Resultats de la cerca
Es mostren 2934 resultats
guerra contra Napoleó
Història
Resistència armada i persistent del poble hispànic a les pretensions de Napoleó Bonaparte d’imposar-hi el seu germà Josep com a rei, en substitució dels Borbó.
Ferran VII, el monarca que fou encimbellat pel motí d’Aranjuez març del 1808, hagué de renunciar els seus drets a Baiona, on l’havia induït el propòsit que l’omnipotent emperador dels francesos el reconegués Poc abans el poble de Madrid, ajudat pels artillers Daoiz i Velarde, es rebellà contra les tropes napoleòniques, que es disposaven endur-se els darrers representants de la família reial, rebellió severament reprimida per Murat, nomenat lloctinent general del regne Pel juny la insurrecció s’estengué per tot el país, i els francesos no la pogueren sufocar El mariscal Bessières obrí la marxa…
sustentació
A l’esquerra i de dalt a baix, quatre etapes en la generació de la sustentació : la velocitat és petita i no hi ha sustentació (a) o bé no n'hi ha prou (b), la sustentació igual el pes (c), la sustentació ja és més gran que el pes (d); a la dreta, els vectors resistència a l’avanç i sustentació en una ala
© Fototeca.cat
Transports
Força que manté en l’aire les aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter, la component horitzontal de les quals és la resistència a l’avanç.
Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual, en els avions, juntament…
conductor
Electrònica i informàtica
Cos que presenta una resistència elèctrica petita.
Els bons conductors tenen una resistivitat inferior a 10 - 5 Ω cm, que augmenta amb la temperatura Els conductors emprats correntment en electrotècnica solen ésser fils de secció circular o barres de secció rectangular, generalment de coure i a vegades d’alumini, recoberts d’una capa o vernís aïllant
tascó
Lle del tascó (P, potència o força aplicada per a esberlar el material; R, resistència o froces de cogesió del material; b i c, base i costat del tascó, respectivament)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Peça de fusta, de ferro, etc, en forma de prisma la base del qual és un triangle generalment isòsceles amb l’angle diferent molt agut, de manera que dues de les seves cares oposades formen un angle díedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, etc, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un interstici, etc.
aquatló
L’aquatló és un esport combinat i de resistència en el qual l’atleta practica dues disciplines: la cursa a peu i la natació. Participants a l’Aquatló Ciutat de Badalona (2010)
Àngel Viñeta
Triatló
Especialitat esportiva integrada dins l’esport del triatló.
Consisteix a realitzarsense pauses una cursa a peu, un tram de natació amb estil lliure i una cursa a peu Les distàncies oficials d’aquesta especialitat són la distància esprint 2,5 km cursa a peu, 1 km natació i 2,5 km cursaa peu i la distància normal 5 km cursa a peu, 2 km natació i 5 km cursa a peu Es practica tant en aigües obertes com en tancades i tot i no ser una disciplina olímpica, cada any s’organitza el Campionat del Món, reconegut i reglamentat per la International Triathlon Union A Catalunya es practica des del principi dels anys noranta, i el més popular és l’Aquatló Ciutat de…
galga extensomètrica
Electrònica i informàtica
Sensor electrònic de resistència variable amb la tensió.
estufa
estufa
coeficient de Los Angeles
Construcció i obres públiques
Expressió de la resistència dels àrids al desgast.
Manifestada per la disminució de les dimensions de les partícules d’una mostra expressada en percentatge en pes, sobre el pes inicial, de les partícules que no passen per un sedàs determinat experimentada pel fregament de les partícules amb les boles d’acer que conté l’aparell d’assaig