Resultats de la cerca
Es mostren 1785 resultats
Sant Martí de Bianya
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a l’esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Farró.
Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta des del 1582 és sufragània de SantPere Espuig
transposició
Matemàtiques
En una matriu, canvi de les files per les columnes.
Així, la matriu es transforma per transposició en El determinant d’una matriu quadrada és invariant per transposició Una matriu en què la inversa és igual a la transposada, és anomenada ortogonal aquestes matrius representen els moviments lineals que conserven distàncies, angles i productes escalars
geoplà
Geoplà
© fototeca.cat
Matemàtiques
Joc didàctic per a estudiar la geometria del pla (en el sentit més ampli).
Consisteix en una taula quadrada on hi ha uns claus o puntes equidistants els més usuals són de 4×4 = 16 o 5×5 = 25 puntes de manera que enganxant-hi unes gomes elàstiques hom pot reproduir figures en diferents posicions per tal d’estudiar-ne propietats geomètriques
Sant Sadurní de Collsabadell
Església de Sant Sadurní de Collsabadell, a Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), centrat en l’església parroquial que s’alça al cim d’un petit turó, contrafort septentrional de la serra del Corredor, a l’esquerra de la riera de Mogent; la façana conserva restes de l’edificació romànica del segle XI, reformada als segles XIII, XVII i XX.
Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040 Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona Fou agregat al segle XIX al municipi de Llinars
B
Música
Segon element de la notació alfabètica en lletres llatines que correspon actualment al si bemoll a Alemanya, on el si natural és representat per la H, o al si natural als països anglòfons.
La b , en la notació musical, és l’origen dels accidents, puix que el si fou la primera nota alterada era indicat amb una b arrodonida molle , si havia de sonar en bemoll , i amb una b quadrada quadratum , si havia de sonar en becaire o natural
termes de Caracal·la
Aspecte de les termes de Caracal·la
Christine Wagner (CC BY 2.0)
Terma
Termes construïdes per Caracal·la a Roma, al sud-est de l’Aventí, de les quals es conserven les restes.
Una via porticada monumental donava accés a l’edifici, de planta quadrada 350 m de costat, amb voltes de gran alçada i sumptuosament decorat A la part central, voltada per palestres, hi havia les termes, i darrere, un parc públic, biblioteques, l’estadi i les cisternes
perxacana
Física
Cadena o corda emprada antigament al Rosselló i a la Cerdanya per a mesurar la terra.
Equivalia a 10 canes de Montpeller, o sia 19,965m, i duia marcades les canes amb nusos o senyals La perxacana quadrada , emprada com a mesura de superfície, equivalia a 1/16 de l’aiminada a Elna i al Vallespir i a 1/15 al Rosselló, i a 1/9 del jornal a la Cerdanya
tipus atlètic
Antropologia
Psicologia
Biotip, segons la biotipologia d’Ernest Kretschmer, dels individus caracteritzats pel fort desenvolupament de l’esquelet i de la musculatura.
Els individus de tipus atlètic són dotats d’una estatura mitjana o elevada, d’espatlles amples, crani elevat, cara tirant a quadrada, mans grosses i coll llarg i gruixut La correspondència del tipus atlètic amb un tipus psicològic no és tan clara com en els biotips leptosomàtic i pícnic
les Torretes
Vista d’una de les Torretes
© Alberto González Rovira
Turó
Turó (116,9 m) del municipi de Calella (Maresme).
Coronen el turó dues torretes de planta quadrada parcialment enrunades, una de les quals, de caràcter més militar, conserva moltes espitlleres L’altra és de tipus civil, i fou una torre de telegrafia òptica construïda el 1857 Totes dues són de dues plantes i terrat, construïdes amb pedra arrebossada
sala capitular
Interior de la sala capitular del monestir de Vallbona de les Monges
© Fototeca.cat
Història
Lloc de reunió de la comunitat de religiosos als monestirs o dels canonges a les catedrals.
En l’art romànic era generalment de planta quadrada o rectangular, coberta amb volta, i s’obria a la galeria oriental del claustre en l’art gòtic sobresurt el tipus de sala capitular que hi ha sovint a Anglaterra, aïllada i de planta central, poligonal Lincoln, Wells o rodona Worcester