Resultats de la cerca

Estudià a Viena, i actuà alguns anys com a violinista Debutà com a director a Leipzig Fou director de l’Òpera de Budapest 1893-95 i féu tournées per Europa assolí èxits a Londres Fou dels primers a enregistrar música simfònica en discs Cinquena simfonia , de Beethoven, 1913 Fou mestre d’Albert Coates

Estudià a Torí, Venècia i Alemanya Influït per Wagner, restà, però, relativament vinculat a l’escola verista d’òpera es destacà amb Cristoforo Colombo 1892 estrenada al Liceu de Barcelona el 1902 i sobretot amb Germania 1902 i La figlia di Iorio 1906 Deixà també una simfonia 1884, música de cambra, etc

Més en general, qualsevol peça o moviment —especialment el d’una sonata, simfonia o concert— més lent que l' adagio , tot i no portar l’indicatiu lento Com el largo , es tracta usualment d’un dels moviments centrals A diferència d’aquest, però, no constitueix cap determinació del caràcter o l’execució

El terme s’usà principalment al segle XX M Reger, S Prokof’ev, B Britten, BJ Martinu, però el 1880 N Rimskij-Korsakov ja compongué una Symphoniette sur des thèmes russes , opus 31, i l’any 1841 Schumann havia pensat a donar el nom Symphonette a la composició que acabà anomenant Overture, Scherzo und Finale , opus 52 Alguns compositors han utilitzat altres denominacions de connotacions similars a les de sinfonietta , per exemple Britten en la seva Simple Symphony , opus 4

Començà els seus estudis musicals a Rybnik i posteriorment estudià composició a Katowice amb Bolesław Szabelski 1955-60 Des del 1958 presentà composicions al Festival de Varsòvia i el 1960 hi obtingué un gran èxit amb l’obra orquestral Zderzenia ‘Collisions’ Aquest any obtingué el primer premi de la Unió de Compositors Polonesos 1960 per l’obra Monologhi , que li permeté d’anar a París i ampliar la seva formació Estudià amb Olivier Messiaen i el 1961 rebé un premi per la simfonia número 1, composta l’any 1959 Conegué també Pierre Boulez , el qual l’influí considerablement En tornar a Polònia…

Estudià al Conservatori de Praga amb Jaroslav Rídký composició i Václav Talich direcció Del 1946 al 1951 estudià becat a París amb Nadia Boulanger i Arthur Honegger L’obra que li donà fama a Europa fou el Quartet de corda núm 1 1948 Visqué a París fins el 1954 i allà escriví, entre altres peces, Portrait , per a orquestra de cambra, i la Simfonia núm 1 , totes dues del 1953 Després dirigí l’orquestra de la Universitat de Cornell, d’on fou professor del 1954 al 1992 Exercí també de director de l’Orquestra de Cambra Cayuga de l’Ithaca College Nova York del 1977 al 1984 El 1969 rebé…

Estudià al Conservatori de Tbilisi, amb II Tuskija, fins el 1963, any en què obtingué el premi de joves compositors de l’URSS amb el Concert per a orquestra , d’estil influït per Bartók El 1971 esdevingué director musical del Teatre Rustaveli i collaborà amb el seu director, Robert Sturua, component diverses músiques d’escena Tot i seguir la línia simfonista soviètica, hi introduí elements del folklore georgià El 1976 obtingué el reconeixement oficial per la Simfonia núm 4 , “a la memòria de Miquel Àngel”, i ocupà un càrrec a la Unió de Compositors de Geòrgia 1984-88 Aquest…

Amb Andreu Vidal fundà 1866 el setmanari La España musical , on publicà treballs de crítica musical El 1862 publicà l’obra didàctica Colección de estudios para piano Compongué una simfonia, un quartet de cordes, dos Benedictus, un Pater Noster 1870, masurques elegíaques a la memòria de Chopin, etc Deixà incompleta una Historia científica del arte musical

Estudià a Barcelona amb C G Vidiella i fou concertista de piano Autor de Simfonia-Allegro , per a orquestra, Nocturn , per a instruments de corda, i Marxa heroica, per a piano, instrument per al qual escriví també glosses de cançons catalanes, com La pastoreta Fou crític musical de La Renaixença , La Ilustració Catalana i La Vanguardia

Fou deixeble de Ravel, Schönberg i Webern Compongué una Simfonia per a veu parlada i orquestra 1958 i una Serenata per a baríton i vuit instruments 1958 Com a teòric escriví Histoire de l’opéra 1957, Introduction à la musique de douze sons 1949, Thinking for Orchestra 1958, Le compositeur et son double 1971 i Les Fantômes de l’opéra 1973