Resultats de la cerca

Iniciat a l’acadèmia d’Evarist Muñoz Es dedicà preferentment a la pintura de flors i natures mortes, però conreà el tema religiós Acadèmic de mèrit de Sant Carles, exercí els càrrecs de taxador de pintures de la ciutat de València i revisor de pintures del Sant Ofici La seva obra es distingeix per la sobrietat de composició i la justesa de qualitats Sobresurten la Pietat de l’església dels Sants Joans de València, la Mare de Déu amb el nen de l’església d’Alaquàs, el retaule de la Soledat, de l’església de Sant Agustí de València, i Paisatge del Telèmac , al Museu de Belles Arts…

Residí durant molt de temps a Buenos Aires Fou notable, sobretot, la seva obra novellística, en la qual prengué una actitud d’observació i de denúncia de les contradiccions de la societat sud-americana i contraposà sovint el camp i la ciutat, des d’un angle de crítica social La carreta 1929, El paisano Aguilar 1934, El caballo y su sombra 1941, La luna se hizo agua 1944, La victoria no viene sola 1952, Corral abierto 1956 i Desembocadura 1958, són novelles, entre d’altres, que marquen un camí de politització progressiva i mostren les seves grans qualitats narratives Conreà també…

Era de família noble Després de professar a l’escola d’enginyers de Barcelona, fou el primer membre elegit numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de la mateixa ciutat 1772, institució en la qual ocupà els càrrecs de tresorer i de secretari interí, així com de cursor i director de la secció d’àlgebra i geometria Contribuí a les tasques de l’acadèmia, especialment amb una memòria sobre les qualitats i la resistència de les fustes del país Ocupà també càrrecs polítics i administratius, així a Barcelona, on fou regidor i síndic general, com a Madrid, a la secretaria d’estat, i fou…

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i…

Fill de Jaume Mercadé i Queralt Autodidacte, es dedicà a la pintura des de molt jove La seva obra tingué una primera etapa de caràcter expressionista en el color i cubista en la construcció Després d’una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme geomètric i colorístic que progressivament retornà a la seva figuració lliure i barroquitzada, on les qualitats plàstiques i el vigor cromàtic són els protagonistes En una etapa posterior pintà paisatges, marines i figures dins aquests esquemes plàstics Fou becat pel govern francès, participà en els…

Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són conegudes per…

Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la significació sentit o…

L’orsa és especialment necessària en les embarcacions de poc calat, les qualitats marineres de les quals millora notablement en augmentar el pla de la deriva En els iots petits, l’orsa és disposada a l’interior d’una caixa proveïda de parets estanques i és dotada d’un moviment de translació o de rotació en el pla diametral, i en abaixar-la, permet de navegar amb molta vela, sense perill de bolcar En els iots grans, és fixa i consisteix en un bloc de ferro o plom empernat a la quilla de fusta o bé disposat a l’extrem inferior d’una planxa fixada pel seu altre extrem a la quilla

És una qualificació aplicada, en el budisme mahāyāna al futur buda, és a dir, a l’home que ha arribat fins al llindar de la redempció per una sèrie de graus ascètics i de perfeccions aconseguides al llarg de diverses existències, que poseeix ja totes les qualitats i totes les característiques d’un buda i al qual només manca renéixer una vegada per a entrar al nirvana Però, a diferència de l' arhat del budisme hīnayāna , retarda el seu pas per tal de poder ésser un mitjà pel qual d’altres trobaran la salvació Entre la multitud de bodhisattva , n'emergeixen alguns que són honorats…

Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís És considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi 1494-98 i arquebisbe de Càpua 1496-98 i de València 1498-1500 A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la…