assaig De la primera etapa cal destacar, Fe y Amor 1879 i La justicia del Rey Santo Tradición toledana 1883, Cuentos incoloros , La República de Orange , Oraciones, misas y cantares 1887, La baronesa de Wilson i Breves noticias sobre la novela contemporánea El 1889 emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires Hi fou catedràtic de llengua i literatura castellanes Entre les nombroses obres publicades en aquest país cal esmentar Almanaque histórico argentino 1891 A histórico pasado, risueño…