Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
Eduard Torroja i Caballé
Matemàtiques
Matemàtic.
Catedràtic a la Universitat de València i a la de Madrid, on explicà geometria durant quaranta anys Exercí una gran influència amb la seva obra Tratado de la geometría de la posición 1899 i amb la seva acció personal en la formació dels matemàtics espanyols de la primera meitat del segle XX desenvolupà considerablement la geometria amb el mètode sintètic, és a dir, sense recórrer a procediments algèbrics Fou membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales des de l’any 1893 Els seus treballs més importants són la Teoría geométrica de las curvas y superficies desarrollables 1904 i…
etambutol
Farmàcia
Química
Antibiòtic sintètic derivat de l’etilendiamina, que es fon a 88°C.
Les seves propietats tuberculostàtiques foren demostrades per Wilkinson l’any 1961 Hom utilitza l’isòmer dextrogir i l’administra en forma de clorhidrat hom n'aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de 2-4 hores En medicina, és emprat en combinació amb altres productes antituberculosos
paratge
Indústria tèxtil
Operació que consisteix a donar un recobriment llis i resistent d’aprest als fils d’ordit perquè puguin resistir millor els intensos esforços i refrecs que sofreixen durant el tissatge i evitar, també, la formació de borra.
Un bon aprest ha d’adherir-se bé al fil, n'ha de conservar l’elasticitat i la flexibilitat, ha d’ésser llis i suau, ha d’evitar l’adhesió d’uns fils d’ordit amb els altres i amb els òrgans de la màquina de parar i s’ha de poder eliminar fàcilment del teixit Pot ésser d’origen natural coles d’albúmina, ja poc utilitzades, aprests basats en diferents tipus de fècules i midons, molt sovint eterificats o esterificats per a fer-los solubles en l’aigua, i èters de cellulosa, com la carboximetilcellulosa i la metilcellulosa o sintètic alcohol polivinílic, acrilat de metil, polímers de l’àcid acrílic…
Cornellà Atlètic

Reyes Estévez, atleta del Cornellà Atlètic
WIKIPEDIA COMMONS / BIGSUS
Atletisme
Club d’atletisme de Cornellà de Llobregat.
Fou fundat el 1965 com una secció del Patronat Cultural Esportiu Municipal de Cornellà, sota l’impuls de Constancio Pérez Començà les activitats el 1966 al camp d’esports municipal i el 1973 s’inauguraren les pistes de cendra Al començament dels anys setanta, la secció d’atletisme s’independitzà del patronat i es constituí en club L’any 1978 s’inauguraren les pistes de material sintètic Als anys vuitanta sorgí un important grup de marxadors amb Luis Bueno, José Vinuesa, Rafael Espejo, Germán Nieto i, sobretot, Emília Cano Durant els anys setanta destacà Anna Maria Lluch Però l’atleta més…
Estadi Municipal Josep Maria Pallàs
Atletisme
Estadi d’atletisme de Vic, situat a la zona esportiva municipal.
Projectat per l’arquitecte Miquel Àngel Ordeig Mata, fou inaugurat el 1986 amb un encontre internacional entre les seleccions d’Escòcia, Galles i Catalunya La installació porta el nom de Josep Maria Pallàs, que fou el màxim impulsor de l’atletisme a la capital osonenca i que posà els fonaments del Club Atlètic Vic 1929, que hi té la seu La pista, de material sintètic, consta de vuit carrers i 400 m de corda Posteriorment, s’hi afegí una graderia per a més de 1000 persones i una recta coberta de 80 m, ideal per als entrenaments durant l’hivern Ha acollit l’organització del Campionat d’Espanya…
indústria aeroespacial
Transports
Conjunt d’activitats relatives al projecte i la construcció dels vehicles aeris i espacials.
Aquest terme sintètic queda justificat pel fet que, tot i essent molt diferents els problemes de l'aeronàutica dels de l'astronàutica, ambdues tracten essencialment d’un mateix fenomen el moviment de ginys en l’espai Les circumstàncies físiques de cada cas atmosfera o espai lliure demanen solucions específiques, però els avenços de les dues disciplines han seguit sovint camins parallels una investigació de punta similar, la qual s’ha evidenciat en la formació dins de les grans empreses aeronàutiques d’una branca pròpiament aeroespacial Així, les indústries aeroespacials construeixen, a més d’…
Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró

Cartell anunciant el Míting Ciutat de Mataró del 2011 a l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró
NET EC
Atletisme
Estadi d’atletisme de Mataró.
Inaugurat l’any 2008, és una ampliació de l’anterior installació, una pista de sis carrers que datava del 1991 i que s’emplaçava en l’indret on anteriorment hi havia hagut una pista de cendra construïda el 1972 És utilitzada bàsicament pels dos principals clubs d’atletisme de la ciutat, el Centre Atlètic Laietània i el Grup d’Atletisme Lluïsos Des del 1995 acull el Míting Ciutat de Mataró, que l’any 2011 coincidí amb el 91è Campionat de Catalunya absolut d’atletisme, competició que també se celebrà, per primer cop a la mateixa pista, l’any 2010 També ha acollit el Campionat d’Espanya de 10000…
Trofeu Clausura
Atletisme
Competició d’atletisme en pista disputada a Mataró de forma periòdica entre el 1945 i el 1983.
Organitzat pel Centre Atlètic Laietània, posà durant anys el punt final a la temporada d’atletisme en pista, ja que es disputava l’últim diumenge d’octubre o el primer de novembre La primera edició tingué lloc l’1 de novembre en unes pistes improvisades al parc municipal de Mataró L’any 1947 es disputaren proves femenines per primer cop El mal estat de les installacions provocà la suspensió del trofeu durant unes quantes temporades, fins que s’adequaren les pistes conegudes com de Mossèn Plandolit, que foren la seu del trofeu durant dues dècades La inauguració de l’estadi municipal, el 1975,…
Club Atletisme Calella

Entrenament al Club Atletisme Calella
Club Atletisme Calella
Atletisme
Club d’atletisme de Calella.
Fundat el 1964, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup d’atletes que havien format part de la secció d’atletisme del Frente de Juventudes de Calella entre el 1944 i el 1951 El primer president fou Tomàs Claramunt Al juny del 1964 s’inauguraren les primeres pistes, de terra, a tocar de la platja, que el 1972 es remodelaren i traslladaren uns metres més al nord El 2003 s’inauguraren les noves pistes, de material sintètic, a la zona esportiva de la Muntanyeta L’equip masculí competí en dues etapes en la màxima categoria de la Lliga Catalana, amb 30 anys de diferència Organitza la Mitja Marató del…
butà
Química
Alcà present en el gas natural i en el petroli.
El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’explosió, per raó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina