Resultats de la cerca

Residí a París des del 1894 Del simbolisme i la caricatura passà a l’abstracció, amb Fuga en vermell i blau 1911 Formà part de la Section d'Or , i fou fundador, amb RDelaunay, de l’estil denominat per GAppollinaire orfisme

Fou deixeble de Johann Donauer Del 1589 al 1606 residí a Itàlia Captà principalment la pintura del Veronese i el color de l’escola veneciana, bé que les seves obres, en particular les escenes mitològiques, denoten una gran influència manierista

Estudià a Karlsruhe i a Leipzig i residí un quant temps a la Gran Bretanya finalment se n'anà als EUA, on fou professor de diverses universitats Participà en la construcció de la bomba atòmica i en la d’hidrogen

Centre industrial automòbils i explosius, té un observatori astrofísic en un castell construït el 1706 per Hardouin-Mansard, un museu Rodin a la casa on residí l’artista i la famosa Terrasse de Meudon, amb una bella panoràmica sobre la capital

Residí al Brasil del 1911 al 1928 Actuà a Barcelona i a París Es féu cèlebre, de gran, a la Bodega Bohèmia de Barcelona, amb el nom d' Oh Gran Gilbert Intervingué en el film Juguetes rotos 1966, de Manuel Summers

Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món

Després d’una installació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384 Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570 Abandonat el 1835, és avui una ruïna total

Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern, de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife

Residí deu anys a Roma fou canonge de la seu de València i bisbe d’Albarrasí 1585 Publicà De vita et rebus, gesti Jacobi Primi, regis Aragonum 1582, que traduí al castellà 1584, i Epitome seu compendium constitutionum sanctae metropolitanae ecclesiae valentinae 1582

Durant la seva joventut residí a València Després ocupà càrrecs diplomàtics a França, Grècia i la Xina Escriví nombroses comèdies, de caràcter naturalista La levita , 1868 El estómago , 1874 Huelga de hijos , 1893, i novelles El Anacronópata , 1887 Las personas decentes , 1890