Resultats de la cerca

Es basa en el procés fisicoquímic d’intercanvi de molècules d’aigua i de soluts, a través d’una membrana semiimpermeable de característiques adequades, entre la sang del pacient i el líquid dialitzador, que és renovat constantment, la composició del qual és similar a la del plasma Les dimensions dels porus de la membrana utilitzada, així com la diferència de concentració de les distintes substàncies en l’una i l’altra banda de la membrana fet que condiciona llur velocitat de difusió, determina que sigui possible l’eliminació de substàncies tòxiques o de rebuig de poc pes…

Les plaquetes s’originen a partir dels megacariòcits de la medulla òssia, la melsa i el pulmó, i després d’una vida mitjana de 5-11 dies són destruïdes en el sistema reticuloendotelial d’aquests òrgans La sang perifèrica conté plaquetes en nombre de 250000 per mm 3

Té lloc injectant-li la sang del donant, alhora que hom extreu la del malalt en la mateixa quantitat És aplicada en intoxicacions, eritroblastosi fetal, etc

Això s’aconsegueix comprimint amb un embenatge els punts més distals del sistema braços i cames reduint així el continent Pot ésser emprat en casos de pèrdua molt important de sang accidents, hemorràgies internes, etc en espera d’atenció mèdica

Són de mides petites els mascles tenen d’1 a 4 mm i les femelles de 6 a 12 mm, però poden atènyer dimensions molt més grans a causa de l’emmagatzematge de la sang xuclada El cos és ovalat i aplanat i tenen les mandíbules en forma d’arpó perforador Són molt perillosos per al bestiar, car transmeten malalties infeccioses de tipus bacterià

Procediment terapèutic molt emprat durant segles, per al tractament d’una gran varietat de malalties, durant l’època de la medicina empírica arribà a ésser aplicat d’una manera gairebé sistemàtica per la majoria de metges a qualsevol malalt, el qual, en ésser-li extreta una quantitat apreciable de sang, experimentava una aparent millora Per a practicar-la, hom utilitzava sangoneres Hirudo medicinalis , que eren aplicades en diferents parts del cos Amb l’aparició de la medicina científica, la sagnia caigué en desús i, bé que durant el s XIX fou encara ben corrent, actualment no…

Per efecte de les diferències de pressió auricular, sang de l’aurícula esquerra passa a l’aurícula dreta i causa sobrecàrrega del cor dret i també de la circulació pulmonar La malaltia condueix a la hipertròfia del cor dret i a la insuficiència, en la fase final A vegades el sentit del shunt pot invertir-se, i la pressió del cor dret arriba a superar la de l’esquerre llavors, s’instaura una cianosi generalitzada, causada pel pas de sang venosa al territori de l’aorta El tractament és exclusivament quirúrgic

En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci factor IV de la coagulació no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a mantenir la…

Les cianosis poden ésser produïdes per una oxigenació deficient de la sang arterial o per un augment en la utilització de l’oxigen Les primeres, o hipòxiques , es presenten en els estats d’insuficiència respiratòria pneumònies, atelèctasis, emfisemes, encefalitis, narcosis, etc i en les cardiopaties congènites comunicacions interauriculars o interventriculars, etc, en què una gran part de la sang venosa passa al torrent arterial a través d’una via anormal Les segones es produeixen a conseqüència d’un alentiment en la circulació sanguínia capillar, com és el cas de les insuficiències…

Les primeres anàlisis clíniques efectuades es remunten a la medicina hipocràtica, quan els metges intentaven d’orientar-se observant la sang extreta d’un malalt, tot mesurant l’aparició de la bilis negra , de la bilis groga , i de la flegma , que no eren altra cosa que el coàgul, el sèrum expulsat i la capa fibrinosa que a vegades apareix damunt el coàgul Avicena introduí un nou element, a l’hora de fer l’anàlisi l’orina Comentaris sobre l’observació de l’orina, illustracions i mapes de les diferents menes, emplenen els texts de la medicina medieval La profusió de la sagnia al s…