Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
pulsatil·la
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les ranunculàcies, de rizoma gruixut, de fulles de dues a quatre vegades pinnades, sovint serícies, de flors amb sis tèpals, solitàries, i de fruits en núcula, que conserven els estils, acrescents i plomosos.
Es fan en prats i boscs de muntanya
fonollassa groga
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 150 cm d’alt, de rizoma gruixut, de tija dreta, robusta, massissa i estriada, amb fulles grosses dos o tres cops pinnatisectes i amb flors grogues disposades en umbel·les.
Creix en boscs i en brolles de la muntanya mitjana de la península Ibèrica
lliri de maig
Botànica
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de 10 a 20 cm d’alçària, de rizoma repent, amb dues fulles radicals, oblongues, agudes i d’un verd brillant, i amb flors blanques, campanulades, penjants, fragants i disposades en raïm.
Es fa en boscs als Pirineus i en una gran part d’Europa També és plantada en jardins
imperatòria
Flor de sulsufragi
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de rizoma gruixut i de tija dreta, buida i estriada, alta de 80 a 120 cm, amb fulles biternades de lòbuls ovals acuminats i serrats, i amb umbel·les compostes de flors blanques.
canyota
Canyota
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant i estolonífer, tija erecta i robusta, de 50 a 200 cm d’alçada, fulles amplament linears amb el nervi mitjà blanc; flors en panícula amplament piramidal, de color roig.
Viu a la regió mediterrània europea i africana, en vinyes i llocs secs
Les poligonàcies
Poligonàcies 1 Passacamins Polygonum aviculared a planta sencera, de port decumbent, fulles lanceolades i flors menudes, poc aparents x 0,5 b flor seccionada x 7 c fruit ja madur, en forma de petita núcula, parcialment envoltat pels tèpals x 7 2 Brot de Bilderdykia convolvulus , de tiges volubles i fulles sagitades x 0,5 3 Rumex acetosella subspècie angiocarpus a aspecte general d’aquesta petita agrella anual x 0,5 b fruit madur x 5 4 Rumex crispus a fruit cobert per les tres valves tèpals transformats, amples i enteres x 8 b fruit nu x 8 5 R pulcher a flor masculina, amb dos verticils…
lliri
Lliri
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les iridàcies, de rizoma sovint molt desenvolupat, de fulles allargades, generalment ensiformes, de flors amb el periant amb sis divisions, les tres externes esteses o reflexes i les tres internes dretes, i de fruits capsulars.
Hi ha espècies espontànies i de jardí El lliri blau Igermanica , també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins El lliri de dol o franciscà Isusiana , de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia El lliri de Florència o d’olor Iflorentina , de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia El lliri groc o coltell groc I pseudacorus , de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa El lliri pudent Ifoetidissima , de…
caganiu
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, ramificada, de rizoma gruixut, de tija erecta i angulosa, de 30 a 80 cm d’alçada, de fulles llargament lanceolades, fines i ciliades, i de flors blanques o roses, agrupades en panícula terminal.
Es fa als herbassars exuberants de l’alta muntanya
gram
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant, de tiges prostrades o ascendents de 20 a 30 cm, de fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa, i de panícula digitada de 4 a 7 espigues linears.
És una herba comuna de camins, camps i llocs trepitjats Té propietats diürètiques
barretera
Barretera
JC Schou (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia de rizoma perenne, de la família de les compostes, que al principi de la primavera origina les fulles, petites, reniformes i denticulades, juntament amb la tija (escapus), que porta uns deu capítols florals, d’un color violeta clar i d’olor de vainilla.
Originària de Tripolitània, és conreada en jardineria i s’ha naturalitzat als Països Catalans, on es fa en sòls argilosos i humits de les comarques litorals