Resultats de la cerca

El 1808 era coronel de les Guàrdies Valones de Barcelona Al desembre d’aquest any fou nomenat governador i corregidor de Barcelona, però l’autoritat efectiva fou exercida en realitat pel regidor degà Antoni de Ferrater Fou, juntament amb aquest, l’únic membre de l’ajuntament que jurà fidelitat a JosepI Bonaparte abril del 1809 Cessà arran de les reformes d’Augereau 1810

Fill de Cristòfor I i de Margarida de Pomerània, fou capturat 1261, amb la seva mare i regent, per l’arquebisbe Jacob Erlandsen, que volia entronitzar el seu cosí Eric, duc de Slesvig Alliberat per la intervenció del papa i dels prínceps alemanys, governà autocràticament, però el 1282 fou obligat a signar una carta reial que inaugurà un període de reformes

L’Assemblea Nacional Popular de la Xina ratifica la decisió aprovada en el congrés del Partit Comunista Xinès del passat setembre i designa Zhu Rongji nou primer ministre de la Xina en substitució de Li Peng Zhu, de 69 anys, va ser alcalde de Xangai 1988-91 i màxim responsable de l’economia xinesa des del 1993, període durant el qual ha dut a terme importants reformes

Féu la volta al món 1781-82 Participà en diverses expedicions científiques 1782-89 i en la patrocinada pel govern 1789-94, que anà a La Plata, a la Terra del Foc, d’allí a Alaska, i a les illes Filipines l’informe que en féu Viaje político-científico alrededor del mundo , 1885, on exigia grans reformes a les colònies, li costà l’empresonament 1796-1802

El president de l’Argentina, Mauricio Macri, anuncia negociacions amb representants del Fons Monetari Internacional per aconseguir ajuts que permetin afrontar la delicada situació econòmica Arran de la forta depreciació del peso amb relació al dòlar els darrers mesos, el Banc Central ha aprovat forts augments dels tipus d’interès, mesura que, conjuntament amb els elevats preus del petroli, compromet l’èxit de les reformes liberalitzadores del president Macri

Secretari general de la inquisició 1789-1801, intentà un pla de reformes, que no fou posat en pràctica Nomenat conseller d’estat per Josep Bonaparte 1808, fou encarregat dels arxius de la inquisició 1809, de la supressió dels ordes monàstics i de la direcció general dels Bienes Nacionales Passà a França 1813, on escriví la seva obra més important Histoire critique de l’Inquisition d’Espagne , 1817-18

Té com a precedents la Real Academia de Derecho Español 1730, dissolta durant la guerra Napoleònica, i l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación 1839 Els seus estatuts actuals són del 1947 consta de 40 acadèmics numeraris Té com a objectius la indagació, la propagació i la conservació de la ciència jurídica, i la contribució a les reformes i progressos de la legislació espanyola i del dret internacional

Virrei de Mèxic 1813-16, en esclatar la rebellió d’Hidalgo, el derrotà a Puente de Calderón 1811 amb un exèrcit de mexicans addictes a la metròpolis Fins a l’adveniment de Ferran VII implantà les decisions de les corts de Cadis, però després anullà totes les reformes i es mostrà autoritari feu afusellar JM Morelos el 1815 Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València

Deixeble de Menéndez y Pelayo, fou professor de pedagogia a l’Escuela Superior del Magisterio, director de l’escola pràctica annexa a la normal de Madrid i de la publicació ‘El Magisterio Español’ Collaborà en diverses reformes de l’ensenyament i fou conseller d’instrucció pública 1921-30 Autor, entre d’altres obres, d' Escuelas graduadas 1899, Pedagogía 1912, Bibliografía pedagógica 1907-12 i Bibliografía pedagógica del siglo XX 1932-33

Fou diputada a corts 1931-36 i directora general de presons, càrrec des del qual dugué a terme moltes reformes Acabada la guerra civil, s’exilià a França les vicissituds que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial resten reflectides al seu llibre Quatre ans à Paris 1947 Residí a Mèxic 1945-50 i més tard treballà a l’ONU 1950-52 i dirigí la revista Ibérica a Nova York