Resultats de la cerca
Es mostren 9211 resultats
Aldonça Roig i d’Ivorra
Història
Amistançada de Ferran II de Catalunya-Aragó, abans d’ésser rei.
Filla de Pere Roig i d’Aldonça d’Ivorra Sostingueren relació, sembla, durant la seva estada a Cervera mentre eren tramitats els capítols matrimonials amb Isabel de Castella 1469 L’any següent tingué un fill, Alfons d’Aragó , futur arquebisbe de Saragossa Era, sembla, de la família dels senyors del Portell Fou casada per la força amb el ciutadà de Lleida Bernat d’Olzinelles, però el matrimoni fou anullat i el 1479 ja era casada amb Francesc de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol mort el 1497
comtessa de Dia
Literatura
Poetessa provençal.
La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com s'admet comunament Podria tractar-se d’Isoarda, filla d’Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d’Agout El cavaller del qual s’enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d’Aurenga, el fill del trobador homònim Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa
Amenofis I
El faraó Amenofis I, segons una representació pictòrica conservada al Staatliche Museum de Berlín
© Corel Professional Photos
Història
Segon faraó de la dinastia XVIII (1546-1526 aC) Fill d’Amosis i d’Amosis-Nefertiry, el seu regnat fa de pont entre el del seu pare, en el qual s’insinuen algunes de les característiques de la dinastia, i el de Tuthmosis I, on moltes són ja una realitat.
En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari
Guillem I de Besalú
Història
Comte de Besalú i de Ripoll (1020-52).
Fill de Bernat I , el qual succeí després d’haver-hi collaborat, segons que sembla Tingué divergències amb el seu parent Berenguer Ramon I de Barcelona, que foren resoltes per la intervenció de l’abat bisbe Oliba vers el 1023 Cometé moltes depredacions contra els béns eclesiàstics, però assistí a la solemne dedicació de Ripoll el 1032 i feu diverses donacions a les esglésies de la capital del seu comtat Fou el constructor principal del castell de Besalú vers el 1029 Sembla que fou el primer comte de Besalú que encunyà moneda amb el seu nom Es casà amb Adelaida
Sant Llop de Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
Edificació que centra una plataforma circular, envoltada d’un fossat, amb aspecte més de fortificació que d’edifici religiós V Buron Situació La capella de Sant Llop és a la part més septentrional del terme municipal de Vilobí d’Onyar, al costat sud-oest del cràter de la Closa Mapa L 38-13 333 Situació 31TDG782406 Al punt quilomètric 10,6 de la carretera GE-533, de Girona a Santa Coloma de Farners, hom entra al poble de Sant Dalmai, pel costat de l’església D’allí surt una pista en direcció a tramuntana, que va al cràter de la Closa JRR Història Aquest santuari pertangué al castell de…
Miró I de Barcelona
Història
Comte i marquès de Barcelona (946/47-966), fill de Sunyer I i de Riquilda.
Coregnà amb el seu germà gran, Borrell II, per renúncia de llur pare Sembla que es dedicà a l’estricte comtat de Barcelona i, dins aquest, a la capital i a les comarques veïnes Mentre Borrell s’esmerçava en les relacions exteriors i en els afers militars, Miró es concentrava en les qüestions interiors i d’infraestructura El seu nom va unit a la construcció, o més probablement reconstrucció, d’un canal que duia les aigües del Besòs des de Montcada fins al peu de les muralles de Barcelona i fins a la mar, que serví per a moure molins, per al regatge del nord-est del pla de…
conestable
Història
A la corona catalanoaragonesa, cap suprem de l’exèrcit reial amb les mateixes atribucions militars que el senescal
(extingit el 1358).
El títol de conestable fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó el 1369, a favor del seu fill Martí Aquest, en esdevenir rei 1369, donà la conestablia al seu parent Jaume de Prades, que també fou almirall de la corona per la qual cosa sembla que ambdues dignitats es confonien sovint Mort Jaume de Prades sense fills mascles 1408, sembla que el càrrec estigué molt de temps vacant, fins que, el 1463, Joan II el donà a Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica Mort aquest 1467, la dignitat passà a Joan Ramon Folc de Cardona, comte de Prades i primer duc de Cardona, i…
Sant Pere de Marfà (Castellcir)
Art romànic
Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es…
Jaume Pere
Història
Fill natural de Pere II de Catalunya-Aragó i d’una dama anomenada Maria; de la mateixa unió, tinguda abans del matrimoni amb Constança de Sicília, nasqueren també Joan i Beatriu.
El seu pare el féu senyor de Sogorb Vers el 1278 hom el troba intervenint en el comerç amb Tremissèn Participà en el setge de Balaguer 1280 i fou nomenat almirall el mateix any Actuà en l’expedició a Sicília i sembla haver manat l’estol català en la victòria naval de Nicòtera 1282 Fou destituït pel seu pare pel fet de no haver seguit puntualment les seves instruccions en una incursió a Calàbria 1283 Després actuà en la campanya duta a terme en aquesta regió a partir del 1286 i sembla haver estat alcaid de cristians a Tremissèn En temps de Jaume II participà en la…
Josep Costa i Hugas
Música
Guitarrista.
Estudià música a la seva vila natal, i sembla que després amplià la seva formació a València amb Pasqual Pérez i Gascón Més tard viatjà a París, on consta que fou conegut als salons de G Rossini Durant vint-i-cinc anys residí a Madrid, ciutat en què assolí una gran anomenada com a guitarrista Era bon coneixedor de l’estil i les obres de Ferran Sor, i la majoria dels seus programes s’obrien amb obres d’aquest compositor L’editorial milanesa Lucca li publicà uns estudis i una collecció de sis peces per a guitarra Es retirà a Torroella, i no sembla que compongués més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina