Resultats de la cerca

S’inicià en el cant al cor de la catedral d’Ely i, després, estudià al New College d’Oxford B Britten el contractà per a l’English Opera Group i per al paper d’Oberon d' El somni d’una nit d’estiu El 1970 es presentà a Glyndebourne Anglaterra amb La Calisto , de Cavalli, amb la qual inicià el seu repertori habitual, centrat en l’òpera barroca i prebarroca Destaquen especialment les seves intervencions en el terreny de l’oratori Participà també en l’estrena d’obres contemporànies i protagonitzà nombrosos enregistraments de recitals, òperes i música sacra

La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort palatina de…

El 1638 era organista a la catedral de Dublín A partir del 1641 fou cantant i organista a la capella de Saint George, a Windsor El 1664 fou nomenat Informator choristarum al Magdalen College d’Oxford, càrrec que exercí durant més de vint anys El 1669 obtingué el grau de doctor en música per la Universitat d’Oxford La música instrumental de Rogers fou molt ben rebuda per la reialesa, malgrat que es considera una forma una mica degradada de les fantasies angleses més primerenques La seva música sacra, d’estil homofònic i caràcter sobri, comprèn principalment anthems i services , un…

Sembla que formà part del cor de la catedral de Canterbury i que després es traslladà a Londres, on ocupà diversos càrrecs Serví com a músic de la família de sir Henry Fanshawe, per a la qual escriví música sacra i profana La seva creació més important és un recull de madrigals dedicat al seu patró, The First Set of Madrigals to 3, 4, 5, and 6 parts apt both for Viols and Voyces With a Mourning Song in memory of Prince Henry Londres, 1613 També compongué dos oficis anglicans, vint-i-dos anthems i música instrumental, entre la qual destaquen quaranta-dues fantasies per a consort…

Era membre d’una prestigiosa família de músics, autors d’una considerable producció d’excellent música instrumental, especialment per a tecla Sembla que fou força apreciat com a organista Durant uns quants anys anà dos cops per setmana a Weimar a rebre lliçons de JG Walther, primer, i de JS Bach, després A partir del 1721 ocupà un càrrec musical a l’església de Sant Miquel de Buttstädt, i impartí classes a l’escola No s’ha conservat cap mostra de la seva música sacra Alguns dels seus corals per a orgue mostren una inclinació envers el tractament contrapuntístic, característic…

Probablement estudià amb Giovanni Legrenzi a Venècia Fou organista a l’església de Sant Andreu a Düsseldorf el 1692, vicemestre de capella de la cort el 1696 i mestre de capella el 1703 Posteriorment es traslladà a Heidelberg i el 1720 a Mannheim, on exercí la tasca de codirector musical de la cort Wilderer compongué òperes, oratoris, cantates i música sacra Les seves òperes mostren una considerable influència de l’estil venecià del final del segle XVII i també hi són presents elements de l’òpera francesa Moltes de les seves àries són acompanyades per una orquestració colorista a…

Estudià música a la capella del Reial Collegi del Corpus Christi de València, on fou deixeble de S Gea Ordenat de sacerdot el 1949, es traslladà a Roma, on estudià a l’Institut Pontifici de Música Sacra i on obtingué la llicenciatura i magisteri en cant gregorià, que ensenyà a València a partir del 1952 El 1957 creà, organitzà i dirigí l’Escolania de la Basílica de Nostra Senyora dels Desemparats de la capital llevantina, càrrec que ocupà fins el 1978 Després d’un temps de parèntesi dedicat a la vida monàstica, tornà a dirigir la citada escolania a partir del 1979, fins a l’any…

La seva formació musical es desenvolupà en el Conservatori i després a la Schola Cantorum de París, on s’especialitzà en orgue Ben aviat s’interessà pel cant eclesiàstic, sobre el qual feu una important i profunda investigació que li proporcionà diversos premis i mencions Fou un dels primers musicòlegs que posaren èmfasi en els orígens orientals i hellenístics del cant gregorià El 1905 fou nomenat assistent de la comissió per a la nova edició dels llibres litúrgics del Vaticà Fou, a més, un compositor prolífic de música sacra vocal i coordinà diverses edicions modernes de música…

Celebrades en honor d’Apollo Piti que les instituí després d’occir Pitó, aquestes festes, anomenades simplement Pítiques , probablement commemoraven la victòria de l’amfictionia en la primera guerra sacra, vers el 590 aC Tenien lloc cada quatre anys durant el tercer any de l’olimpíada als peus del Parnàs, al teatre o a l’estadi de Delfos i, originàriament, constaven d’una competició musical Més tard hi foren afegides competicions gimnàstiques i altres jocs La part més important, però, la constituí sempre l’execució del nómos pític nómos, que representava, musicalment i amb…

Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, el 1608 ingressà a l’orde, del qual fou comanador 1631, castellà de Malta 1640-42, capità de la galera de Sant Llorenç 1642-44, batlliu de Mallorca i, finalment, elegit gran mestre 1660 en el moment de la represa de les operacions venecianes per a l’alliberament de Càndia del poder turc Féu restaurar i pintar l’església prioral de Sant Joan per l’artista calabrès Mattia Preti, i amplià la Sacra Infermeria Morí de pesta, i li fou erigit un magnífic mausoleu a la capella de la llengua d’Aragó, a Malta El succeí en el càrrec el seu germà…