Resultats de la cerca

Resident a Barcelona des del 2002, primer nedà amb el Club Natació Catalunya i la temporada 2005-06 passà al Club Natació Sant Andreu Fou campiona de Catalunya en 50 m braça 2002, 2004, 2005, 2006, 2008, 100 m braça 2002, 2003, 2004, 2006, 2008 i 4×100 m estils 2006 En l’àmbit estatal, fou campiona en 50 m i 200 m braça 2007 a l’estiu, i en 50 m 2007, 2008 i 100 m braça 2007 a l’hivern

Resident a Sant Boi de Llobregat, l’any 2000 començà a entrenar Agustí Roc, campió del món de curses de muntanya També ha entrenat Laia Andreu, campiona d’Europa de raquetes de neu, i els atletes Abdeslam Louah, diverses vegades campió de Catalunya en 800 m i 1500 m, Elena Congost, medallista paralímpica 2004 i altres campions de Catalunya en categories inferiors Fou seleccionador català de curses de muntanya i responsable del centre de tecnificació per a joves, juntament amb Kiku Soler

En fou l’impulsor Peter Stämpfli, artista suís resident al municipi L’any 2011 obrí al públic la mostra inicial de la collecció d’art en un nou espai museístic situat a l’antic Mercat del Peix i a la primera planta de l’edifici adjunt de Can Mec La fundació acull un fons de més de 70 obres de 60 reconeguts artistes contemporanis procedents de 21 països diferents L’espai museístic és gestionat pel Consorci del Patrimoni de Sitges

Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l’octubre de 1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d' El Combate 1870 i 1872 El 1873 fou el vicepresident del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme És autor de Cincuenta años de conspirador Memorias político-revolucionarias 1853-1903 1932, una de les fonts importants per a l’estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat d’Aix-Marseille II 1996 Fou professor a la Scripps Institution of Oceanography a La Jolla 2000–07 i investigador del CSIC a l’Institut d’Estudis Avançats de Blanes 2007–08 Fou considerat un del Líders Joves Globals al World Economic Forum de Davos 2008 Rebé el guardó d’explorador emergent de la National Geographic Society 2007 i el premi del Blue Ocean Institute 2008 El 2011 fou designat Explorador Resident de NGS

Tipògraf Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE 1890 com a representant de Jaén De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma —de la qual fou president en 1892-94— i impulsà la creació de la de Manacor Dirigí La Bandera Roja , on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València

Resident a Catalunya des de la infància, fou un pioner del periodisme d’esports minoritaris, conegut especialment pels seus articles de beisbol publicats a les pàgines de Mundo Deportivo , del qual fou fundador Entre el 1932 i el 1976 fou redactor de Mundo Deportivo , La Vanguardia , El Correo Catalán , El Noticiero Universal i Tele-exprés Durant les dècades de 1960 i 1970 fou directiu de les federacions catalana i espanyola de beisbol Posteriorment formà part de la junta directiva l’Agrupación Española de Periodistas Deportivos

El 1906 s’establí a Santiago de Xile Treballà en el ram del vi Comerciant emprenedor, s’associà amb Llorenç Ribas i muntaren una botiga de vins Més tard, amb els seus germans Josep i Fidel, muntà una societat vinícola anomenada Morera Hermanos, que comercialitzà els vins Morera Integrat a la vida del collectiu català resident en aquest país, fou promotor, fundador i president del Centre Català de Santiago de Xile, a més de membre del Cercle Espanyol de Santiago i de la Llar Espanyola

Residí a València des que tenia un mes Escriví poesia, tant en castellà Camino del cántico 1949, Aleluya 1952, premi València de Poesia, Canción de Navidad 1965, Un fulgor que se apaga 1981 i Irrepetible alondra 1996 com en català, Altíssim regne 1965, premi València de Poesia i Lloc per a esperança 1975, premi Ausiàs Marc de Gandia Resident a Ourense des del 1942, escriví nombrosos articles i poesia Caixiña de música , 1971, i Dou fe , 1994 en gallec i dictà conferències sobre literatura gallega

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses