Resultats de la cerca
Es mostren 7262 resultats
autoluminescència
Luminescència que no és produïda per cap excitació de l’exterior, sinó que procedeix d’algun procés o acció del mateix cos lluminós fluorescència
).
atomisme
Filosofia
Doctrina filosòfica iniciada per Leucip, desenrotllada per Demòcrit i represa pels epicuris segons la qual els principis de la realitat són els àtoms i el buit.
Els àtoms es mouen en l’espai buit, i la causa de llur moviment és purament mecànica La naixença i la mort no són sinó agregacions i disgregacions de les parts res no es crea i res no es destrueix L’atomisme nasqué com a reacció a la concepció estàtica de l’ésser de Parmènides i volia acordar la teoria amb la percepció sensible, en la qual es donen els fenòmens de multiplicitat i individualitat Amb tot, mantingué la racionalitat de l’ésser en atribuir a cada un dels àtoms les notes de l’ésser eleàtic i en reduir la qualitat a quantitat i el canvi a ple moviment L’atomisme…
refracció astronòmica
Astronomia
Refracció que sofreixen els raigs lluminosos que provenen dels astres en travessar l’atmosfera.
Aquest fenomen és degut al fet que els raigs lluminosos que travessen l’atmosfera troben en llur camí regions de distintes densitats i per tant són refractats quan passen de l’una a l’altra Així resulta que la posició que hom veu que ocupa un astre al firmament no és la real, sinó que és lleugerament desplaçada, pel fet que els raigs lluminosos que arriben no ho fan en línia recta, sinó que en travessar l’atmosfera són desviats de llur camí per les refraccions successives Atès que la distribució precisa de densitats a l’atmosfera en un moment determinat és…
asterisc
Escriptura i paleografia
Lingüística i sociolingüística
Signe gràfic (*) usat en l’escriptura i en la impremta per a indicar la referència a una nota marginal, per a marcar els mots, frases, etc, que tenen un caràcter especial, etc.
En lingüística indica que una forma no és documentada sinó hipotètica
Wealdià
Geologia
Terme emprat amb referència als sediments no marins d’una part del Cretaci inferior (Valanginià superior, Hauterivià i Barremià, aproximadament).
No pot ésser considerat com una unitat cronoestratigràfica, sinó com una fàcies amb referència cronoestratigràfica
oscoúmbric
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic indoeuropeu que comprèn la llengua dels antics umbres, la llengua osca dels samnites, els dialectes sabèl·lics i els dels marsos, dels eques i dels sabins.
Les varietats oscoúmbriques revelen notables concordances amb el llatí, les quals no provenen —sembla— de cap suposat parentiu originari entre ambdós grups lingüístics, sinó que són fruit dels contactes i dels intercanvis lingüístics que s’efectuaren entre ells Lentament, però, durant els segles de l’edat republicana, els dialectes oscoúmbrics foren superats pel llatí, bé que deixaren trets específics en aquesta llengua i en els dialectes neollatins de la Itàlia central i meridional En el conjunt de les llengües indoeuropees, el grup oscoúmbric es caracteritza pels trets següents…
càpsula
Farmàcia
Petit embolcall cilíndric o esfèric, generalment constituït per dues peces, que encaixen l’una amb l’altra, d’una matèria insípida i soluble (com pasta de midó o, més modernament, gelatina), dins el qual hom posa determinats medicaments que, per llur mal gust o mala olor, són de mal prendre.
Les càpsules entèriques són tractades de manera que no es dissolen a l’estómac sinó al budell
àcid antimonós
Química
Sòlid obtingut tractant amb àcid sulfúric una solució de tàrtar emètic i assecant a 100°C el precipitat.
Les seves propietats amfòteres fan que calgui considerar-lo no un àcid sinó un òxid hidratat antimonit
idealisme platònic
Filosofia
Doctrina de Plató que atribueix a les idees, que representen l’ésser absolut —jerarquitzat sota la idea suprema del Bé—, una existència en si.
El món sensible no és sinó una mera còpia de les idees, que en són l’arquetipus
efecte moaré
Física
Efecte òptic consistent en l’aparició de bandes o franges (o de zones alternativament clares i obscures), anomenades de moaré, quan hom superposa un conjunt de corbes geomètriques equidistants a un primer conjunt de corbes geomètriques equidistants, essent la distància entre les corbes d’aquests conjunt lleugerament diferent de la distància entre les corbes del conjunt superposat.
El fenomen no és d’origen interferencial, sinó que és un anàleg òptic del batement d’una ona