Resultats de la cerca

Llicenciat en drets, fou director de l’Archivo Histórico Nacional Madrid des del 1896 Dirigí la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i fou catedràtic a l’escola de diplomàtica i la facultat de filosofia i lletres madrilenya 1900-04 Publicà La lengua de los trovadores 1865, Inventario de los libros de don Fernando de Aragón 1875 i Inventari dels llibres de la senyora dona Maria, reina de les Sicílies e d’Aragó 1872, entre altres obres

El 1282 féu costat al seu germà Sanç contra el seu pare El 1291 participà en la conquesta de Tarifa En morir el seu germà, esdevingut Sanç IV de Castella, es proclamà rei de Lleó 1296, però se sotmeté a Ferran IV 1300, de qui fou conseller, i fou també tutor d’Alfons XI Morí a la batalla de la Vega de Granada S'havia casat amb Margarida de Montferrat, i després 1287 amb Maria I, senyora de Biscaia

Es doctorà en teologia a Tarragona 1912 i exercí de sacerdot, al mateix temps que ensenyà gramàtica llatina 1911-20, retòrica i literatura 1920-27 a Girona És autor d’ Història de la literatura catalana 1923, un dels primers manuals sobre la matèria, que fou un referent important durant molts anys Escriví Novena, història i cançoner de Nostra Senyora de la Misericòrdia de Canet de Mar 1933, diverses obres catequístiques, i també novelles i peces teatrals que resten inèdites

Vida i obra El 1486, essent notari, fou elegit conseller de la ciutat de València, càrrec que també ocupà el 1509 Participà en el certamen poètic valencià del 1474 amb la composició en català A vós per lohar, dels àngels senyora , i en el del 1498, celebrat igualment a València, amb les composicions Canbi paràs contral Sathan qui us postra i Mayor de tots creats de una pasta Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Vegeu bibliografia

Fill primogènit de Ramon I d’Arquer i de Brianda de Perellós, faïdits exiliats en terres catalanes després de la desfeta occitana Casat amb Brunissenda de Goscons 1266, senyora d’importants feus al Maresme i al Vallès Oriental, són l’origen del llinatge dels Arquer de Goscons Pere III aportà al cabal matrimonial un conjunt de peces votives de gran valor, conegut documentalment com Thesaurus Gosconensis Igualment, impulsà la reforma de la força de Goscons realitzada a finals del segle XIII

Formà part de les companyies de María Guerrero —a deu anys—, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Margarida Xirgu Formà companyia pròpia amb Antonio Vico 1932, amb qui es casà el 1933 Membre del Teatre Nacional de Barcelona 1968 Excellí en papers d’alta comèdia en castellà En català féu Senyora àvia vol marit 1962, de Pous i Pagès, i Una altra Fedra, si us plau , de Salvador Espriu 1978 Obtingué dues vegades el Premio Nacional de Interpretación 1959 i 1971

Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera Fou ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó 1335 intervingué en les negociacions de pau amb Gènova 1336 Pere el Cerimoniós el nomenà majordom Collaborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca 1341 i en les campanyes de conquesta 1343-45 Els unionistes aragonesos obligaren el rei a destituir-lo dels seus càrrecs 1347 Morí, segurament, poc temps després

Fill de Dalmau de Palou Es casà amb Francesca del Vilar i amb Constança, segurament senyora del castell de Curull i de la força del Vilar Fou ambaixador de Jaume II i d’Alfons III de Catalunya-Aragó a la cort francesa El seu epistolari amb aquest darrer revela un magnífic estil narratiu i una àmplia curiositat El 1332, de retorn d’una difícil missió a França, fou nomenat batlle i administrador de la Vall d’Aran Morí arran de la Pesta Negra

El 1048 a la quadra de Benviure hi havia una església, de la qual no consta l’advocació El 1065 un personatge anomenat Bernat deixà a Sant Miquel de Benviure un mas i terres La capella, havent estat destruïda en la guerra de Successió, va ser reconstruïda el 1742 per la senyora del casal del Bori, Vicenta Bòria i Gomes, vídua de Barrientos El 1851 encara s’hi celebrava missa Ara en queden vestigis molt escassos adossats a la torre de Benviure

Començà a celebrar-se el 1994 cada 14 de març, dia del referèndum amb què s’aprovà la carta magna andorrana, i fou declarat oficialment el 1998 Tot i això, ni la Constitució andorrana ni cap llei esmenten de manera explícita cap dia o festa nacionals del Principat Fins a l’aprovació de la Constitució, el dia de Nostra Senyora de Meritxell 8 de setembre feia la funció de festa nacional, caràcter que des d’aleshores comparteix amb el Dia de la Constitució